Opinió
-
Un reclús s’ha suïcidat
Xavier Montanyà
06.12.2013
-
Enganyar la gana
Marta Rojals
02.12.2013
-
El servei d’intel·ligència de Catalunya
Pere Cardús
02.12.2013
-
Un model antic
Andreu Barnils
01.12.2013
-
Albert Camus, Lluís Companys i els llibertaris
Xavier Montanyà
29.11.2013
-
'Moltes gràcies a todos'
Marta Rojals
26.11.2013
-
Desobeir, votar i marxar
Pere Cardús
25.11.2013
-
La força vital de 'Vint i Ramon Barnils'
Andreu Barnils
24.11.2013
-
Shell, la gran mentida
Xavier Montanyà
22.11.2013
-
Sobre xampinyons, nous inversors i vells errors
Marta Rojals
19.11.2013
-
Quatre hipòtesis per al 2014
Pere Cardús
18.11.2013
-
Un gol per l' "Esquadra"
Andreu Barnils
17.11.2013
-
Boicot al partit Guinea-Espanya
Xavier Montanyà
13.11.2013
Andreu Barnils
22.09.2013
Gandhi, els covards i els feixistes
No hi ha autor més mal entès que Gandhi. Tothom sap que Gandhi era partidari de les accions no violentes. Per això molta gent arriba a la conclusió errònia que la cosa que detestava més Gandhi era la violència. I això no és cert. Hi ha una cosa que encara odiava més: la covardia. Seves són les paraules: 'La millor de les virtuts és la no violència. El pitjor dels vicis, la covardia'
Tot i que personalment ell va renunciar-hi, Gandhi afirmava que 'l'autodefensa és un dret natural que tenim tots'. És tal la imatge que ens han venut d'ell, que paraules com aquestes poca gent diria que són seves. I ho són: 'Bufetejar la cara de qui abusa és justificat'. Gandhi, quin gran desconegut. Quin gran mite falsificat. Alguns ens el volen vendre fals, poc complex, una mena de sant. Exactament igual li passa a Jesús de Natzaret. De Jesús tothom en sap el passatge d'oferir l'altra galta. Menys gent sap, en canvi, quina relació tenia amb els zelotes. No és casualitat.
Qui vulgui conèixer una mica Gandhi, ara que sembla que els feixistes tornen, si és que mai havien marxat, recomano el llibre 'What Gandhi says about non violence, resistance and courage'. Aquest llibre no té ni 100 planes i és una delícia. Escrit l'any 2012 pel nord-americà Norman G.Finkelstein, és d'on trauré totes les cites d'aquest article. A diferència de l'autor, jo no he accedit a les Obres Completes de Gandhi per a fer-ne una síntesi. Parlem de gairebé 100 volums. Unes 50.000 pàgines. Centrat en el tema de la no violència, Finkelstein se'n ha llegit la meitat, unes 25.000 planes, i referencia cada cita que fa servir. Et diu on la pots trobar a les Obres Completes. També fa servir monografies de Gandhi més curtes, per als iniciats com jo (1). Tot plegat és molt d'agrair.
Hi ha cites de Gandhi que són realment increïbles i xoquen frontalment amb la idea que ens han venut d'ell. Una de llarga, i per 'flipar': 'Quan l'única tria és entre covardia i violència, recomano violència. Quan el meu fill gran em va demanar què hauria d'haver fet, en cas d'haver estat present el dia que vaig patir una agressió gairebé mortal el 1908, si hauria d'haver fugit cames ajudeu-me per veure'm morir o pel contrari hauria d'haver usat la força física, vaig dir-li que el seu deure era defensar-me. D'aquí que recomano entrenament militar als qui creuen en l'ús de la violència. Prefereixo que la Índia recorri a les armes per tal de defensar el seu honor que no pas que de manera covarda es converteixi en testimoni indefens del propi deshonor. Jo crec, però, que la no violència és infinitament superior a la violència, i que el perdó és molt més viril que no pas el càstig (pàg 132). Matar i morir durant el procés de lluita no té cap gràcia. És morir sense matar el que requereix més heroisme. És l'home que davant l'enemic ofereix el coll, i alhora refusa acotar el cap, el que mostra una coratge superior a tots.'(pàg 348)
O dit en d'altres paraules: si uns homes violents volen entrar a casa, segons Gandhi, la millor opció és aquesta: plantar-se davant la porta i no deixar-los passar. Oferir resistència no violenta. Si t'agredeixen, aguantar ferms a la porta sense tornar-t'hi. I si et passen per damunt, que ho facin. Oferir el coll, però no acotar el cap. En segon lloc, Gandhi opta per tornar-s'hi. I el que Gandhi rebutja del tot és deixar-los passar i que t'entrin a casa armats sense fer res. Això és de tot menys Gandhià. És la no violència nascuda de la por. La covarda. La passiva.
Els covards, els covards. Quina mania tenia als covards: 'El covard busca revenja, però com que té por de morir busca l'ajuda dels altres, potser el govern de torn, per tal que li facin la feina. Un covard no arriba a ser un home. No es mereix ser membre d'una societat d'homes i dones. Els que busquen l'ajuda dels militars o la policia ... romandran esclaus per sempre. Els que prefereixen la seguretat a la llibertat, no tenen el dret de viure'
Poca broma amb Gandhi. I poca broma amb el llibre. Si el llegiu veureu un Gandhi contradictori, fanàtic i tendre a la vegada, capaç de defensar l'ús de la violència per defensar una nena a punt de ser violada, i al cap de poc negant-ho. Defensant que Hitler i els aliats eren el mateix mal, i al cap de poc negant-ho. Quin home. I els jueus, que es calcin, amb l'atac frontal que Gandhi fa de la seva no violència durant l'Holocaust. En fi, complex, molt complex l'home, i molt poc preocupat per les contradiccions evidents que es troben a les seves obres completes. Es definia com una home d'acció, Gandhi, i les contradiccions les deixava pels erudits i els estudiosos. La teoria, després de l'acció, no al revés.
En fi, veureu, en només 100 planes, com se us trenca em mil bocins la imatge de l'home sant i passiu, que alguns ens han volgut vendre per tenir-nos quiets i passius a nosaltres.
'A mi no me engaña, Cataluña és España !' Què hem de fer amb aquests si són violents ? Deixar-los entrar a casa passius, i sense fer res, seria de tot menys gandhià. Hi ha els Mossos d'Esquadra, és clar, 'per tal que ens facin la feina'. I, per últim, tenim els deixebles de Xirinacs i tota la seva saviesa gandhiana. Amics, #ensmiren. El món ens mira. Aprofitem-ho. Gandhi ho faria. I Xirinacs també.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015