'Simpathy for the devil'

La UNESCO es va decidir ahir, finalment, a instituir un Premi en Ciències de la Vida pagat amb els diners del dictador guineà Teodoro Obiang. Tres milions de dòlars. Per segona vegada en dos anys, qui vetlla al món per l’educació, la ciència i la cultura, s’ha reunit per valorar si avalava i satisfeia els propòsits propagandístics d’un sàtrapa. La decisió ha estat de mantenir el premi pagat per ell, però per fer callar les crítiques, de no posar-hi el nom del mecenes, sinó el del país. L’estat espanyol hi ha votat contra. Preferien 'Premi Teodoro Obiang en Ciències de la Vida'. El seu delegat, Ion de la Riva, ha expressat, amb 'tristesa i preocupació': 'Avui és un dia difícil i trist per a la UNESCO per haver caigut en una politització innecessària i en el maniqueisme.'

Independentment del cinisme del veredicte i de la posició espanyola, crec que és gravíssim, d’entrada, que aital despropòsit es pugui tenir en consideració. És un insult a la intel·ligència i a l’ètica que aquesta organització consideri la possibilitat d’acceptar uns diners de molt dubtosa procedència per a instituir un premi internacional per la millora de la qualitat de la vida humana, patrocinat per un home denunciat i perseguit per corrupció i atemptats als drets humans. Cruel paradoxa o gran metàfora dels nostres temps.

Mentrestant, lluny dels focus mediàtics internacionals, hi ha un pres que lluita per fer sentir la seva veu. Des d’una cel·la tenebrosa de la presó de Black Beach (Malabo, Guinea Equatorial) el doctor Wenceslao Mansogo, metge i opositor de la dictadura, ha escrit una carta. Demana a la UNESCO que intercedeixi pels presos polítics guineans i suplica que consideri les conseqüències de la seva decisió sobre el premi. Mansogo està empresonat, sense proves, des de fa quatre setmanes, acusat de negligència professional per la mort d’una pacient i la mutilació del seu cadàver. Concretament, dels seus òrgans genitals. L’autòpsia i una investigació del Ministeri de Salut han fet evident que l’acusació era falsa. La dona va morir d’un atac de cor i el cos era intacte. Amnistia Internacional i Human Rigths Watch demanen l'alliberament immediat de Mansogo com a pres de consciència.

El món al revés. El violador de drets humans, pagant, pot obtenir el privilegi de la UNESCO i veure associat el seu nom al de les ciències de la vida. Contràriament, el defensor dels drets humans i de la vida, el científic opositor que ha fet dictàmens de tortures i els ha denunciats a l’ONU, es podreix en una cel·la, amb la passivitat de la comunitat internacional.

Tan fàcil és comprar internacionalment una reputació? Tan cínica pot arribar a ser la impunitat? Tan immoral? Tan escandalosament visible? No oblidem que els Obiang són investigats judicialment per corrupció a l’estat espanyol, a França i als EUA. Fa poc la mansió parisenca de Teodorín, primogènit i hereu del dictador, ha estat escorcollada per ordre judicial. Cinc mil metres quadrats, sis plantes, trenta persones de servei. La policia francesa no havia vist mai res semblant. La premsa n’ha informat àmpliament i n'ha detallat el luxe esperpèntic: cotxes, obres d’art, vestits, joies, vins, antiguitats… per valor de 40 milions d’euros. Ara, subratllant amb morbositat la desmesura correm els risc d’ignorar la responsabilitat dels països dits democràtics i de les multinacionals. Aquests fraus no s’organitzen com si res. Calen estructures financeres internacionals, bufets d’advocats de primera categoria mundial, lobbies d’imatge, molts diners per a corrompre i lleis que permetin la impunitat.

Els nostres polítics, els Bono, Moratinos o Duran i Lleida, quan visiten i reverencien Obiang, solen declarar que Guinea avança, pas a pas, cap a la democràcia. Però no han fet cap gest públic sobre els cas de Wenceslao Mansogo i els altres presos que lluiten per la democràcia. Probablement, per a ells, els drets humans tenen menys valor allà que aquí… I és que són uns salvatges. Ja se sap, quan tenen calers, se'ls gasten en cotxes de luxe, putes i cocaïna. En el fons, Teodorín els fa riure. Com un fill entremaliat. 'Simpathy for the devil', que deien els Rolling Stones.

L’any passat el Parlament de Catalunya va fer una declaració de condemna unànime de la dictadura d'Obiang, arran del polèmic viatge de Bono i Duran i Lleida. Fóra bo que les declaracions de principis es concretessin en accions concretes de denúncia i de solidaritat amb els presos polítics. Ignorar-los és una infàmia.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El món al revés. El violador de drets humans, pagant, pot obtenir el privilegi de la UNESCO. Contràriament, el defensor dels drets humans i de la vida, el científic opositor que ha fet dictàmens de tortures i els ha denunciats a l’ONU, es podreix en una cel·la

Tan fàcil és comprar internacionalment una reputació? Tan cínica pot arribar a ser la impunitat? Tan immoral?