Renfe maltracta els usuaris

Ahir es va tornar a col·lapsar la xarxa de la rodalia de Barcelona de Renfe. Desgraciadament, no és notícia. La notícia és, segurament, que la gent comença a estar-ne tipa, de ser maltractada d'aquesta manera tants dies seguits, en ple 2006, en un país de l'anomenat primer món. Per a la gent que no s'hi ha trobat mai, que cada dia és més poca, el col·lapse es tradueix en: trens parats, estacions sobresaturades, informació nul·la, calor màxima, empentes, tensió, trucades de mòbil, individus travessant les vies, gens d’interès a oferir alternatives, etc. Per als turistes, assidus de la línia del Maresme durant els mesos d'estiu, l'experiència és inoblidable i deu contribuir a fer-nos una certa fama internacional.

El mal de base és que la xarxa ferroviària és un desastre. Falla la inversió i falla el manteniment de vies, catenàries i màquines. Aspirar a unes estacions i a unes vies netes i a un personal de tracte amable ja és somniar truites. Plou, i els trens s'aturen. Plou una mica més, i la línia Barcelona-València deixa de funcionar quatre dies. Deixa de ploure, i els trens s’avarien, l’un dia sí, l’altre també. La companyia demostra ineficàcia quan no és capaç d'organitzar un servei alternatiu d'autobusos, ni quan els mals s'allarguen. Tenint en compte que fer funcionar trens tampoc no és el seu fort, potser que s'ho repensin.

Com sempre, tot acaba essent una qüestió de diners. El diari Avui informava l'altre dia que la xarxa de rodalia de Madrid ha rebut més del doble de diners que no la de Barcelona aquests darrers cinc anys. I això que a Madrid no tenen estatut! Dimarts, els 250 milions d'euros que l'estat invertirà en millores de la xarxa catalana de Renfe l'any que ve van servir perquè poguéssim escoltar el conseller Castells i el seu homòleg espanyol, del mateix partit, dient xifres diferents sobre la inversió global en infrastructures. Fins i tot entre gent amiga motiva desavinences Renfe.

En canvi, tothom coincideix a considerar aquestes inversions com una mena de regal, de mannà caigut del cel, fruit de la generositat de l'imperi envers la colònia quan aquesta fa bondat. O quan contribueix a la governabilitat de l'estat, que traduït al llenguatge pràctic vol dir que necessiten els nostres vots. El dia que es facin públiques les balances fiscals potser canviarà aquest estat d'opinió. O sigui que és poc probable que mai se sàpiguen. Llevat que algun dia hi hagi un govern espanyol que, a banda ser amic, compleixi promeses i obligacions.

Tornant a Renfe, i per a acabar, la cosa més indignant és la sensació d'abandó que té l'usuari i la manca absoluta d'informació quan hi ha dificultats. Renfe ha quedat ancorada en el passat, en l'època del franquisme i dels monopolis, i és incapaç d'aplicar criteris de gestió empresarial moderns. Els revisors desapareixen, els altaveus repeteixen missatges inaudibles exculpant, generalment, la companyia, els telèfons d'informació no saben res, la pàgina web continua fent veure que tot rutlla, l'oficina de premsa emet comunicats sobre fastuosos convenis i, si se t'acut de fer cap queixa per escrit, és probable que no rebis cap resposta. Com a molt, algú fa córrer, com ahir, que hi ha retards de vint minuts. Mentida: eren de més d'una hora. Mentrestant, els afectats avisen a casa que no els esperin a sopar, i els nens diuen 'vine amb cotxe, pare'.

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet