Anonymous al poder

La història diu que un dia un adolescent va aconseguir el control de la megafonia d'uns grans magatzems i va anunciar als clients amb veu alta i clara: 'Durant els vint minuts següents tothom pot comprar gratis. Regal de la casa.' El caos que va provocar va ser monumental. El noi va fer aquesta broma des de milers de quilòmetres de distància i gràcies a internet. Però la història també diu que els pirates informàtics no tan solament poden fer bromes. També poden, per exemple, entrar dins el compte de correu electrònic del director d'una empresa de seguretat informàtica. Un cop dins, canviar-li la contrasenya de tal manera que el director no pugui entrar al seu correu. Aleshores, amb tot el temps del món, fer públics els correus i tota la informació confidencial de l'empresa. La cosa pot anar més lluny encara, i poden fer-li caure la pàgina web de l'empresa. Per últim, si saps com obtenir la contrasenya del director també pots entrar al seu compte de Facebook i Twitter. Aleshores, fent-te passar per ell, pots piular frases racistes a Twitter i penjar fotografies pornogràfiques a Facebook. Tothom pensarà que és el director que ho ha fet. I engegaràs a dida la seva reputació professional i personal.

Això que explico li va passar no fa ni dos anys al nord-americà Aaron Barr, director de l'empresa de seguretat informàtica HBGary Federal. L'home, incaut, va atrevir-se a declarar públicament en aquest article al Financial Times que anava darrere d'Anonymous, els famosos i anònims activistes d'internet. S'hi van tornar, com heu vist, de manera contundent: van fer caure la seva pàgina,  van fer públics els seus correus, i van potinejar-li el Facebook i el Twitter. La raó? Segons Anonymous el senyor director anava darrere persones innocents que no tenien res a veure amb ells. I per això el van castigar. Evidentment, l'home va haver de dimitir el càrrec. Perquè, de fet, com pots confiar en una empresa de seguretat informàtica dirigida per un home que no pot garantir la seva seguretat informàtica?

Tot plegat ho he après al llibre We Are Anonymous, escrit per una periodista de la revista Forbes. És el primer llibre que he trobat sobre aquest interessantíssim fenomen. L'autora, Parmy Olson, ha entrevistat alguns dels activistes i avisa, honesta, que alguns són mentiders compulsius. No se sap si per qüestió de caràcter o per motius de seguretat. Al llibre hi veus personatges increïbles, molts dels quals adolescents, com Jake, el noi que va provocar el caos als grans magatzems dels Estats Units després d'oferir els productes gratis per megafonia. El noi va fer la broma des de casa seva, a l'illa escocesa de Yell, a la Mar del Nord.

L'autora també t'explica molt didàcticament la importància que Anonymous donen al 'nosaltres' i el rebuig al 'jo'. És la massa organitzada des de baix i el rebuig als personalismes dels de dalt. També llegeixes com els d'Anonymous organitzen els seus atacs a MasterCard, Visa, la CIA o la Cienciologia des de fòrums tan aparentment innocus com aquest, on des de les seves múltiples sales de xat es passen informació sobre com piratejar pàgines i descodificar codis (si hi entreu, vigileu que també hi ha molta cosa porno). A través d'aquest llibre entres en un món fascinant que també inclou visites a Enciclopèdia Dramàtica que, tot copiant l'estil de Wikipedia, és escrita per uns grandíssims bromistes molt ben informats. Només cal veure l'entrada de la paraula Spain per veure que saben de què parlen i que ho fan amb molt d'humor. És aquí on, en articles més seriosos, la gent aprèn tècniques de pirateria informàtica.

Els activistes, lògicament, poden arribar a ser obsessos de la seguretat. Ells, que la vulneren, saben quin pa s'hi dóna. Així, una activista (una de les poquíssimes dones en un món força masclista) explica que va decidir petar la minicàmera del seu portàtil convençuda que amb aquella càmera la podrien espiar. De fet, ara mateix, si la noia té raó i tu em llegeixes amb un portàtil, algú potser et mira. O pitjor, t’enregistra.

L'únic que has de fer, doncs, ara que acabes, és mirar a càmera i saludar.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

'We are Anonymous' és el primer llibre que he trobat sobre els activistes d'internet.

L'autora també t'explica molt didàcticament la importància que donen al 'nosaltres' i el rebuig al 'jo'. És la massa organitzada des de baix i el rebuig als personalismes dels de dalt.