Dos punts, two points, deux points

Diu que, aquest juliol, la Direcció General de Trànsit regalarà punts als conductors que hagin tingut el detall de no haver-ne perdut cap des de l'aplicació de la nova modalitat de carnet. Es veu que això d'haver conduït durant tres anys sencers per aquestes carreteres de déu ben lligats de cinturó, sobris i/o clars de cap, respectant senyals, distàncies, límits de velocitat i entitats físiques relacionades, és una proesa que mereix un reconeixement. És clar que sí, home; i, als qui continuïn insistint en la conducció responsable, amb la pròxima renovació del permís, que els donin també la Creu de Sant Jordi.

Però, de moment, el premi del mes que ve consisteix a donar dos punts més al bon conduïdor que en tingui dotze d'intactes a la guantera. I, si continua fent bondat fins el 2012 (que, donats els precedents, tampoc no li ha de costar gaire), doncs un altre al sarró. Per tot això, podem deduir que la DGT regalarà punts a persones que, de mena, no tenen per costum haver-los de menester. Per més que hi reflexiono, doncs, no veig la utilitat de la mesura. Restar punts és clar, perquè, en el món del volant, n'hi ha més a fora que a dins, i alguna cosa s'hi havia de fer, però..., sumar-ne? Ves que no sigui perquè te'ls gastis de grat: té, per bon minyó, un val per a aparcar a doble renglera, bescanviable d'aquí a tres anys per un 'gir' prohibit totalment de franc; o bé, si prefereixes les emocions fortes, celebra-ho a dos-cents l'hora en la teua autopista preferida amb una bona foto de radar per la meitat de punts efectius que un conductor negligent de debò!

Per tant, si l'obsequi no és una invitació a la infracció alliberadora, tampoc no hi veig el què. M'imagino que els impulsors de la pensada deuen ser d'aquells que, quan eren adolescents, sos pares els van prometre la moto en cas que aprovessin les matemàtiques. Com s'entén, això? L'obligació de la canalla és d'aprovar les matemàtiques, de la mateixa manera que la dels conductors és pilotar assenyadament, i més encara quan la seua actuació pot posar en un compromís irreversible la integritat d'altri, que podries ser tu, o ta mare. Des de quan, doncs, hem de premiar les coses bàsiques del ben anar pel món? Des de quan els hem de posar preu, o considerar-les un mèrit? Després ens queixem que els xiquets se'ns van tornant uns xantatgistes professionals, que per bellugar un dit del dret ja et plantifiquen una llista de tarifes segons l'IPC actualitzat.

No sé si ve ben bé a tomb, però tot plegat em fa pujar al cap la campanya barcelonina que, la nit de la Champions, va mobilitzar un exèrcit de promotors del 'bonrotllisme' per tal d'agrair a la bestreta el comportament dels afeccionats (o no) que, donat el cas, tinguessin la intenció de celebrar el triomf del Barça sense espantar les criatures, calar foc als contenidors o posar-se els semàfors per barret. La iniciativa, amb el feliç enunciat 'gràcies per celebrar-ho amb Barçivisme', es va demostrar més aviat poc efectiva, si és que pretenia de dissuadir els dolents per la via de felicitar de valent els bons. Conclusió: objectiu equivocat. Conclusió de la conclusió: malaguanyats recursos.

Sobre els punts, ignoro què costarà ingressar els més de quaranta milions que toca de repartir entre els beneficiaris de tot l'estat. Potser només serà cosa de prémer un botó, qui ho sap ara, però, tant se val: no era això, companys. Deixem fer tranquils els qui fan bé les coses i, ara sí, destinem els recursos a aconseguir que els qui no en tenen l'hàbit s'apuntin a canviar de bàndol sense pensar que se'ls deu res a canvi. Ja faríem riure, ja, si, per estalviar-se d'atropellar el pianista, encara els haguéssim de donar les gràcies.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet