Opinió
-
La fórmula de l'èxit de la independència
Pere Cardús
08.05.2013
-
Viure sense por
Marta Rojals
06.05.2013
-
Els economistes, els capellans d'ara
Andreu Barnils
05.05.2013
-
Visca la Françafrique lliure!
Xavier Montanyà
03.05.2013
-
Contra el simplisme, virtut republicana
Pere Cardús
01.05.2013
-
'O sea'
Marta Rojals
29.04.2013
-
La impressionant història dels Guastavino
Andreu Barnils
28.04.2013
-
El saltataulells va nu
Xavier Montanyà
26.04.2013
-
George Orwell i els porcs
Andreu Barnils
25.04.2013
-
Un senyor digne de Catalunya amb un sol rialler
Pere Cardús
24.04.2013
-
Pim-pam-pum
Marta Rojals
22.04.2013
-
La nostra amiga es diu revolució
Andreu Barnils
21.04.2013
-
L'anarquisme, fet diferencial català
Xavier Montanyà
19.04.2013
Marta Rojals
29.04.2014
Els eurosalaris en l'era Skype
Hi ha dies que les xarxes socials et fan posar de mal humor. Com que la informació hi circula sense embuts (fins i tot la contrastada), et pots trobar que algú, amb motiu de les eleccions europees, es pren la molèstia de fer córrer el sou, les dietes i les punyetes que paguen als eurodiputats. Aquestes xifres són públiques, sí, però també passa que la majoria dels contribuents tenim mil coses al cap abans que anar-les a trobar. Resumirem, doncs, les del 2013, però alertem que no són rodones i que d'entrada ja fan venir mal de cap:
7.956,87 € bruts de salari base + 4.299 € per despeses al país d'origen (telèfon, correspondència, despatxet) + 4.243 € per transport + 304 € per dia d'activitat oficial, si hi van (si fan campana, la meitat del complement) + 125 € per reunió fora de la UE (hotel a banda) + €tcètera. Ho acabo així perquè amb la indemnització per 'final d'exercici' --de 6 mensualitats a 24-- se m'ha col·lapsat el bulb raquidi i l'article tot just acaba de començar.
La conclusió és que servidora, havent-se llevat amb la felicitat de la ignorància, s'ha adonat que de la cuina estant, amb un telefonet amb wi-fi i una magdalena a la boca pot consultar les remuneracions europees, mentre que l'eurocambra fa posar un avió al cul dels nostres representants per traslladar-los a Brussel·les, a Estrasburg, allà on toqui, i que hi llegeixin els seus papers personalment. No, si ara resultarà que casa meua és la NASA.
Aquí podríem tenir un record pels 62 barruts del Congreso espanyol que disposen de casa a Madrid i amb tot s'assignen 1.823 euros per allotjament --el seu i el dels seus pebrots--, però no volem confondre els qui tenen la cara d'adjudicar-se despeses amb els qui tenen adjudicades despeses cares. Tan sols quedar-nos amb la dada mediterrània que, tant si un diputat treballa com si dorm a la palla, el sou el cobra igual.
Dit això, senyores i senyors del jurat: en l'era de les tecnologies, que les iaies fan 'skypes' amb els néts d'Alemanya, que els autònoms fem l'IVA i les videoconferències en sabatilles, que la canalla fan els treballs de l'escola en xarxa, no trobeu que aquests salaris preventius, redundants i medievals són d'una desmesura aberrant? Em demano quantes reunions europees no podrien ser absorbides per la fibra òptica, quants bitllets d'avió no serien evitables, quantes nits d'hotels prescindibles... I tot això m'ho demano perquè els ho paguem nosaltres, llamp de llamp de rellamp! I perquè sé què val un menú, una tarifa plana i un paquet de Ryanair.
I que consti que a casa no tenim res en contra de cobrar pel fet de treballar: encara més, quan cobrem per la feina que fem tenim una alegria, i quan ens la paguen abans de seixanta dies ho celebrem, i després adquirim la T-10, la tinta de la impressora, els cafès i l'internet. I els qui són assalariats estimen la seva nòmina, i mai no se'ls havia acudit de pensar que a un sou base per la feina se'n pogués afegir un altre per haver 'anat' a la feina, més un altre per 'la tasca' de fer la feina, més un complement per haver fet acte de presència a la feina --la meitat en cas d'absència--, i encara, quan se t'acaba la feina, una indemnització per haver treballat. No, si al final haurem d'estar contents que la UE no ens cobri un suplement pel fet de pixar-se'ns a la boca, que això sí que no es pot fer 'on-line'.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015