Opinió

 

<40/88>

Marta Rojals

13.02.2012

Tu també, Maria Teresa?

La notícia diu que una ex-vice-presidenta de govern, diguem-ne Maria Teresa, s’ha rejovenit deu anys després de passar pel mateix taller de planxa que l’Elsa Pataky. Vist el rebombori que se n’ha fet (bòtox-matins-punt-sí, bòtox-matins-punt-no), l’Alícia, una col·lega del bàndol contrari però igualment recautxutada, es lamentava que, en les dones, qualsevol canvi s’examini amb lupa, mentre que un home, per poc que es vegi presentable, ja es dóna per bo. Quin gest més bonic: allò que no ha unit la política, que no ho separi el col·lagen.

Bromes a banda, l’Alícia té raó. El poder desgasta, i que una fatigada vice-presidenta de seixanta-dos anys decideixi de transformar-se en una radiant ex-vice-presidenta de cinquanta-dos, no hauria de ser notícia. O, si més no, no hauria de ser-ho més que els implants capil·lars d’un ex-president de congrés qualsevol. O, si més no, no hauria de ser-ho més que el fet que tan esplèndida inversió en imatge personal fos presentada oficialment en un acte de ‘Dones per Àfrica’, la fundació que l’ex-vice-presidenta presideix i que fomenta el progrés de les dones africanes. No furgarem en els progressos de les dones d’aquí i les d’allà, perquè segur que arribarem a les mateixes conclusions que vostè.

Però tornem a l’Alícia de les lupes, als hòmens i a les dones, per dir que aquest cop potser s’ha equivocat de diagnòstic: l’expectació que ha generat la metamorfosi de la seua col·lega segurament que no té tant a veure amb el fet que sigui dona, sinó amb el fet que posa de manifest una mena de debilitat que no li suposàvem. Que la tingui la Belén Esteban, passi. Que la tinguin les presentadores de magazins, passi. Fins i tot passi que la tingui l’Alícia, que és del PP i es belluga per uns altres cànons. Però la Maria Teresa, aquella dona que tantes congèneres (de la seua corda o no) tenien per una professional segura, sense complexos, que estava per sobre de les imposicions estètiques d’obligada joventut, doncs, d’ella no ens ho esperàvem pas. Amb tot, a aquestes altures, encara té sort que ja no li calgui demostrar res. Almenys no li passarà com a la Pataky, que es queixava que la seua bellesa l’havia obligada a haver de lluitar més per ser bona en allò que fa.

Editorial