Opinió

 

<34/88>

Joan-Lluís Lluís

14.04.2014

On són les banderes espanyoles?

Des de la primera macromanifestació del juliol del 2010 corren bromes per les xarxes socials sobre la incapacitat dels unionistes de competir amb l'enorme capacitat de mobilització de l'independentisme: que potser ni tan sols serien capaços de fer una cadena humana que anés de la plaça de Catalunya a la plaça d'Espanya, que han de pagar el viatge a militants d'Espanya perquè la plaça de Catalunya sembli raonablement plena, etc. Tot això pot ser cert però no hauria de fer oblidar mai una dada fonamental: no voler sortir a manifestar-se no significa no voler sortir a votar.


Pels balcons de Catalunya onegen molt poques banderes espanyoles i seria bo que algun sociòleg analitzés amb precisió les raons d'aquesta absència. Significa que gairebé ja no queden unionistes? O s'abstenen per mandra?, por?, timidesa? És l'orgull de no voler haver de reivindicar allò que per a ells és natural? Camino pels barris humils de Mollet del Vallès, aquesta ciutat de cinquanta mil habitants amb un altíssim índex de població vinguda d'Espanya i on la llengua espanyola parlada hi és molt més present que no la catalana. Deu ser una de les ciutats de Catalunya amb més banderes espanyoles, tot i que les estelades hi són més visibles. Ara, es percep, pel nombre total de banderes més aviat baix, que l'opció majoritària és no ensenyar res. De la mateixa manera, les enquestes sobre la independència deixen sempre un espai important, al voltant del 20%, al famós 'no ho sap / no respon', però no voler respondre no significa de cap manera no saber què votar. Significa no voler dir-ho, significa no voler posar cap bandera al balcó, i pot significar tenir algun recel a pronunciar-se públicament contra l'opció dominant, ara que ser unionista comença a semblar una opinió retrògrada, a més de minoritària.


Parlar de 'majoria silenciosa unionista' seria, evidentment, una fal·làcia, però sí que cal parlar de segments de població unionista silenciosa. Silenciosa però amb dret de vot i amb ganes d'exercir-lo. L'enquesta de Gesop del mes de març mostrava que entre els castellanoparlants monolingües de Catalunya el nombre de partidaris del sí supera de poc el quinze per cent. Cal tenir clar, doncs, que els barris humils de Mollet del Vallès i d'algunes altres ciutats són fonamentals, perquè pot ser allà que es decideixi si Catalunya serà independent o no. La feina que queda per fer és colossal però si estem convençuts que la independència serà bona per a tots, és a dir, també per a aquells que avui no la volen, llavors tant val intentar posar-los ja des d'ara del costat de la llibertat de Catalunya. L'ANC i Súmate hi treballen a consciència, però no els és gaire fàcil de penetrar en aquest teixit social particular. Hem de ser prou imaginatius per a enfortir aquesta penetració, atès que cedir a la temptació de creure que la causa independentista pot prescindir dels ciutadans d'aquests barris perquè molts viuen mentalment fora de Catalunya, perquè molts no s'han adonat de la importància de parlar català o perquè --si em permeteu de semblar trivial-- bastants joves hi duen pentinats que s'allunyen del bon gust, seria un greu error. Que l'excés de confiança no ens faci perdedors.

Editorial