Ai, Duran, què faràs quan siguis gran?

Un dels passos lògics del procés hauria de ser l'enfonsament de CiU. Però no voldria confondre el desig amb la lògica. En Mas s'adapta, sura. L'intrèpid timoner fa com aquell qui no té res a veure amb el fracàs a què ens ha dut la política i la corrupció dels seus i la seva casta. No hi ha, també, a Catalunya, una classe dirigent, burgesa, que s'ha beneficiat a fons del franquisme i l'autonomia, en canvi de submissió i bones comissions? Que ens ho expliqui la senyora Carulla, per exemple. O tots els responsables de la corrupció pujol-ferrusolista. Però això, ara, no toca...

Tant si CiU rebenta com si no, qui sembla que ho té magre és el gran Duran. Què farà en Duran quan sigui gran? Se m'acudeixen dues opcions.

Primera. El podrien fer director de La Vanguardia. Fa uns quants dies, el diari del 'conde' publicava a la portada la notícia que en Duran hi publicava un article, a les pàgines interiors. La tercera via, la de l'entelèquia: la calba confederal. En Duran va contra la independència i ens explica com cal fer les coses i per què, si es volen fer bé. Recordo haver vist això mateix a El Mercurio de Xile, pocs dies després de la detenció de Pinochet a Londres. A la portada, hi sortia la notícia que Martín Villa opinava contra la detenció de Pinochet. I s'anunciava la publicació d'un article seu a l'interior, on deia també com calia fer les coses si es volien fer bé, tal com havien fet ells a Espanya amb la 'modèlica'. Ingenu de mi, ho vaig interpretar com un error, però un col·lega xilè em va dir que era una combinació periodística de molt més impacte que un editorial.

Res més lluny de la meva intenció que comparar aquests dos personatges. És evident que els models d'ulleres que porten són notablement diferents. A més, Martín Villa, aleshores, era president d'Endesa. A en Duran, ja li agradaria. El temps ho dirà, per això... La presència de l'insigne demòcrata-cristià a les pàgines del diari del 'conde' és cada dia més notòria i multiseccional. Transversal, que en diuen els masovers. Gràficament i tot. Surt fotografiat amb bisbes, monges, polítics madrilenys, ambaixadors i fent paelles el diumenge. Hi escriu, el citen, l'entrevisten, l'ensabonen, el dibuixen, en parlen els lectors a les cartes, només li falta aparèixer un dia a l'encreuat. Suggeriment: 1 horitzontal: Ell. Resposta: Duran i Lleida. Ens han arribat a explicar que ell en persona va portar a Polònia el primer pot de Cola Cao. De director, li seria fàcil. Hauria de continuar fent com ara. I quan no sabés què dir, podria parlar amb el toro aquell que tenen a Madrid.

Segona. El podrien fer rei d'Espanya. José Antonio de Duran i Duran, dit José Antonio I. Això és un pèl més difícil, però no tant com la via confederal que pretén defensar. Es reforma la constitució. I tan frescos. Ens ho faria bé? Sens dubte. A més, ja ha donat mostres d'estar per damunt del bé i del mal. En el cas Pallerols va demostrar ser tan intocable com el Borbó en el cas Nóos. Si ens el fan rei, només li caldria continuar fent com fins ara. No sé si sap esquiar, ni caçar, però el Borbó, malgrat els anys d'ofici, tampoc. Pel que fa a la vida cortesana, n'és un incondicional des del primer dia, galant expert, i protegit per Déu i la noblesa. L'únic que es faria estrany seria veure'l amb corona. Perdria lluentor. Això no serà cap problema: la monarquia espanyola no té corona. O l'han perduda, o se l'han venuda. És ben clar que, si ell pogués escollir, triaria aquesta segona opció. Té més pedigrí i podria continuar gaudint de l'eina fonamental de la seva vida: passaport i valisa diplomàtica, estatus que posseeix des del 2004, quan va ser nomenat president de la comissió d'Afers Estrangers del congrés. Càrrec que li han anat renovant, governi qui governi, els del PPSOE.

A la valisa reial hi podrà dur més potets de Cola Cao que mai. Seria feliç. Però, escolti --que diuen els convergents--: si a ell el fan rei o director de La Vanguardia, qui hi posem de líder d'Unió Democràtica? Cap problema. No es passen el dia jugant a pòquer? Poseu-hi el jòquer: el petit maoista saltataulells. Si ja s'ha fet independentista, no li representarà gran esforç fer-se cristià. O de Lleida.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet