Opinió
-
Primer disparo, després apunto
Xavier Montanyà
13.12.2012
-
'Diguem prou', capítol MCMLXXXVI
Marta Rojals
10.12.2012
-
Anonymous al poder
Andreu Barnils
09.12.2012
-
Anatomia de Wert
Xavier Montanyà
06.12.2012
-
La loteria
Marta Rojals
03.12.2012
-
V de Victòria
Andreu Barnils
02.12.2012
-
Espanya ha perdut, i el periodisme, també
Xavier Montanyà
29.11.2012
-
El vot
Andreu Barnils
25.11.2012
-
Cultura d'estat, estat de la cultura
Xavier Montanyà
22.11.2012
-
Agraïts
Marta Rojals
19.11.2012
-
A mil per hora
Andreu Barnils
18.11.2012
-
Brutalitat policíaca amfetamínica
Xavier Montanyà
16.11.2012
-
Unitat de traumatologia
Marta Rojals
12.11.2012
Marta Leblanc
24.05.2007
Article de campanya més vell que l’anar a peu
Segons el reglament, som en plena campanya electoral i diumenge 27 de maig, a Catalunya, escollirem caps de ciutat o vila. Seguint el reglament, els candidats s’han repartit carrers i places a fi d’exhibir els propis cartells davall les banderoles on, de fa més dies i fora campanya, ens mostren la cara (amb retocs) i una divisa (amb poca solta). També, és clar, el nom del partit i els colors del partit i el nom del retratat, de la retratada i tota la pesca. De paper, els uns, de plàstic, les altres, són rèpliques i variacions d’un mateix tema: et faig prou goig? I els de paper, a més, fan servei a una de les veïnes de l’edifici de davant de casa on, en un dels pisos, hi té la seva.
La mateixa veïna que, ahir a la tarda i lluny d’on viu, vaig trobar guixant ‘alquilo parkin moto’ més una T seguida de nou xifres. El suport de la guixada: un cartell de campanya. En vaig reconèixer la lletra, que vol dir que no és pas la primera vegada que la veig. L’havia vista, fa un mes o dos, també en un cartell on (on ella, amb retolador, a més de la plaça per a moto, en llogava una per a cotxe) s’anunciava el II Saló del Sexe en català. No sé pas si els tria per la importància que li mereix el tema, per simpatia, o per la distribució de blancs que el grafista de torn hi ha fet sense pensar, és ben probable, que acabarien essent l’espai d’un anunci particular. Ni tampoc sé si, si ningú demana a aquesta veïna que què fa, ella s’excusarà dient que recicla, que cada paper és un arbre i els arbres de tots i visca la xerrameca. Sé que, per al negoci, només li cal un retolador, anar a la seva i, sens falta, la propietat. I als polítics, què els cal? Una: padrins de talonari. Dues: que siguem prou babaus de seguir-los la corda. Més que un retolador, jo voldria una bona goma que amb pulcritud descobrís unes altres maneres de fer voltar el món. Quimera? Si és quimera, bon son.
De qui coi són els pobles?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015