Opinió

 

<40/88>

Marta Rojals

28.01.2013

L''indepe' innocent

Una vegada més, l''indepe' innocent hi ha tornat a caure: es pensava que ara sí que sí, que el Dia Històric Número 1, el dia que havia de posar el cronòmetre a zero, marcaria la línia de sortida de la unitat nacional. Sobirania punt sí, sobirania punt no. Fàcil, oi? Ai, que innocent que és l''indepe' innocent. Sempre li aixequen la camisa.


Nosaltres ens n'anem fotent que 'Spain is different', però Catalonia Déu n'hi do, si n'és de 'different'. Aquí, les coses fàcils no ens motiven. I per demostrar-ho, ho ratifiquem en les ocasions més sonades, perquè quedi clar a tot el món. I aleshores ens mosseguem els punys quan a Brussel·les ens diuen: Mirin, saben què?, aclareixin-se primer vostès, i quan ho tinguin clar ens ho vénen a explicar. No la saben llarga, no.


I davant d'això, l''indepe' innocent viu en el desconcert. Perquè encara pensa en l'11-S, el dia per excel·lència de l'ara sí que sí. O en el 25-N, el dia per excel·lència de l'ara sí que també. L''indepe' innocent va arribar a creure's que ja no caldria ni referèndum. Tenim pressa, oi? Doncs té: 87 escons sobiranistes, i si hi sumem els diputats del PSC que no pronuncien 'peesezé', arribem als 90 llargs. Declaració unilateral, reconeixement internacional, tal i pasqual... Quanta innocència!


L''indepe' innocent no entén res perquè, quan es tracta d'independència, sempre s'hi posa bé. Troba que un document que declari Catalunya sobirana ha de ser molt mal escrit perquè vulgui dir tot el contrari, o una mica el contrari, o tres quarts del contrari. No entén que el resultat ens tingui pendents com si fos un partit de bàsquet: ara 80, 81, 82... Si el resultat ja s'hauria de saber des del 26-N! Que no anava així, això? I aquí és on entra l''indepe' llest. 


L''indepe' llest, tot això ja ho sabia. És aquell del 'a mi no me la fotran'. El que desconfia de sa mare. El que sempre està de mal humor. Oh, és que la declaració diu que Catalunya és monàrquica i tropical, i no pot ser altra cosa que republicana i boreal, llamp de llamp. Mentre que l''indepe' innocent, com que és innocent, pensa: com si vol dir que és un moniato reescalfat: cada quatre anys pots votar moniato, albergínia o col-i-flor i que guanyi el millor. 


L''indepe' llest tot ho troba mal fet i, si pot ser, mal fet des del començament, que encara és més mal fet. Perquè si fos a fer ell, sempre ho faria millor. Per alguna cosa és llest, i l''indepe' innocent és ruc. I com que és ruc, sempre li aixecaran la camisa, sempre el fotran. Perquè la independència que vol l'innocent és una mè d'independència, i per a ser independent amb una mè d'independència més val continuar essent dependent amb una mè de dependència. I amb aquesta filosofia, l''indepe' innocent mai no entén res perquè li fa la impressió que, al final, els qui l'acaben fotent de debò i li aixequen la camisa són els 'indepes' llestos.  

Editorial