França, gendarme d’Àfrica

Els amics de l’organització francesa Survie em fan arribar el darrer dossier,  'Zones d’ombre de l’intervention française au Mali. Elements de context et d’explication', del 24 de gener. Com dèiem tres dies abans a VilaWeb, ells tampoc no en tenen cap dubte: 'Una cosa és clara: les mines d’urani de Níger i els recursos potencials del nord de Mali representen una qüestió fonamental per a França i les empreses franceses.' A més, l’informe aporta més elements d’anàlisi molt interessants, i polièdrics, que resumiré més endavant perquè amplien allò que ja vam publicar.

Survie és l’organització més ben informada i combativa contra el neocolonialisme francès a l’Àfrica, i la 'Françafrique'. És independent. No cobra de l’estat ni de les empreses, com la immensa majoria d’ONG. Es finança amb les aportacions d’adherits, militants, venda de llibres i revistes. Lluita per la reforma de la política francesa de cooperació, basant-se en la sobirania dels pobles, l’accés de tots --al nord i al sud-- als béns públics mundials, i la lluita contra la impunitat i la banalització del genocidi. Survie s’ha destacat, per exemple, per haver insistit a fer saber tota la veritat sobre les suposades responsabilitats de l’estat francès en el genocidi dels tutsis a Ruanda, l’any 1994.

L’informe, d’entrada, fa evident que pels malinesos l’amenaça dels grups islamistes és innegable, i ja ha fet fugir centenars de milers de persones. I que no és tan sols França la responsable total de la crisi. Dit això, per a ells, que tenen França com a tema d’anàlisi, constaten que la guerra de Mali s’inscriu en la línia de la política francesa a l’Àfrica dels darrers cinquanta anys. Ingerència diplomàtica, econòmica, financera i intervencionisme militar al servei dels interessos francesos. La intervenció s’ha decidit, com és habitual, sense debat real entre l’executiu i el parlament i, encara menys, amb el poble francès. Els estats que donen suport a Mali, inclosa França, sempre han ocultat les zones d’ombra de la democràcia malinesa. França ha contribuït  a la política econòmica depredadora que ha arruïnat el país. Els alts dirigents malinesos han deixat que les institucions i l’exèrcit es degradessin. En conseqüència, al nord, els grups armats que es reivindiquen islamistes (Ansar Dine, Mujao i AQMI) han suplantat els tuaregs de l'MNLA en el control de la zona. Tuaregs i islamistes s’han beneficiat de les armes de Gaddafi, però també de les donades pels països occidentals als rebels libis.

La implicació de França al Sahel va lligada estretament a la preservació dels seus interessos econòmics. L’any 1957, la metròpoli va crear una entitat territorial, l’Organització Comuna de les Regions Saharianes (OCRS), extingida amb les independències del 1960, que comprenia el sud d’Algèria, el Txad, Níger i el Sudan francès (Mali). El 1961, signà acords de defensa amb Níger, que incloïa una clàusula d’explotació preferent de les matèries primeres 'estratègiques'. Des del 69, explota a un preu de saldo l’urani de Níger, clau per a la seva suposada 'independència energètica' i nuclear. A més, com ja vam dir en l’article anterior, hi ha més recursos en disputa. El grup francès Total, amb Sipex (filial algerina de Sonatrach) i Qatar Petroleum, exploten petroli a la zona de Taoudeni, a cavall entre Algèria, Mauritània i Mali. I tenen molts més projectes al Sahel. Com la futura mina d’Imouraren a Níger, a poques hores per pista de la frontera del nord de Mali. Tot i que hi ha sis-cents soldats nigerins encarregats de la seguretat de les mines d’urani d’Areva, a Niger, França no se sent del tot segura, i menys encara després de l’atac al complex de gas d’In Amenas, a Algèria. A més a més, hi ha una lluita subterrània de les grans potències per la influència a la zona. França té dos rivals gens negligibles: els EUA i la Xina.

Sigui quin sigui el cost final, a França una operació militar com l’actual li permet de demostrar l’eficàcia del dispositiu militar i armamentístic propi. I legitimar la presència de l’exèrcit francès a la regió. Mali és envoltat de cinc països amb presència de forces militars franceses convencionals o no convencionals: el Senegal, el Txad, la Costa d’Ivori, Burkina Faso i Níger. Per exemple, sens dubte, segons Survie, la intervenció en curs servirà per justificar la presencia militar francesa al Txad, des del 1986, al marge de tota legalitat internacional; presència que ja ha estat molt útil per a protegir el seu aliat, el dictador colpista Idriss Déby. A més, el Txad hi envia dos mil homes que s'afegiran a l’operatiu militar francès, cosa que podria contribuir a legitimar aquesta dictadura que, per contra, hauria de ser encausada internacionalment per la repressió ferotge contra l’oposició i el reclutament de nens soldats.

En definitiva, Survie subratlla que hi ha molts elements en joc, dissimulats amb arguments poc convincents, com ara 'restablir les institucions legítimes', o ' la sobirania malinesa', o la 'lluita contra el terrorisme', si es té en compte el suport francès a molts dictadors de la zona, i com s’ha ignorat tot el que ha passat a Mali anteriorment. Les conseqüències, ara i en el futur, per als ostatges en mans dels islamistes, i per a la població local, són molt incertes. Ja es denuncien venjances i execucions de civils per part de l’exèrcit malinès. I organismes com Human Rights Watch alerten sobre les tensions ètniques alimentades per la manipulació d’alguns dirigents polítics i militars.

Amnistia Internacional també va advertir, fa dies, que durant la intervenció podrien augmentar les violacions dels drets humans, que en aquest conflicte s'arrosseguen des del control de la regió pels grups islamistes, l’abril del 2012. L’organització hi veu el perill que els combats puguin desfermar atacs indiscriminats o il·legals en zones on conviuen els membres del grups armats islamistes i la població civil. I ha fet una crida a la comunitat internacional perquè es despleguin observadors de drets humans a la zona, amb una atenció especial a la utilització de nens soldats, els drets dels nens, els drets de sexe i la protecció de la població civil.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La guerra de Mali s’inscriu en la línia de la política francesa a l’Àfrica dels darrers cinquanta anys. Ingerència diplomàtica, econòmica, financera i intervencionisme militar al servei dels interessos francesos