Opinió

 

<44/88>

Josep Albinyana

27.02.2009

De cap per avall

L'economia és feta a banderes. No és cap novetat això, i els valencians ho sabem prou bé, que també som capdavanters en la cursa de destrucció de llocs de feina. Al País Valencià la desocupació creix amb una alegria nefasta per a les famílies, amb un lloc destacadíssim en el rànquing europeu. Per això a Canal 9 les dades que donen sempre són d'àmbit estatal. Mai no expliquen que l'augment dels sense-feina valencians guanyaria una medalla d'or, si fóra una competició: les dades negatives s'han de dedicar sempre a l'enemic polític de Camps. La crisi, en la TV del govern valencià, existeix només en allò de què es puga culpar el govern espanyol.

És feta un sent llàtzer, l'economia, i, a més, a voltes sembla que es trobe de cap per avall. Vas a una entitat financera (digues banc, digues caixa) per tal de mirar de trobar un poc d'oxigen econòmic, i no solament et demanen avals, signatures, documentació comptable, antecedents de bona persona fiscal, padrins de casa bona... No solament. Ara t'exigeixen que els aportes un passiu que ells puguen gestionar: vaja, que els deixes diners. Mires aquella persona que t'ho explica, alenes, i li preguntes si no s'ha entretingut a pensar que, si tingueres diners per a dur-li, segurament que no li demanaries finançament. És una pregunta retòrica, perquè saps que la resposta és estudiada i no hi ha res a fer.

Te'n vas de l'oficina amb el càrrec de consciència de pensar que encara serà culpa teua que la caixa o banc enguany no guanye tants diners, i que no puga tapar els traus profunds que li han fet els saraus mediàtics i els negocis suïcides de certes amistats d'ètica distreta.

Editorial