Opinió

 

<45/88>

Vicent Partal

26.05.2006

Contra el cànon, encara

El ridícul s'ha consumat i ahir el senat espanyol va aprovar la llei que inclou el famós cànon que ens obligarà a pagar, a les societats de gestió dels drets de reproducció, els cd, dvd, aparells reproductors de mp3 i tantes coses més que consumim. I tant és que les omplim de continguts que tinguen copyright, com que no. Des de l'àmbit de la tecnologia la unanimitat a criticar aquest cànon ha estat més que notable. Però, finalment, una part del món de la cultura, ha aconseguit de pressionar prou els polítics (amb la sola excepció d'ICV) perquè aprovaren una absurditat que, bàsicament, protegeix els privilegis d'uns pocs.

La clau del debat no són els drets de propietat intel·lectual. La clau del debat és el manteniment d'una forma d'entendre aquests drets i, sobretot, d'una estructura empresarial que els gestiona. Aquesta estructura empresarial, de la qual la SGAE és la punta més visible, fa anys que demostra una voracitat econòmica sobrenatural i una opacitat notable. En el tràmit del senat és cert que hom els ha imposat un arbitratge (ni això no volien!) i que no s'han pogut colar mesures tan ridícules com la pretensió d'un cànon pel simple ús de l'ADSL.

Però, tot i amb matisos, la situació és desoladora. Jo em compraré un cd per a enregistrar els meus arxius de text (posem per cas articles com aquest), i la SGAE, Cedro i tots els altres cobraran un tant a repartir entre els seus artistes. Sensacional. A encarir més encara la societat de la informació i a continuar pensant que tothom és lladre per definició. De nou, resta l'esperança d'Europa, car sembla que la Unió prepara unes normes que poden fer impossible l'aplicació d'aquest cànon, definit com un fre a la innovació i a les tecnologies. Esperem-ho perquè la cosa ja ha arribat massa lluny al parlament espanyol.

Editorial