Opinió
-
Primer disparo, després apunto
Xavier Montanyà
13.12.2012
-
'Diguem prou', capítol MCMLXXXVI
Marta Rojals
10.12.2012
-
Anonymous al poder
Andreu Barnils
09.12.2012
-
Anatomia de Wert
Xavier Montanyà
06.12.2012
-
La loteria
Marta Rojals
03.12.2012
-
V de Victòria
Andreu Barnils
02.12.2012
-
Espanya ha perdut, i el periodisme, també
Xavier Montanyà
29.11.2012
-
El vot
Andreu Barnils
25.11.2012
-
Cultura d'estat, estat de la cultura
Xavier Montanyà
22.11.2012
-
Agraïts
Marta Rojals
19.11.2012
-
A mil per hora
Andreu Barnils
18.11.2012
-
Brutalitat policíaca amfetamínica
Xavier Montanyà
16.11.2012
-
Unitat de traumatologia
Marta Rojals
12.11.2012
Andreu Barnils
15.09.2013
El Facebook on els usuaris cobren
Es diu Evolvesociety. El funcionament és molt semblant a Facebook: tens un mur, la gent es demana l'amistat, existeix el botó 'm'agrada', el botó 'comenta', hi pots penjar fotos, vídeos i comentaris. Fins i tot l'aspecte és molt semblant. Evolvesociety, però, té quatre característiques que la converteixen en tot el contrari de Facebook. Les tres primeres característiques me les esperava. La quarta característica és la que m'ha fet decidir del tot a donar-me d'alta. Primer les tres primeres, i esperables, característiques d'aquesta nova xarxa social:
1.A diferència de Facebook, aquí no firmes enlloc que cedeixes la propietat de tot el que publiques al mur. Tal i com s'afirma quan et dónes d'alta: "Tot el que pengis a la pàgina és de la teva propietat. I punt".
2. Esborren la teva IP, de manera que ningú pot saber des d'on penges els comentaris i les fotografies, ni en quina ciutat vius. Facebook, com és públic, notori i vergonyant, s'ha dedicat a vendre aquesta mena d'informació als estats. És a dir, la policia sap on ets físicament gràcies a Facebook, perquè Facebook els dóna la teva IP, els teus missatges, les teves fotografies. Així et poden localitzar i fer-te detenir sempre que vulguin.
3. No accepten anuncis. I no només això. Tampoc es faran estudis de mercat. Això dels estudis de mercat és important. A Facebook és constant i és el que em va fer abandonar-los. Exemple d'estudi de mercat ? Una empresa de samarretes vol saber si agraden més les samarretes vermelles o les verdes. L'únic que han de fer és parlar amb Facebook, que s'encarregarà de buscar fotografies on apareixen samarretes verdes o vermelles. Fotografies que tu, i milions com tu, han penjat al mur. Facebook sabrà si les fotografies amb samarretes verdes tenen més "m'agrada" que no pas les vermelles. Tu els fas la feina gratis (pujant la fotografia o clicant "m'agrada") sense ni tan sols saber-ho ... i Facebook passa per caixa. Estudis de mercat com aquests, a Evolvesociety, no es faran.
I ara la quarta, i definitiva per mi, característica. La que m'ha fet decantar. Qui s'apunti a aquesta xarxa abans de l'1 de gener sempre més hi accedirà gratis. Els que arribin després, hauran de pagar 99 cèntims mensuals (no arriba a 12 dòlars l'any). És això el que em va fer decantar. M'explicaré.
Evolvesociety es defineix com una "iniciativa amb ànim de lucre comunitari". El 50% d'aquests 99 cèntims mensuals se'ls quedaran ells. L'altra 50%, però, el destinaran...als usuaris de la pròpia xarxa. La idea és que els diners no només se'ls quedin els amos de la xarxa, com passa a Facebook, sinó que també es reparteixin entre els usuaris. Si Evolvesociety funciona, i milions de persones s'hi apunten, estem parlant de milions de dòlars a repartir.
Funcionarà de la següent manera: com més "m'agrada" rebin els comentaris que pengis al mur, com més persones comparteixin el que penges, com més comentaris provoquis, doncs més diners rebràs. El sistema funciona a base de punts (com més "m'agrada", més punts). I com més punts, més diners. Com més social siguis, millor.
Aquesta idea, poderosíssima, la vaig aprendre al llibre "Who Owns the Future", escrit per Jaron Lanier, un dels gurús de la informàtica. La influència de Lanier ha sortit dels cercles especialitzats per arribar a neòfits com jo. Ell és l'home que va inventar el concepte de 'realitat virtual'. El llibre, el tinc per acabar, explica el següent: si la nostra activitat a la xarxa provoca beneficis, doncs és just que en rebem una part. Els usuaris de Facebook, per exemple, són de fet treballadors de Facebook, la seva activitat fa milionaris els amos, però no en reben res a canvi. Evolvesociety, com Jaron Lanier, va en la línia contrària: si els usuaris de la xarxa provoquen beneficis, doncs que també en rebin una part.
Ja ho veieu: cobrar per fer servir el Facebook. El nou Facebook. Aquesta xarxa l'ha posat en funcionament David De Graw, membre d'Occupy Wall Street de Los Angeles. Jo l'he descoberta gràcies a una piulada al Twitter de la diputada al Parlament Islandès, i membre del Partit Pirata, Birgitta Jónsdóttir. Aquesta és una dona que respecto molt des que va ajudar a fer públics els documents de Chelsea Manning (ex Bradley Manning). Els famosos cables diplomàtics. Quan aquesta senyora recomana una cosa, jo me l'escolto amb molta atenció.
Perquè us feu una idea de quin tipus de gent m'hi he trobat dins, aquí van els noms d'alguns dels grups de discussió que s'han creat: Monedes Alternatives, Corrupció Política, Deute Bancari. En l'apartat d'esdeveniments he vist que hi ha el subgrup d'Acció Directa i també he vist gent d'Anonymous convocant actes, per exemple. Hores d'ara, doncs, és una xarxa molt polititzada. Però no crec que siguin els únics que acabin fent-la servir. Hi ha una gran massa de la població que, tot i no estar gens polititzada, comparteix la idea bàsica d'aquesta xarxa social: volem conectar-nos sense que ens espiïn ni facin negoci amb nosaltres. De fet, si de cas, hem de repartir els beneficis generats entre tots, que a fi de comptes és entre tots que construim les xarxes. Per això es diuen xarxes socials. Dit això, la versió en proves encara no permet cobrar. Estudien, en aquests moments, com convertir els punts que guanyaràs en diners.
Per últim, en l'apartat de contres, dir que hores d'ara l'anglès és la única opció de llengua. Però estic segur que, tard o d'hora, les altres acabaran entrant. A Facebook va passar igual.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015