Xavalla

Som un país que anomena les coses de maneres sorprenents, fent voltes i voltes per no dir-les pel nom que tenen; tant ens l'agafem amb paper de fumar que d'un Consell de les Arts en diem Conca, que inclou el comodí 'cultura', per, si de cas mai vol manifestar-se sobre en Ferran Adrià, poder-se aixoplugar en Lévy-Strauss. Normalment arriba el dia que de tants eufemismes absurds i de tan poc parlar clar ens busquem que algú ens aixequi la camisa i, aleshores sí, amb humor i mala bava, dels bitllets de cinc-cents euros, en diem millets.

I, entre més coses, són millets que falten al Consell de les Arts: no es pot prendre del tot seriosament un organisme a qui l'administració fa la confiança que gestioni la xavalla del pressupost del Departament de Cultura, si es vol garantir l'autonomia i independència de creadors i productors. Ni local propi, ni eines pròpies de comunicació i de gestió de recursos, ni, encara, missatge concret. Amb aquests recursos sembla poc probable que puguin desplegar un programa verament ambiciós; esperem que les seves capacitats vagin augmentant de manera progressiva i que en el futur puguem pensar en la supressió de la conselleria del ram. Imagineu-vos! Malauradament, això encara és mooolt lluny.

Sembla que en Bru de Sala, de qui tothom en sabia prou perquè la situació actual pugui sorprendre ningú, deixarà la presidència del Consell de les Arts perquè la resta de consellers n'està fins al nas i s'ha plantat. L'explosió del conflicte explicita el debat intern. Bé! És senyal que hi ha interès a defensar posicions oposades i no pas a trobar consensos fàcils per estalviar-se maldecaps. No és pas mala cosa que un organisme nou, amb vocació vitalista i obligació de transparència, prengui mesures dràstiques quan les coses no van bé: res pitjor que el simulacre i l'aparença per a resoldre conflictes d'aquesta mena. I més en el moment de definició fundacional. Si, a sobre, la cosa va deu contra un, amb una explicació clara n'hi haurà prou per a tancar la qüestió. Només, potser, que posats a fer truites, en Bru de Sala podria plegar del tot i així n'hi hauria prou de batre els ous una vegada: ja se sap que no ens podem entendre sempre amb tothom. Si fos capaç de plegar fàcilment, amb el mèrit de la feina feta i de saber retirar-se quan fa nosa, això diria molt a favor seu.

Ara, no deixem que això ens distregui de l'autèntic conflicte: la situació d'emergència del món cultural català s'ha d'acabar, fa massa que dura i, si s'allarga més, haurem anat tan avall que en Carod haurà de venir a fer-nos una donació. Un dels objectius del Conca, en paraules del seu president, és 'garantir que les polítiques culturals no canviïn a cada canvi de govern; que la cultura no es trobi sotmesa als vaivens de la política'. Fantàstic, així doncs: quines són les polítiques culturals definides pel Conca? Les necessitem! Quins diàlegs establirà? Quines prioritats? Qui li haurà de donar explicacions? A qui haurà de passar comptes?

Encara no ho sabem i, cosa pitjor, sembla improbable que es compleixi el calendari Bru de Sala i que ni el mes que ve ni l'altre ens presentin els primers fruits de la feina que fan. Fins ara no hem pogut criticar el seu treball —només les llacunes de composició—; tot necessita temps i, com que n'esperem tant, ningú no ha volgut ferir-lo ni dificultar-li la tasca. Però els terminis s'acaben i començarem a exigir resultats. Val més que enllesteixin aviat l'afer del president i encarin qüestions més preocupants.

De cara enfora la substitució del president pot servir per veure fins a quin punt el criteri dels consellers és respectat pels polítics i quin grau d'autogestió poden exercir. Perquè, si la majoria d'un consell legítim que funciona col·legiadament proposa un president amb el convenciment que serà qui millor pot representar-lo amb independència i rigor, el president de la Generalitat no hauria d'estar-hi d'acord? Aquest contratemps pot convertir-se en un bon control de qualitat. El Conca s'ha mullat el cul, que en Montilla no guardi la roba!

Esperem que tot se solucioni ben ràpidament i que avanci sense més entrebancs: sembla que deu consellers culturals s'han posat d'acord i més d'un ja s'ha trobat en situacions ben galdoses que ha resolt amb bona nota; vejam si conserven l'energia, el senderi, la cintura i les arts de seducció. Però si's plau, que no s'adormin: la cosa comença a fer pudor.

ocaba@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet