En Màrius va pet

Acabem de salpar i les vistes del port encara dominen. Molts dels passatgers, no tots, hem sortit a coberta a veure aquesta àrida costa que deixem enrere. Fa fred d'hivern i la vista és magnífica. El sol, potent, ens ho deixa veure tot amb nitidesa. De fet, som tan a prop de la costa, encara, que fins i tot distingim les matrícules dels cotxes. Abaixem la vista a port, per veure-hi familiars, amics i  coneguts acomiadant-se amb la mà i un senyor de darrera hora que arriba coixejant i amb unes ulleres fosques posades. De fet, ha arribat conduint un cotxe esportiu, l'ha aparcat al pàrquing i ha vingut caminant com ha pogut. Sembla que té pressa. Quan t'hi fixes bé, t'adones que és el rei d'Espanya, en Juan Carlos I, saludant.  

—Màrius, dónde vas?

A la coberta, Màrius Carol saluda emocionat. Per primer cop a la vida es troba físicament per damunt del rei. Màrius crida una mica, que allà baix el sentin bé:

—Hemos zarpado, majestad.

Arran de la insistència del rei espanyol, Màrius Carol s'atansa, àgil i elegant, fins a la barana de coberta. En Màrius, sabent que el viatge es faria anb vaixell, s'ha posat conjunt de roba esportiva blau marí. Quin dandi, en Màrius, fins i tot en els moments més delicats. Finalment s'atreveix a dir unes darreres paraules. No arriben, però, a ser de comiat. 

—Nos vamos con el barco del Artur. No sé nada más. Les llamaré en cuánto llegue, majestad. Se lo prometo!

El rei, allà sota, es fot a cridar. En Màrius Carol, a coberta, no saps si saluda, diu que no amb el braç, diu que ‘ya te llamaré’ amb els dits o ben bé què. Tot ell es belluga, en Màrius, i amb un gest un xic efeminat fa una fotografia al rei amb el seu iPhone de darrera generació.

—Aquesta és per al record. 

Després, mig entrebancant-se, queda atrapat en unes cordes. Se'n surt com pot, però en Màrius acaba patinant. Sí, en Màrius va pet. Diguem que ha begut. Una mica sí que ha begut. 

Ho vam saber després, que en Màrius bevia, reunit en una de les cabines amb José Antich, Duran i Lleida, i Sánchez Llibre. Aquesta foto, dies enrere, va ser molt comentada. Fins i tot el fotògraf, que apareix sense voler al mirall, va tenir el seu moment de glòria. La van fer just després d’amollar les amarres. És, sens dubte, una de les primeres fotografies del viatge. Es veuen tots quatre, molt acollonits, dins la cabina del vaixell Pacte per la Llibertat. Hi surten bevent alcohol i parlant pels descosits. Segons que sembla, aquella nit hi havia una frase que es repetien entre ells amb insistència. Era una frase que els obsedia. De fet, era una idea que no es podien treure del cap: el vaixell salpa amb nosaltres dins!

I vinga beure. 

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

A la coberta, Màrius Carol saluda emocionat. Per primer cop a la vida es troba físicament per damunt del rei

—Nos vamos con el barco del Artur. No sé nada más. Le llamaré en cuánto llegue, majestad. Se lo prometo!