Qui té por de Teresa Forcades?

Molta demagògia amb Teresa Forcades. Això hi ha. Ahir en vam viure un nou episodi. Teresa Forcades va concedir aquesta entrevista en vídeo a l'agència EFE. És una entrevista tallada mil vegades amb un titular tret de context. Sigui com sigui, EFE va triomfar i va aconseguir allò que volia. Aquest titular, 'Teresa Forcades vol prohibir els partits polítics', va aparèixer arreu, fins i tot a VilaWeb. El titular va provocar la reacció lògica i per Twitter vaig llegir això: 'Franco volia el mateix'. Felicito l'agència EFE: missió complerta.

A mi m'agradaria poder veure l'entrevista amb Teresa Forcades sencera. Sense tants talls. Perquè potser sí que va dir que volia prohibir els partits polítics. No ho sé. Però si la talleu a mitja frase feu trampa. I si resulta que diu: 'Vull prohibir els partits polítics i substituir-los per mecanismes més democràtics'? No és pas igual. Aleshores el debat és ben diferent i no l'haurien comparada amb Franco per Twitter.

Teresa Forcades ho té tot per a rebre: independentista, anticapitalista, dona i monja. Un còctel explosiu. Rep per totes bandes. Per començar, d'EFE. L'única cosa que l'agència de notícies de l'estat espanyol deu tenir en aquests moments al cap és com desacreditar independentistes. Però no són pas els únics que l'ataquen. Ella també rep atacs dels catòlics dogmàtics. No li perdonen, d'entrada, que sigui dona, s'alarmen quan diu que l'Església Catòlica hauria de demanar perdó per haver estat franquista i se sulfuren de veure que no combat l'avortament. Però sobretot no perdonen que una monja ens parli de capitalisme i democràcia en comptes del sexe dels àngels. Que una monja ens faci pensar en comptes de fer-nos resar. És això, que no poden suportar. No són pas els únics: l'odi que desperta el debat sobre el capitalisme és espectacular. Fa saltar espurnes. Es veu que és l'única solució, tu. Si presentes alternatives, ets un boig i un populista. 

Uns altres que he vist que no poden sofrir Teresa Forcades són alguns dogmàtics de l'esquerra. Ui, aquests: aquests no li perdonen que sigui monja. Això els supera. Ara resulta que Teresa Forcades, una anticapitalista de cap a peus, té el problema que és monja. I a mi què si és monja. Com si vol ser alpinista. Que gràcies a una monja, i no a ells, els escollits, l'anticapitalisme arribi a capes de la població que mai de la vida n'havien estat permeables. Això els fa mal. Per això alguns l'ataquen i alguns altres, més sibil·lins, la volen fer seva. Doncs per mi el fet que sigui monja no és cap problema, sinó justament un avantatge. Vosaltres veieu les tietes catalanes votant l'extrema esquerra? Doncs potser la voten a ella. Potser Forcades aconsegueix l'impossible: que ex-votants de Convergència, i de missa setmanal, votin anticapitalisme.

Uns altres que tenen por de Teresa Forcades són els antilíders. D'aquests, n'hi ha uns quants. Fora líders, diuen. Que ningú no es destaqui. Tots iguals! Si no sobresurt ningú, tampoc ningú no veurà on són els mediocres, deuen pensar. Doncs jo crec que l'excel·lència s'aprèn veient-la. Sí, hi ha gent que sobresurt. Sí, hi ha gent més intel·ligent que d'altra. Sí, hi ha gent que aconsegueix fer-se escoltar. Forcades n'és un cas clar. Té fusta de líder. On és, el problema? Jo no el sé veure, a l'inrevés: un líder és un dels nostres que ens millora. Un veí que hi veu més clar. Un col·lega més intel·ligent. No cal estar-hi d'acord. Això tant se val. A mi, per exemple, com a ateu que sóc, em posa a prova, aquesta dona. M'obliga a millorar. Sóc als seus antípodes. Però o milloro el meu ateisme o no li aguanto ni mig debat. Trista Catalunya sense líders, perquè sense líders només queden les castes. Els de baix produïm líders. Els de dalt ja tenen hereus.

Finalment, hi ha els que l'acusen de cercar protagonisme. De cridar l'atenció. De pretendre ser única i original. Són els mateixos que quan veuen algú que porta un barret diuen: 'Bah, aquest només vol cridar l'atenció.' Doncs a mi m'encanta la gent que porta barret. I els qui porten vestits de vint-i-un botó. I els qui van amb crestes de color vermell. I els qui van conills per la Rambla. A mi m'encanta la gent que crida l'atenció. Els catalans i la nostra trista mania de no donar la nota. Però si som tots i cadascú de nosaltres éssers únics! Insubstituïbles. Originals. Aquesta és la paraula. Originals, vulguem o no. I com més se'ns noti, a cadascú de nosaltres, més honestos serem amb nosaltres mateixos. A la Forcades se li nota. És més ella mateixa que ningú. Un ésser únic. Què n'has de fer si és monja, anticapitalista, doctora i independentista a la vegada? Vosaltres també sou únics, originals, i tard o d'hora se us notarà. Per molt que t'esforcis a ser com tothom, algun dia se t'escaparà el jo únic que portes dins. Criticar que ella vulgui ser original i única és absurd: tu, i tots, també ho som d'originals i únics.

Altra cosa, per acabar, és si l'invent del Procés Constituent anirà endavant o no. Si és convenient que vulgui ocupar un espai ja existent. Si l'aliança amb ICV i la CUP és desitjable. Si calen més sigles. Jo tot això, la veritat, no ho tinc tan clar. Però que la Teresa Forcades no és com Franco, això sí que ho tinc molt clar. Per molt que EFE, i els seus titulars, s'hi esforcin, no em convenceran pas.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Molta demagògia contra aquesta senyora. Això hi ha.