Opinió

 

<44/88>

Andreu Barnils

20.01.2013

Holocaust

Jo, perdoneu, però insistiré en un segon article sobre la guerra entre unionistes, perquè realment em té al.lucinat. I molt. Això és un no parar i per això aquests dies penso sovint en el dia que el Rei d'Espanya va matar el seu propi germà. És una mètafora del que estem presenciant.


La biografia Un Rei Cop per Cop, escrita pel grandíssim Pepe Rei, mestre de mestres (el periodista David Fernàndez, ara diputat de la CUP, n'és un dels seus alumnes) descriu l'escena de manera precisa. Era l'any 1956, concretament el Dijous Sant i els dos germans borbònics, Juan Carlos i Alfonso, jugaven sols dins d'un dels salons del palau d'Estoril, a Portugal. Incauts, adolescents, jugaven amb una pistola carregada de bales. Uns diuen que la pistola va ser un regal de Franco. Els altres, del compte dels Andes. Sigui com sigui aquella pistola es va disparar. Pum, pum! Juan Carlos, exaltat, va sortir de l'habitació a la recerca d'ajuda. El pare, Don Juan, “hi va pujar i va veure com el seu fill s'estava dessagnant a terra, i en aquell moment va agafar la bandera d'Espanya, la posà sobre el cadàver i exigí a Joan Carles que, allà mateix, jurés que no ho havia fet expressament”.


Sí, aquests dies hi penso, en el rei matant el seu germà. Davant l'actual escabetxina entre unionistes, fins i tot m'arribo a preguntar, com el comte de Barcelona, si tot plegat és un accident, o es fa expressament. Perquè el fet és que vivim un holocaust unionista permanent des de fa dies.


La paraula holocaust té molt mala premsa perquè molta gent només hi veu una accepció: 'Persecució i matança d’un gran nombre de persones, d’un grup social o religiós, d’un poble. Els jueus van patir un holocaust.' No és la única. Entre els hebreus de l’època bíblica l'holocaust era un 'sacrifici en què la víctima, un animal, era enterament consumida pel foc' i de fet la paraula holocaust també es refereix a la víctima mateixa: Luis va ser holocaust de la foguera.


Aquesta setmana ha estat Luis Bárcenasl'ex-tresorer del PP, el pobre holocaust. L'acusen d'emportar-se 22 milions d'euros amagats cap a Suïssa. L'home se sent traït pels seus i afirma que des que el PP ha arribat al govern la justícia el tracta pitjor. Que els seus li volen mal. Fins i tot s'ha publicat que el propi rei podria ser la propera víctima d'aquesta guerra entre unionistes! Tal qual. Ahir, en una excel.lent entrevista al diari Eco amb l'ex-secretari general del PP, Jorge Vestrynge (com m'agrada aquest stryng en aquest cognom) es diu que el Rei i la seva amant Corinna podrien ser el següents a caure. Ara només faltaria que el Rajoy empresonés l'Aznar, per haver ideat ell el mètode utilitzat pel tresorer corrupte! Davant l'estat de la qüestió, l'home que fa quatre dies piulava 'España ha ganado', Enric Juliana, ara diu que 'no todas las hostilidades vienen de Catalunya. Alguien está colocando cargas en la estructura'. 


Mentrestant, a Santa Coloma de Gramenet, aquesta mateixa setmana nombrosos veïns hi han celebrat aquelarres independentistes. Es veu que l'ANC va omplir el teatre del Singerlín. Segons la magnífica crònica de Quico Sallés ( i en porta unes quantes), una multitud de cataluces i andalunys avançaven camí de l'estat propi. 


Per mi no hi ha color de qui està guanyant la partida. Uns, sumen esforços. Els altres, dubten dels propis fills.











Editorial