Boko Haram i el laberint nigerià

L’any 2011 Nigèria va viure una espiral de violència que molts analistes consideren que és la més greu d’ençà que es va acabar la guerra de Biafra el 1970. Hi hagué 3.000 morts i 10.000 ferits, en 120 actes terroristes, sobretot al nord. La majoria, incloent-hi un atemptat suïcida amb bomba a la seu de les Nacions Unides, s’atribueixen a una nebulosa secta islàmica: Boko Haram.

El rerefons és, de sempre, la riquesa del petroli que produeix el Delta del Níger, en mans de la cabal, l’elit (ja sigui musulmana o cristiana) que es disputa, des de la independència, l’any 1960, el poder i la riquesa, i que condemna els habitants del nord i del sud a la pobresa extrema. Un 70% d’una població de 160 milions, viu amb menys d’un dòlar diari. Aquesta és la qüestió.

Des que Goodluck Jonathan, fill del sud cristià, del Delta del Níger, va accedir a la presidència la primavera passada, va començar una escalada de violència de grups del nord. De primer deien que era per desacord amb els resultats electorals. A poc a poc, el poder i els mitjans van anar reduint-la a la categoria de topades religioses. A l’estiu, el general nord-americà Carter F. Ham va advertir de les connexions amb al-Qaida. Poc després va esclatar una bomba a la seu de les Nacions Unides. A partir d’aquí la violència ja va ser, per definició, islamista.

Però a Nigèria tot és possible i res no és com sembla. Adjudicar el terror al fonamentalisme islàmic simplifica i deforma els fets, alhora que facilita als grans mitjans la tasca d’empaquetar i etiquetar realitats molt complexes i sovint delatores de la política imperialista de grans potències i multinacionals. Fins i tot hi ha analistes que dubten de l’autoria de Boko Haram i de l’autenticitat del seu obscur portaveu. Consideren el grup una nebulosa, avui difícil de definir.

El problema de Nigèria no és Boko Haram, ni es pot reduir a topades religioses. Boko Haram (o què sigui) és l’efecte, no la causa. El mal és l’extrema injustícia econòmica i social.

Què és Boko Haram? El 2002 va néixer com un grup islamista pacífic, que els polítics del nord van manipular. Els seguidors de la secta eren universitaris, religiosos i joves sense feina, revoltats per la pobresa i la corrupció que, alhora, volien un estat islàmic i l’establiment de la xària. Alguns estaven vinculats a famílies de l’oligarquia hausa. El 2009 el dirigent Mohammed Yusuf fou detingut i assassinat en una comissaria. La violència va esclatar. Els seus acòlits van atacar policies, militars i polítics. Tots musulmans, val a dir. La repressió policíaca va ser molt cruel: centenars d’assassinats extrajudicials. Des d’aleshores sembla que el nucli del grup existeix, però no se sap quina força real té. La impunitat, com és habitual, ha emparat la policia. Fins avui.

Què hi ha avui realment darrere Boko Haram? El cap de l’exèrcit nord-americà a l’Àfrica ho veu claríssim: al-Qaida. Per la resta d’especialistes, és més incert. Hi ha hipòtesis diverses. Hi ha qui assenyala que els atemptats han fet més víctimes musulmanes que no pas cristianes; que els atacs van contra el poder, sense matisos religiosos. No oblidem que els seguidors del grup van ser víctimes d’una repressió policíaca salvatge. I que els indicis de descontentament social al nord (com a tot el país) augmenten realment, i també simbòlicament, d’ençà que, la presidència, la deté un del sud.

Però hi ha qui diu que el rerefons pot ser la lluita pel poder entre les elits polítiques i militars. Les del nord musulmà tal vegada hissen aquesta bandera de conveniència en accions violentes per tal de desgastar Jonathan i, potser, arribar a forçar la tensió fins a desfermar una guerra civil, com l’any 1967. Per uns altres, és el nom que podrien utilitzar unes quantes organitzacions mafioses, algunes de les quals poden ser del sud-est, en l’afany, també, de provocar un cop d’estat militar que dividís el país. Sigui com sigui, l’altra qüestió és quins poders internacionals abonen les elits locals.

El futur de Nigèria és molt incert i delicat. El 25% del pressupost del 2012 és destinat a seguretat, és a dir: carta blanca a la repressió impune. Això només garanteix la seguretat de les multinacionals en detriment de la llibertat i dels drets del poble nigerià. Les forces de seguretat són especialistes en extorsió, tortura, detencions il·legals i execucions extrajudicials. És una societat al límit de pobresa que, fa poc, va manifestar-se al carrer, amb un cert èxit, contra l’augment de més del doble del preu de la benzina, mesura adoptada pel govern després de la visita de Christine Lagarde, directora de l'FMI. Paradoxalment, el primer productor de petroli de l’Àfrica no té refineries pròpies i ha d’importar la benzina d’Europa i dels EUA.

Un 2012 amb més violència, més repressió i més injustícia social és allò que espera als nigerians. Això, si l’estratègia de la tensió no esclata en una guerra civil. El mal és aquest. Té poc a veure amb el fonamentalisme islàmic, o amb Boko Haram. I molt, amb el complex laberint que hi ha al darrere de la façana política que construeixen els mitjans internacionals i els seus amos.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El rerefons és, de sempre, la riquesa del petroli que produeix el Delta del Níger, en mans de la cabal, l’elit (sigui musulmana o cristiana) que es disputa, des de la independència, l’any 1960, el poder i la riquesa, i que condemna els habitants del nord i del sud a la pobresa extrema.