Opinió
-
Un manual de vida independentista
Pere Cardús
17.04.2013
-
Si és que hi ha cases d'algú
Marta Rojals
15.04.2013
-
The Witch is dead
Andreu Barnils
14.04.2013
-
L'avvocato del capo di tutti capi
Xavier Montanyà
12.04.2013
-
Sentit d’estat per a tenir veu al món
Pere Cardús
10.04.2013
-
Català de segona classe
Marta Rojals
08.04.2013
-
Necessitem un soldat Manning
Andreu Barnils
07.04.2013
-
Chinua Achebe, paraules contra el racisme
Xavier Montanyà
05.04.2013
-
Bitcoin, els diners del futur?
Andreu Barnils
31.03.2013
-
Fer bugada
Marta Rojals
25.03.2013
-
Té futur la llengua espanyola als EUA ?
Andreu Barnils
24.03.2013
-
L'ajut català als bombardeigs franquistes
Xavier Montanyà
22.03.2013
-
Una altra de superherois
Marta Rojals
18.03.2013
Marta Rojals
03.07.2011
Em pot repetir la pregunta?
Dijous passat, al matinal de Catràdio, el senyor Fuentes va proposar una pregunta als oients: ‘Vols ser independent?’ Així, sense especificar, i va ser prou hàbil de no fer-ho. Va triar, doncs, de llançar a l’audiència una interrogació personal, d’assenyalar-nos el nas i demanar-nos: ‘I tu, què vols per a tu mateix?’ Doncs això, que molt hàbil.
Si la qüestió hagués estat si volíem la independència, també sense especificar, segurament els resultats haurien sigut diferents. La parauleta, de tant passar-la per la rentadora, la centrifugadora i l’assecadora, qui l’aixeca o l’espolsa s’hi veu massa a través. Per als qui la Independència és la dona del sac, especialment, canviar la perspectiva de la pregunta és fer-los una finta als dogmes. I ah, carai: un cop regatejats els dogmes, es desencadena l’activitat de pensar.
Ser independents ens porta al cap tot de diapositives personals que ens fan mirar lluny, més enllà de la pantalla de projecció. En una diapositiva, ens hi veiem a nosaltres mateixos quan vam assolir la majoria d’edat, sentint-nos plens d’energia i de confiança en un futur en què ja no hauríem de demanar permís per equivocar-nos i rectificar solets. En una altra diapo, hi sortim amb els col·legues la primera nit que no hem hagut de demanar al papa i a la mama per l’hora de tornar (si t’hi fixes, a l’altra punta de la barra, una mica borrós, s’hi veu aquell galtes que sempre desapareixia al lavabo quan tocava de passar comptes al Pans). En aquesta, ja més madurets, estem domiciliant la primera nòmina en una llibreta pròpia, o emprenent el nostre negociet, signant papers, aquí i aquí, al nostre nom. En la següent, fem una còpia de les claus de la república independent de casa nostra, que hem decorat al nostre gust, encara que la sogra ens recriminés que tots aquests colors li feien venir mal de cap. Aquí, amb la butxaca encarrilada, unes vacances amb els cabells al vent per carreteres amples i infinites, coneixent món i intercanviant adreces amb altres viatgers, dient-los: ei, que casa meua és casa teua, per al que s’hagi de menester. En fi, no cal passar tot el carro. Qui ha tingut tot això i per les raons que sigui ho ha perdut, sabrà que no només estem parlant de llibertats individuals, sinó també de dignitats personals.
Per als dubtosos, la pregunta ‘Vols la independència?’, per general, elevada i contaminada, pot ser difícil de respondre, però ‘Vols ser independent?’, per particular i rasa, és fàcil. Fem fàcils les coses, doncs, reformulem la fórmula. Per fer-ho més senzill encara, una servidora proposaria de desdoblar la qüestió per edats: per als més joves: ‘Vols ser independent?’, i per als més grans: ‘Vols ser dependent?’. Així, sense especificar, que cadascú hi entengui el que hi hagi d’entendre. Al cap i a la fi, és una pregunta personal.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015