Opinió
-
La fórmula de l'èxit de la independència
Pere Cardús
08.05.2013
-
Viure sense por
Marta Rojals
06.05.2013
-
Els economistes, els capellans d'ara
Andreu Barnils
05.05.2013
-
Visca la Françafrique lliure!
Xavier Montanyà
03.05.2013
-
Contra el simplisme, virtut republicana
Pere Cardús
01.05.2013
-
'O sea'
Marta Rojals
29.04.2013
-
La impressionant història dels Guastavino
Andreu Barnils
28.04.2013
-
El saltataulells va nu
Xavier Montanyà
26.04.2013
-
George Orwell i els porcs
Andreu Barnils
25.04.2013
-
Un senyor digne de Catalunya amb un sol rialler
Pere Cardús
24.04.2013
-
Pim-pam-pum
Marta Rojals
22.04.2013
-
La nostra amiga es diu revolució
Andreu Barnils
21.04.2013
-
L'anarquisme, fet diferencial català
Xavier Montanyà
19.04.2013
Jordi Borda
31.03.2005
Oleguer, Asier i Puyol
Els mitjans de comunicació espanyols, se l’han agafada forta, amb l’Oleguer Presas. El defensa del Barça és a un pas de rebre el mateix tracte indigne que determinats mitjans subministren malèvolament a Carod Rovira o al lehendakari Ibarretxe. Algú va especular que el seleccionador espanyol pensava a convocar-lo per a una sèrie de partits, i que el jugador de Sabadell valorava l’opció de rebutjar elegantment l’oferta, en coherència amb els seus principis i la seva adscripció ideològica i nacional. La bola de neu començava a rodar.
Ell no ha dit res, però ja rep de totes bandes. Més ben dit: rep molt, però tot de la mateixa banda. I quan parla, té la gosadia de respondre en català i prou, encara que l’interroguin en espanyol, anglès o amazic. Espanya no accepta, simplement, bons jugadors o esportistes professionals que aportin talent. Els exigeix un compromís gairebé racial amb la seva idea de nació. El mateix que demana als soldats quan entren a la caserna. Únicament així s’entèn que els qui ara s’esforcen per projectar una imatge diabòlica del jugador català, no tinguessin gens d’escrúpol a defensar el seu seleccionador, quan va protagonitzar una patètica escena racista. O que linxessin mediàticament el jugador basc Asier Del Horno perquè va demanar que no es vegés la bandera espanyola que li havien endossat per sorpresa en un reportatge fotogràfic d’un diari esportiu.
És tan injust de demanar això als esportistes com la contrària: que s’immolin públicament i es converteixin en màrtirs de causes que potser comparteixen. Aquesta responsabilitat no els pertoca.
Mentrestant, Espanya solament genera problemes, com la inoportuna lesió d’en Puyol a una setmana i mitja del Madrid-Barça. Un any de tarannà. D’Espanya, solament n’hem tret disgustos. Com la lesió d’en Puyol.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015