Opinió

 

<37/88>

Josep Albinyana

11.03.2010

Impunitat

El numeret que s'ha muntat arran de la retirada d'algunes de les fotografies de l'exposició de la Unió de Periodistes al MuVIM és monumental, i encara hem de veure fins on arriba. De moment, el director del museu, Romà de la Calle, ha dimitit perquè no comparteix la decisió de censurar la mostra, perquè no vol ser còmplice d'un acte de censura flagrant i insultant, ni sentir-se'n. Qui fins ara era director ha assegurat que no havia vist mai una actuació tan barroera com aquesta..., i això m'escamna.

Com ell bé ha dit, la retirada de les fotografies ha donat una publicitat extrema a l'exposició. Ha aconseguit que s'hi interesse i que en parle moltíssima gent que, altrament, ni hauria sabut que existia. Romà de la Calle assegura que els dirigents de la Diputació de València s'han tirat terra als ulls i han calculat malament les conseqüències de l'acte inquisitorial. Però em costa de creure.

Em costa perquè m'estranya moltíssim que s'haja pres la decisió sense estudiar bé el ressò mediàtic que podia tenir. Parlem d'un museu de renom, amb un director de prestigi, i d'una mostra organitzada per una associació de periodistes. Era evident que qualsevol actuació de calibre poc democràtic com aquesta havia de resultar una bomba. Més que evident. I tot i això, s'ha fet. Veig clar, doncs, que el responsable, o responsables, de la cosa era conscient dels efectes. Allò que ja no veig clar és amb quina finalitat.

De totes maneres, això no lleva (en tot cas multiplica) que els fets tornen a deixar en evidència un dèficit democràtic clamorós, un menyspreu ingent dels qui confonen administrar amb repartir(-se), i governar amb manar. Des del PP s'han llevat l'espart de l'ala, han admés entre dents que 'Rus s'ha equivocat', però aquesta és l'hora que ningú haja dimitit encara ni que hi haja hagut cap destitució. Ni n'hi haurà, em tem, acostumats com estan a una impunitat política que els envalenteix fins a amenaçar des de l'Ajuntament de Xàtiva una associació que els critica o fins a bandejar via pressupostos municipals el Consell Local de la Joventut d'Ontinyent, ideològicament molest.

Potser hauríem de començar a pensar si no convé qualificar d'atemptats els atacs al sistema democràtic i reclamar l'aplicació de la legislació antiterrorista. Mentrestant, és urgent de regenerar la vida política, és a dir, de tornar la política a la vida i traure-la dels salons dels partits.

Editorial