Opinió
-
Un manual de vida independentista
Pere Cardús
17.04.2013
-
Si és que hi ha cases d'algú
Marta Rojals
15.04.2013
-
The Witch is dead
Andreu Barnils
14.04.2013
-
L'avvocato del capo di tutti capi
Xavier Montanyà
12.04.2013
-
Sentit d’estat per a tenir veu al món
Pere Cardús
10.04.2013
-
Català de segona classe
Marta Rojals
08.04.2013
-
Necessitem un soldat Manning
Andreu Barnils
07.04.2013
-
Chinua Achebe, paraules contra el racisme
Xavier Montanyà
05.04.2013
-
Bitcoin, els diners del futur?
Andreu Barnils
31.03.2013
-
Fer bugada
Marta Rojals
25.03.2013
-
Té futur la llengua espanyola als EUA ?
Andreu Barnils
24.03.2013
-
L'ajut català als bombardeigs franquistes
Xavier Montanyà
22.03.2013
-
Una altra de superherois
Marta Rojals
18.03.2013
Xavier Montanyà
04.04.2012
Catalunya-Guinea, la doble moral
La web del govern de Teodoro Obiang és un aparador internacional de propaganda de la dictadura. Consultar-la és com prendre el pols del dictador, serveix per intuir les seves paranoies i observar quina imatge vol transmetre al món, sense dissimulació. Aquests dies fa campanya contra França. Ha organitzat manifestacions 'patriòtiques' d’adhesió al règim (és a dir, a ell), i de protesta antifrancesa. Motiu? Dos jutges francesos han sol·licitat una ordre internacional de detenció contra el seu primogènit, Teodorín. L’acusen de malversació de recursos públics comprant propietats de luxe, vehicles, obres d’art, i més capricis amb diners públics del seu país.
Llegint, topo amb una notícia molt reveladora. Una delegació de quaranta empreses de les cambres de comerç de Tortosa, la Corunya i Fuerteventura han visitat no fa gaire la Guinea per mantenir contactes amb els empresaris guineans. El text subratlla els avantatges de fer negocis i inversions en aquell país. No cal dir que molts d’aquests projectes ompliran, de retruc, les butxaques de la família del dictador i dels seus amics, i el poble n’obtindrà pocs beneficis o gens. Aquests darrers anys el règim aplica una estratègia de construcció i de desenvolupament turístic que serveix, bàsicament, per a l’enriquiment d’empresaris i intermediaris, molt al marge de les necessitats més bàsiques del poble. Hi ha barris fantasmals amb grans hotels i avingudes ultramodernes que són deserts. Els reserven per a impressionar les visites. Mentrestant, la majoria de la gent viu sense aigua corrent, ni llum, ni clavegueres. Els rumors indiquen que un dels qui fa o feia negocis era el famós 'Pocero', per exemple.
La Cambra de Comerç de Tortosa se n’orgulleix, a la seva web, d'haver fet cinc missions comercials a Guinea, 'un país que ofereix moltes possibilitats de negoci'. Que ja hi ha cinquanta empreses de capital mixt guineà-espanyol. Que és la quarta destinació de l’exportació espanyola a l’Àfrica Subsahariana, però que el saldo de la balança comercial és molt favorable a la Guinea, per les importacions energètiques. Ara, on diuen Guinea, per a ser rigorosos, haurien de dir Obiang.
La iniciativa té el suport del govern espanyol i de la Generalitat de Catalunya, concretament, de l’Agència de Suport a l’empresa catalana ACC1Ó.
El 26 de maig passat, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una resolució de suport al principi de procés democràtic a Guinea 'que superi la dictadura de Teodoro Obiang i posi fi a la repressió i a la vulneració dels drets fonamentals'. S’hi especificava la conveniència 'd’evitar de donar suport al règim dictatorial i corrupte del general Obiang' i traslladava a la Generalitat, al govern espanyol i a la Unió Europea, la necessitat de dur a terme les actuacions polítiques i diplomàtiques pertinents per a 'l’establiment d’un estat democràtic, de dret i social'. No crec que enviar empresaris a donar beneficis al dictador i al seu règim serveixi per impulsar la democràcia. Ben a l'inrevés. El reforça, l’enriqueix, infla la seva propaganda i alimenta la maquinària de corrupció que sosté la dictadura. La Generalitat fa la contrària d'allò que el parlament, per unanimitat, li demana. És la doble moral habitual, un clàssic de les nostres relacions amb les dictadures africanes.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015