Opinió

 

<45/88>

Marta Leblanc

05.03.2007

Si me l’ensenyes, te l’ensenyo

De fa dies al d’avui (de primer hi va haver soroll ara silenci), el barceloní conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ens ha mostrat dues coses: que dubta de quin fil posar a l’agulla, l’una. L’altra, que és tan imaginatiu com son germà. La realitat, senyor conseller, és que qui viu a Catalunya (Olot no és un paisatge) entén i parla per sistema, si li escau o si s’escau, el castellà llengua de l’amo. Tot plegat, sense haver d’anar a escola!

Però l’amo, a Madrid amb teranyines, vol que a les aules fem una hora més en castellà i que callem. Ben disposat com és (Ben disposat com és? Això, ens diuen, és la resposta), el preocupa el nostre aprenentatge i ens estima tranquils. Té clar que el ‘mandu (quinto levanta) i l’ordenu (tira de la manta)’ són seus: que des de la Generalitat no el manen, paguen. Essent així, haurem d’obeir? Doncs, si hem d’obeir, que sigui amb encert, fil a l’agulla. Que s’alci el teló i que el conseller anunciï una hora de mim a totes les escoles catalanes. I que es faci, aquesta hora, en castellà. D’aquesta manera, amb coneixements de gest i oïdors virtuosos de la seva parla, quan l’amo ensenyi les dents (el poder) nosaltres el podrem mimar ensenyant-li la llengua. La pròpia, és clar. I amb classe.

Nota: Senyor conseller, la idea no té preu. Endavant: faci-la seva.

Editorial