Opinió
-
Supervivents
Marta Rojals
11.02.2013
-
Viatge al passat
Andreu Barnils
10.02.2013
-
Shell culpable, finalment
Xavier Montanyà
08.02.2013
-
'Air of confidence'
Andreu Barnils
03.02.2013
-
Tal faràs, tal cobraràs
Marta Rojals
03.02.2013
-
França, gendarme d’Àfrica
Xavier Montanyà
01.02.2013
-
L''indepe' innocent
Marta Rojals
28.01.2013
-
Pensamiento Navarro
Andreu Barnils
26.01.2013
-
De quin estat parlem?
Xavier Montanyà
25.01.2013
-
'Esto es España'
Marta Rojals
21.01.2013
-
Holocaust
Andreu Barnils
20.01.2013
-
La traïció dels líders d'una generació
Xavier Montanyà
18.01.2013
-
La banyera d’en Duran
Marta Rojals
14.01.2013
Andreu Barnils
02.12.2012
V de Victòria
L'alegria es pot resumir en una sola frase: som majoria absoluta els qui volem un referèndum aquesta legislatura. Optimista de naixement, després dels resultats confesso que sóc dels qui creuen que farem el referèndum sense cap mena de dubte. Ho crec del tot. Aquest és el mandat i, em sembla, aquestes són les intencions. A mi, no em feu plorar amb ulls convergents, família, que la meva alegria és enorme i el meu plor és d'alegria.
Alegria perquè hem votat per primer cop un parlament amb majoria independentista. Concretament, som 74. Recordo, aquells anys, quan érem 3. Literal. Hem passat de 3 a 74. Per això, a mi, l'alegria em surt per les orelles. Floto i tot, família. Jo salto d'alegria en comprovar que sí, ha passat, CiU s'ha fet independentista i no ha perdut res d'importància pel camí. Després del gran canvi, del salt al buit, de perseguir la quimera, resulta que CiU passa d'1,2 milions a 1,1 milions de votants. Ja em diràs la pèrdua. Tants anys sentint que CiU perdria la majoria, si passava al nostre bàndol, i resulta que torna a tenir, com sempre, majoria. O sigui que menys plors als ulls i més cares altes, convergents.
També hem vist, alguns amb una alegria descomunal, com Esquerra superava el PSC en nombre de diputats. Ha passat allò que apuntava Joan Ridao amb insistència: ERC comença a substituir el PSC. Avui és un dia per a felicitar-lo, a ell i als creadors de l'estratègia que molts van titllar d'equivocada. Els acusaven d'ingenus i, mira, l'estratègia ha demostrat que era un bon camí: ERC aconsegueix vots fora de CiU. N'aconsegueix del PSC, de l'abstenció i de nous votants Eo, que els independentistes del Baix Llobregat comencen a ser molts gràcies a ERC. Molts. I a les barriades de Sabadell, també. Com voleu que amb notícies com aquesta jo estigui trist?
Però és que, a més a més, resulta que la CUP ha entrat al parlament. I aquesta tampoc no és una alegria més. És una alegria enorme. Per fi tenim un partit anticapitalista a casa nostra. Diguem-ho una altra vegada per si no ha quedat clar: an-ti-ca-pi-ta-lis-ta. Que a tots ens fa cosa dir-ho, però hem de començar a parlar clar: si Espanya no funciona, el capitalisme tampoc. I em sembla que no cal ser gaire llest per a veure-ho. Una altra cosa és no atrevir-se a criticar el sistema o tenir por de les alternatives. O fins i tot tancar-se en banda. Però que el sistema no funciona em sembla que és una evidència. I algú ho ha de dir. I si aquest algú és un radical de veritat com el David Fernàndez i la resta de la CUP, doncs molt millor. I si, a més a més, el radical no és cap fanàtic, doncs excel·lent. Perquè n'hi ha prou de conèixer-lo una mica per a saber que el David no és ni fanàtic ni sectari. Al revés, és lletrut, format, suau, educat, un encant de paio. Un perill real. En fi, que l'alegria també em ve, i molta, gràcies a la CUP. Només un detall explicat per un nét a Twitter. 'El meu avi de la CNT ha anat a votar per primera vegada a la vida i ha votat la CUP.'
Per escenes com aquestes com voleu que jo estigui trist? Amb tantes batalles guanyades en un sol dia com voleu que estigui baix de to? No, família, no em fareu plorar amb ulls convergents, que jo ploraré amb ulls d'alegria.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015