Opinió

 

<44/88>

Xavier Montanyà

27.12.2012

Catalunya-Nigèria: Freedom for Ogoniland

Futbol és futbol. Ja ho sé. I tanmateix no puc estar-me’n: la il·lusió de pujar a primera divisió no ens hauria de fer oblidar els patiments dels qui encara juguen a la lliga regional. Quan és a punt de disputar-se el partit Catalunya-Nigèria, vull enlairar des d’aquí una pancarta imaginària: ‘Freedom for Ogoniland!’ Llibertat, justícia i solidaritat amb el poble ogoni i tots els pobles del delta del Níger, al sud de Nigèria, sotmesos, explotats, reprimits i devastats per l’acció de l’estat nigerià i les multinacionals petrolieres.


El 2011, Nigèria era el segon subministrador de gas (18,6%) de l’estat espanyol, i el quart de petroli (13,48%).


Nosaltres som llunyans responsables, per activa o passiva, del drama ecològic i de drets humans que viuen allà i en més zones del món riques de petroli i de gas. Els nostres governs donen suport als seus. Les nostres multinacionals compren i ens proveeixen de l’or negre del seu subsòl. Unes reserves que ells no poden controlar, ni treure’n profit. Ben al contrari: per a ells són una maledicció.


A Catalunya, aquests dies, s’organitzen plataformes d’oposició a futures prospeccions d’hidrocarburs emprant la tècnica del ‘fracking’, de greu impacte ambiental i de salut. És bàsic de planificar una estratègia pròpia per al nostre futur energètic, basada en energies renovables. Sí. Però, igualment, calen mesures per evitar el mal que l’ànsia occidental de petroli i de gas causa en uns altres indrets del planeta.


Vull recordar que el delta del Níger és un lloc paradigmàtic. I el poble ogoni, un cas emblemàtic. La zona és un dels ecosistemes del món més greument perjudicats per la indústria extractiva. Té una extensió com dues vegades Catalunya, i uns trenta milions d’habitants. La depredació extractora del govern nigerià i les multinacionals ha menat a danys irreparables. Es calcula que aquests darrers cinquanta anys hi ha hagut vessaments contaminants de petroli equivalents a un Exxon Valdès anual. I la cremada constant de gasos a l’atmosfera porta al desastre ecològic i fa inservibles les terres de conreu i la mar, un drama terrible en un país on tots són pagesos i pescadors.


El poble ogoni, amb protestes pacífiques, va aconseguir que Shell fos expulsada d’aquelles terres. En conseqüència, hi va haver matances i execucions, com la de l’escriptor Ken Saro Wiwa. Un estudi recent de l’ONU establia que avui netejar Ogoniland costaria set-cents milions d’euros i s’hi trigaria trenta anys. Què caldria per netejar la resta de regions del delta, on l’extracció no ha estat mai interrompuda? Però ara Shell fa pressió per tornar a Ogoniland.


A més del desastre ecològic, la violació dels drets humans hi és habitual. El delta és una zona gairebé presa militarment per la marina, la policia, els serveis secrets i les forces de seguretat privades. Hi ha entre 1.500 i 2.000 empreses privades de seguretat, amb uns 100.000 guàrdies. La tensió hi és infernal. Les darreres noticies que en tinc són de l’organització Platform, de l’informe ‘Dirty work. Shell’s security spending in Nigeria and beyond’, de l’estiu passat.


Cada dia és més clar que Shell aboca benzina al foc de la violència. No oblidem que treballa a parts iguals amb el govern nigerià, en el repartiment de beneficis i en la presa de decisions, allà on opera.


Entre el 2007 i el 2009, Shell es va gastar mil milions de dòlars en seguretat a tot el món. El 40%, a Nigèria. El 2008, un any molt violent al delta, va despendre més en aquell país que no a les Amèriques, Europa i Rússia. Els diners de  la multinacional radicalitzen el conflicte. Platform afirma que Shell reparteix diners a tothom: a la policia i a les forces armades, a les empreses privades de seguretat i als grups militants i origina enfrontaments entre ells. ‘Divide and rule.’ Una tècnica que prové dels temps colonials. Com la impunitat internacional i el nostre silenci còmplice. 

Editorial