Coses que són un nyap

Aguantar la respiració. El lector d'aquesta columna, si acostuma a llegir-la cada setmana i té una mica de memòria, s'adonarà que aquesta idea d'aguantar la respiració no és nova, en aquest espai. La fase final del procés que ens porta a la consulta demanarà, en alguns moments de ritme vertiginós, que omplim els pulmons, aguantem la respiració i deixem passar el perill. Fins ara, el consell era pensat amb aquest propòsit. Però a partir d'aquesta setmana també caldrà agafar aire i saber aguantar bé la respiració per poder dir d'una tirada la pregunta que proposa per a la consulta la jove promesa de la política catalana, en Miquel Iceta.

Com dieu? Que no l'havíeu sentit mai aquest nom? Ah! Feu broma… Sí que us sona. És clar. Bé, no ho ha dit mai ningú que la regeneració d'un partit en ple procés de desaparició hagués de fer-la algú que no hagués estat el responsable d'aquesta situació, oi? Quin sentit tindria posar cares noves al capdavant d'un projecte que s'envelleix a marxes forçades? Que cal regeneració i canvi? Posem-hi algú que fa trenta anys que és a la direcció del partit! Que calen idees noves? Que vingui el qui ha pensat totes les idees velles que s'han imposat fins ara!

La millor decisió que haurà pres Pere Navarro d'ençà que va assumir la direcció socialista --dimitir el càrrec-- pot tenir les pitjors conseqüències per al partit, amb un salt vint anys enrere. No em digueu que no és tenir mala sort! L'abdicació de Navarro havia d'obrir un procés de renovació amb vista a la davallada electoral completa d'una de les formacions que fa pocs anys ocupava la centralitat política catalana, juntament amb CiU. Però aquest diumenge el PSC arribarà a la votació que havia d'encarar projectes i visions noves amb un únic candidat. El panorama és desolador.

L'estrateg de la desfeta socialista, l'emergent Iceta, troba que la pregunta del 9 de novembre és un 'nyap descomunal'. Comença el festival! Alguns s'han afanyat a donar-li la raó. Però no pas jo, que trobo que la doble pregunta ha fet una funció prou valuosa d'atreure i arrossegar federalistes potencials cap al sí a la independència. Em fa l'efecte que aquesta funció, una volta certificada la defunció prematura de la tercera via --de la qual hem sentit parlar, però no li hem vist el pèl--, aquesta funció ja ha estat amortitzada. Sigui com sigui, aquell qui amb la seva intel·ligència estratègica ha enviat el PSC a la porta de la insignificança afirma amb molta pompa que la pregunta de la consulta és un nyap.

Però, què és un nyap? Un nyap és fer un procés de renovació amb un únic candidat amb trenta anys d'antiguitat. Un nyap és oposar-se a la voluntat majoritària de la població del teu país, que vol pronunciar-se sobre el propi futur sense limitacions. Un nyap és deixar-se enganyar pels cants de sirena federal de la declaració de Granada. Un nyap és tenir un actiu polític del nivell del president Maragall i defenestrar-lo per ordre de Zapatero amb Montilla d'executor. Un nyap és aconseguir la diàspora de dirigents i cares visibles del socialisme que s'ha acomplert aquests últims tres anys. Un nyap és brindar amb xampany per la constitució espanyola amb Sánchez Camacho, Rivera i Llanos de Luna. Un nyap és convocar unes eleccions primàries a primer secretari del partit i que no s'hi presenti ningú perquè tothom sap que l'aparell controla els congressos. Un nyap és dir que ets republicà, però que vols garantir la continuïtat d'una forma d'estat medieval. Un nyap és haver deixat les finances de la Generalitat en un estat de precarietat total i passar-se els anys següents donant lliçons de bon govern.

De coses que són un nyap, senyor Iceta, en trobaria tantes que no acabaríem mai. Si la doble pregunta del 9-N és un nyap descomunal, la que vostè va proposar és una aberració infinita i un insult a la dignitat dels catalans que vam veure com l'estat espanyol --aquest estat que vostè vol preservar-- trinxava l'estatut aprovat pel parlament el 30 de setembre del 2005 amb 120 vots a favor i 15 en contra. Vostè demana tornar a fer tot el camí com si aquests últims deu anys no haguessin passat. Però han passat. I els tenim molt presents. No es pensi que no tenim memòria. Em fa l'efecte que va proposar aquesta pregunta pensant que ens hi ofegaríem. Però aquests deu anys hem après a aguantar la respiració.

perecardus@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'estrateg de la desfeta socialista, l'emergent Iceta, troba que la pregunta del 9 de novembre és un 'nyap descomunal'. Comença el festival!