Margaret Flowers, una metgessa en peu de guerra

Margaret Flowers és una metgessa de Baltimore. Pediatra, es va treure el títol a la Universitat de Maryland, va fer les pràctiques al John Hopkins Hospital i va acabar treballant en un hospital rural. Els nens eren la seva especialitat. De mitjana edat, rossa, més aviat baixeta, la doctora Flowers té tres fills adolescents i foc a la mirada. Deu ser que forma part de Metges per un Progama Sanitari Nacional (PNHP), organització que vol que els nord-americans tinguin una cobertura universal i pública (Aquí en diuen single-payer health care). Són els professionals de bata blanca que es coneixen el sistema per dins. La doctora Flowers ha passat de demanar el vot per Obama l'any 2008 a veure com la policia secreta del mateix president l'interrogava per les seves accions de protesta i desobediència civil contra la política sanitària del govern.

—Vostè és metgessa. Què no li agrada del sistema sanitari dels EUA?
—Jo he treballat en un hospital rural, a pediatria. Quan una família sol·licitava una visita jo llegia dos informes. El mèdic, que feia jo, on deia si feia falta hospitalitzar la criatura, el perquè, la previsió dels dies que s'hi estaria, etcètera. I un segon informe que em feia arribar la companyia d'assegurances de la família. Aquest segon informe em deia a mi quants dies podia el nen quedar-se, depenent del que havia pagat. Jo podia rebre ordres com aquesta: tens set dies perquè el nen es curi. Què passava si el nen havia d'estar ingressat quinze dies, i no set? Què havia de fer jo, enviar-lo a casa? I el mateix passava amb les recepetes i les proves mèdiques: això no pots receptar-ho, aquesta prova no li entra, i aquella tampoc. Vaig adonar-me'n que l'actual sistema no permet que els metges fem la nostra feina. És un sistema totalment absurd.

—Aquest és el primer cas que recorda. Quin seria l'últim ?
—Barton Ellis Goldstein, 54 anys, pare de família a Colorado. Li van diagnosticar una embòlia. L'home va fer números i es va adonar que si començava el tractament deixaria la seva família endeutada per tota la vida. Aquell dia va alinear les 17 targetes de crèdit que tenia damunt la taula i les va cancel.lar una per una. Després se'n va anar al jardí i es va suïcidar d'un tret al cap. Abans, però, va trucar el 911 i els va deixar un encàrrec: veniu a recollir el meu cadàver abans no m'arribin les filles de l'escola.

—He vist per internet com vostè, doctora, s'encara sense problemes amb els inversors de Wall Street en actes públics (vídeo). Però què en pensa d'Obama ?
—Jo vaig fer campanya per ell de voluntària. Ingènua de mi. Obama al final no ha canviat el sistema sanitari pel nostre model. I això que n'era un partidari. Ho sabem a través del metge de capçalera que l'Obama va tenir durant anys a Chicago, David Scheiner. El doctor Scheiner, també del PNHP, ha estat dels primers a criticar-lo. Aquí els demòcrates no compleixen. Ni a la Casa Blanca ni enlloc. A Califòrnia, per exemple, on han estat anys votant des de l'oposició a favor del model públic i universal ara que tenen el governador, tampoc fan res. Saps què passa aquí als EUA? Doncs que les lleis mediambientals les escriuen les petrolieres, les lleis alimentàries l'empresa Monsanto, i les lleis sanitàries, l'asseguradora WellPoint.

—Vostè primer va intentar canviar el sistema de la manera oficial: anant al congrés a explicar les avantatges d'un sistema públic i universal.
—Durant l'any 2009 i el 2010 vaig estar al Congrés intentant educar als congressistes. Xerrades, cursos, conferències. Jo els explicava que el sistema sanitari pot ser (en d'altres països ho és!) del tot universal i més barat que l'americà. Doncs els hi entrava per una orella i els hi sortia per l'altra. Pensa que allà dins tenim personatges com Liz Fowler, que treballa tant per les companyies farmacèutiques com pel govern. Allà vaig veure que tot plegat és un teatre.

—Suposo que és aleshores que va decidir optar per accions més directes. De fet, vostè és una metgessa a qui la policia ha arrestat i també l'han expulsada del Congrés per accions no violentes. La gent la segueix?
—La gent en el fons creu que és culpa seva. El sentiment de culpa el reben a través dels mitjans de comunicació. No tens cobertura sanitària? Haver estudiat una millor carrera. No et pots pagar un tractament de càncer? Haver guanyat més diners. Gran part de la nostra feina és eliminar la culpa de la gent. Perquè no és culpa seva si tenen un càncer i els demanen milionades per curar-lo. No té res a veure amb ells, sinó amb el sistema. Les enquestes diuen que la majoria dels americans voldrien una cobertura pública i universal. També ho volem la majoria dels metges. Fins i tot quan els pregunten si voldrien un sistema sanitari socialista, o socialitzat, paraules que aquí espanten molt (i per això les fan servir) doncs en més d'un 50% dels casos la gent diu que sí. Si s'explica què és sense fer servir la paraula, els partidaris són molts més.

—Com ha afectat la crisi ?
—Molt fàcil. La gent va menys al metge. Ho sabem perquè des de l'any 2009 els ingressos i les visites al sector sanitari han caigut. No anem al metge encara que estiguem malalts. És així de bèstia. Nosaltres estem preocupats de veure com el govern d'Obama està signant tractats de comerç amb països estrangers amb l'objectiu d'implantar-hi el model sanitari dels EUA a través de multinacionals. En aquest moments volen entrar a Austràlia i altres parts de l'Àsia. A vosaltres potser també us ha arribat.

—L'home que s'encarrega de la sanitat pública a Catalunya prové de la sanitat privada. Alguns diuen que anem en camí, sí. Ell ho nega. Perdoni, vostè milita en d'altres moviments ?
—Jo formo part d'Occupy Washington, DC i de Health Care Now! El meu marit forma part de la xarxa de suport al soldat Manning, l'home que va filtrar els cables de wikileaks que va publicar Julian Assange. Has vist el nostre blog ?

Quina dona, la doctora Flowers. Segons la televisió PBS és la primera metgessa que la policia nord-americana ha arrestat per accions de desobediència civil contra el sistema sanitari actual. De fet, ha passat de demanar el vot pel president Obama a les eleccions del 2008 a veure's interrogada pels serveis secrets del mateix president. La van emmanillar i la van tancar unes hores. En aquesta entrevista n'explica el detalls. 

Jo la vaig conèixer en una xerrada d'Occuppy Wall Street celebrada a la CUNY University de Nova York. 'Narratives of the 99 Percent: Storytelling and Occupy'. Per cert, el 60% de l'audiència eren dones. I el 80% dels ponents, també. La idea central era potent, senzilla i sabuda: per explicar una història no facis servir xifres. Dóna veu a les persones. Per exemple, a Ada Scarlet, una de les filles del suïcida. 

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Aquí els demòcrates no compleixen i Obama al final no ha canviat el sistema sanitari.

Les lleis sanitàries les escriuen les companyies d'assegurances com WellPoint.