Tornen els vuitanta

La revista Enderrock va organitzar fa unes quantes setmanes un concert curiós a la Sala Bikini de Barcelona, sota el lema 'Tornen els 80'. Va ser un viatge al passat de la mà dels grups TR, B-30, Duble Buble i N'Gai N'Gai, que després d'anys d'inactivitat es tornaven a trobar sobre un escenari per tocar plegats. El concert no passarà a la història per la qualitat musical, certament. Han passat vint anys i l'únic que manté mínimament la forma, i la veu, és Jordi Bastard, el cantant dels N'Gai N'Gai. La resta és com veure jugar a futbol els veterans del Barça: pura nostàlgia.

Però va ser l'ocasió de tornar a escoltar velles cançons que un dia van trencar esquemes. Pensem, per exemple, que 'Sunglasses' dels N'Gai N'Gai té l'honor de ser la primera cançó en català que va sonar amb força a les discoteques del nostre país. O que gent com Quim Monzó, Ramon Barnils i Jaume Vallcorba-Plana van posar lletra a cançons dels Duble Buble. En Barnils no es cansava de repetir que Catalunya havia d'aspirar a ser un país normal i que, per tant, estava molt bé musicar Espriu, però que també calien lletres menys transcendentals.

La música moderna en català, més enllà dels cantants-autors, neix durant la dècada dels 80. De la mà dels grups que van actuar dissabte i d'alguns més, com ara Detectors, la Madam, Octubre o Grec. Són els pioners del pop-rock en català: n'hi havia de bons i de no tan bons, com a tot arreu i a gust de cadascú. És a partir d'aquí que ve l'època daurada dels 90, amb Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït, Lax'n'Busto, els Pets, Brams o la Dharma, fins a arribar al panorama ric i variat que tenim actualment. Però fa vint anys les eines eren poques: Catalunya Ràdio i TV3, que van començar a funcionar el 1983, un any més tard RAC 105, el Miki Moto, els concerts a la Sala Zeleste del carrer dels Almogàvers...

Eren els anys en què escoltar en JR de la sèrie 'Dallas' parlant en català a TV3 era revolucionari, per nou, i perquè hi havia qui s'atrevia a opinar que en català no es podia fer física quàntica. Lluís Llach i la Crida omplien el Camp Nou l'any 1985 amb el lema 'Som una nació'. Llàstima que, en política, hàgim avançat tan poc en comparació amb la música. Efectivament, tornen els 80, o potser no ens n'hem mogut. Fa uns quants dies tornàvem a sortir al carrer per cridar que som una nació, mentre esperem que els qui s'escarrassen a encaixar-nos a Espanya s'adonin que són ells, els espanyols, els qui no ens hi volen ni encaixats.

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet