Opinió
-
Un reclús s’ha suïcidat
Xavier Montanyà
06.12.2013
-
Enganyar la gana
Marta Rojals
02.12.2013
-
El servei d’intel·ligència de Catalunya
Pere Cardús
02.12.2013
-
Un model antic
Andreu Barnils
01.12.2013
-
Albert Camus, Lluís Companys i els llibertaris
Xavier Montanyà
29.11.2013
-
'Moltes gràcies a todos'
Marta Rojals
26.11.2013
-
Desobeir, votar i marxar
Pere Cardús
25.11.2013
-
La força vital de 'Vint i Ramon Barnils'
Andreu Barnils
24.11.2013
-
Shell, la gran mentida
Xavier Montanyà
22.11.2013
-
Sobre xampinyons, nous inversors i vells errors
Marta Rojals
19.11.2013
-
Quatre hipòtesis per al 2014
Pere Cardús
18.11.2013
-
Un gol per l' "Esquadra"
Andreu Barnils
17.11.2013
-
Boicot al partit Guinea-Espanya
Xavier Montanyà
13.11.2013
Andreu Barnils
05.01.2014
Mercedes Benz i més empreses subvencionades
Aquesta setmana s'ha fet públic un estudi sobre les empreses més subvencionades de l'estat espanyol durant l'any 2012. Potser algú es sorprendrà de llegir la llista. Penso sobretot en els liberals, i en la cara que posaran al veure que a la llista hi ha, oh sorpresa, Mercedes Benz. Fixa't tu. Els rics condueixen cotxes subvencionats. En fi, la propera vegada que vegis un cotxàs d'aquests pensa una cosa: una part l'has pagada tu. A la llista de flamants empreses subvencionades també hi ha General Motors, Campofrío, Iberdrola, Cemento Portland, Unión Minera, Telefónica o Sacyr, entre d'altres. No hi he vist, per cert, gent de la cultura, que tenen la fama de ser els més subvencionats. Es veu que no. El campió, el número 1, l'empresa més subvencionada de l'estat l'any 2012 resulta ser un altre fabricant de cotxes: Peugeot Citroën.
El president de Peugeot Citroën a Espanya és José Ramón Álvarez-Rendueles. Durant l'any 2012 l'empresa que presideix aquest home va rebre una mica més de 66 milions d'euros de subvenció. Em sembla poc, la veritat, i espero que apareguin altres llistes. Agraïr, quedi clar, la feina feta per la gent d'Axesor, els autors de l'estudi, que han buscat BOE a BOE on van a parar les subvencions. Diguem que l'estat no convoca conferències de premsa per anunciar que subvenciona Mercedes Benz. Algú, això, ho ha d'investigar com una formigueta. Sigui com sigui, Peugeot rep 66 milions l'any. Això són una mica més d'1 milió d'euros a la setmana. Pel que fa a Mercedes Benz, va rebre 12 milions d'euros. Així doncs Peugeot rep un milió a la setmana i Mercedes Benz, un milió al mes. De diner públic. Tot plegat és xocant, perquè aquí portem dècades bombardejats per terra, mar i aire amb un discurs que ens vol fer creure que Estat i Mercat són dues coses separades. Contraposades. L'Estat frena la iniciativa privada, diuen uns. El Mercat s'ha de controlar, diuen els altres. A l'hora de la veritat, ni l'un frena a l'altre, ni l'altre controla a l'un. Estat i Mercat formen part d'un mateix entramat, es necessiten l'un a l'altre i representen les mateixes persones. Per exemple, José Ramón Álvarez-Rendueles, president de Peugeot a l'estat.
El currículum d'Àlvarez-Rendueles demostra, una vegada més, que Estat i Mercat són dues cares de la mateixa moneda. Un monstre de dos caps, això és el poder per mi. No separo Estat de Mercat perquè tampoc ho fan ells. De jove, Rendueles va ser funcionari franquista: cap dels Estudis del Plan de Desarrollo (1970-1973) i Subsecretari del Ministeri d'Hisenda (1973-1976). Durant la transició, com tants altres funcionaris franquistes, va trobar el seu lloc: Secretari d'Estat d'Economia (1977-1978) i, atenció, governador del Banc d'Espanya (1978-1984). L'empresari més subvencionat de l'estat és un ex-governador del banc central d'aquest estat. En fi, també va ser el president de la Fundació Príncep d'Astúries (1995-2008). Resumint, aquest és el currículum del flamant empresari.
Pel què fa al currículum del flamant funcionari, Àlvarez-Rendueles és des de 1996 president de Peugeot Citroën a l'estat espanyol. També ha passat per Hispano Olivetti, Gestevisión Telecinco, Dragados i Genworth Mortgage Insurance, entre d'altres. L'any 2009 Rendueles va ser nomenat president del consell d'administració de Sanitas, on encara es troba. El 1997 José Maria Aznar va encomanar-li la missió de privatitzar Aceralia, que era la fusió dels antics Altos Hornos de Vizcaya. Avui Rendueles també forma part del consell d'administració de la SAREB, el banc dolent, el banc que fa negoci amb els pisos buits. Aquest banc té al voltant d'un 50% de titularitat pública i 50% de privada i és un altre perfecte exemple que Estat i Mercat treballen plegats i s'ajuden l'un a l'altre.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015