Opinió
-
Un manual de vida independentista
Pere Cardús
17.04.2013
-
Si és que hi ha cases d'algú
Marta Rojals
15.04.2013
-
The Witch is dead
Andreu Barnils
14.04.2013
-
L'avvocato del capo di tutti capi
Xavier Montanyà
12.04.2013
-
Sentit d’estat per a tenir veu al món
Pere Cardús
10.04.2013
-
Català de segona classe
Marta Rojals
08.04.2013
-
Necessitem un soldat Manning
Andreu Barnils
07.04.2013
-
Chinua Achebe, paraules contra el racisme
Xavier Montanyà
05.04.2013
-
Bitcoin, els diners del futur?
Andreu Barnils
31.03.2013
-
Fer bugada
Marta Rojals
25.03.2013
-
Té futur la llengua espanyola als EUA ?
Andreu Barnils
24.03.2013
-
L'ajut català als bombardeigs franquistes
Xavier Montanyà
22.03.2013
-
Una altra de superherois
Marta Rojals
18.03.2013
Xavier Montanyà
08.10.2009
Obiang, el rei negre
Els 'lobbies' que treballen per influir els governs i els mitjans de comunicació en favor del dictador guineà Teodoro Obiang són molt competents a l'estat espanyol. Aquí deu ser molt fàcil de comprar la gent. Aquests darrers mesos hi passen coses que a qualsevol altre país considerat democràtic serien objecte de polèmica política, amb investigació judicial i exigència de dimissions.
De primer, la Real Academia de la Lengua Española, el juliol passat, va nomenar acadèmics corresponents cinc guineans. Són cinc persones de l'entorn del dictador Obiang. Tres han escrit una sola obra, una; i els altres dos, cap. Mai no s'han destacat per la qualitat de l'escriptura, ni pel domini de la llengua. Fins i tot n'hi ha que han exercit càrrecs equivalents al de censors i comissaris polítics. 'Limpia, fija y da esplendor'.
Segon, Moratinos i Fraga, amb un seguici d'empresaris i periodistes, visiten la Guinea Equatorial i estrenyen la mà del dictador, ignorant la dictadura, les denúncies internacionals, les investigacions de corrupció i, ni cal dir-ho, la paraula dignitat. Fraga i Moratinos, interessant aliança, simbòlica i reveladora, per si ningú encara tenia dubtes sobre la 'modèlica transició'. L'any 68, Fraga hi va anar en nom de Franco a donar la independència als guineans. Ara culmina la seva obra, en nom del rei, segellant la dependència de la democràcia espanyola d'una dictadura criminal. I proclama que a la Guinea hi ha hagut un miracle. Trist paper el de la premsa, que a l'última farsa electoral va tenir prohibida l'entrada al país, i ara hi ha anat per aixecar acta de la visita i fer propaganda d'Obiang, que va aprofitar l'ocasió per dir-los que, si es portaven bé i no escrivien coses lletges d'ell i del seu govern, potser els deixaria assistir al seu pròxim circ electoral. I es va quedar tan ample.
Mentre Fraga i Moratinos eren allà, es va presentar a Barcelona, a la seu del CIDOB, un important informe de Human Rigths Watch sobre aquell país. La premsa catalana va ignorar l'acte. El representant del govern de la Guinea convidat va declinar l'oferiment, al·legant la malaltia d'un familiar. L'informe es pot consultar aquí. A la presentació es va dir, entre més coses, que la Guinea tenia una renda per càpita que hauria de permetre als seus ciutadans de viure com a Espanya o a Itàlia, però que tenia un índex de desenvolupament igual que el de l'Afganistan. L'índex de mortalitat infantil és el sisè més elevat del món i el percentatge de nens matriculats a primària és remarcablement inferior al de l'any 1991. Per contrarestar, TVE Internacional, saltant-se la seva reglamentació i les mínimes normes de l'ètica, va emetre durant tot el mes de setembre un anunci promocional del govern d'Obiang (se'n pot veure un fragment aquí), que pinta el país com el millor dels mons possibles, capdavanter en educació, sanitat, etc. Al revés d'allò que indiquen els informes de Human Rigths Watch, d'Amnistia Internacional o de Transparència Internacional, que l'assenyalen com un dels països més corruptes del món.
És evident, em sembla, que la impunitat i el suport entusiàstic d'alguns sectors clau del poder espanyol que rep el sàtrapa aquests últims mesos ve de molt amunt. Potser de dalt de tot. Qualsevol dia el faran marquès. O rei. El rei negre.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015