El que puc fer amb un premi literari

Ser guardonat amb el premi Lletra d'Or fa venir vertigen. Un vertigen nascut de la història d'aquest premi durant més de mig segle, de la talla descomunal d'alguns escriptors que l'han obtingut en anys anteriors i del fet que és un premi pensat en la meva llengua, per a la literatura en la qual participo i des del meu país. I per això goso aprofitar aquest espai a dedicar aquest premi.

El dedico als infants que parlen català, siguin on siguin. Alguns, certament, adoctrinats per TV3 fins al punt que, quan deixen la infància, ja és massa tard perquè vulguin emprar a casa seva una llengua que no sigui la catalana. Sense ells, sense aquesta munió d'infants, aquest premi, cap premi nostre, no tindria sentit. El dedico també, lògicament, als xiquets valencians agredits per feixistoides, als pocs mainatges de Catalunya Nord a qui es pot oferir l'oportunitat de no desaparèixer dins l'oceà francòfon. També als pares i mestres de tots i, per tant, a l'admirable Assemblea de Docents de les Illes i a les seves magnífiques lliçons de coratge i dignitat, amb Jaume Sastre, en vaga de fam, al capdavant.

Ara, potser tindria més sentit encara que dediqués aquest premi als altres infants dels Països Catalans, als que passaran a l'edat adulta amb pocs coneixements, o gens, de la llengua catalana. Recordo, ja fa anys, quan era objector de consciència i feia d'escombriaire a Prats de Molló (vosaltres no sabeu què és fer d'escombriaire a Prats de Molló), que un dia parlava de llengua catalana (en francès) amb un noi del poble i que aquest, quan va veure passar la seva veïna, li va demanar si el seu fill menut entenia el català. Ella va respondre l'equivalent d'un 'no, i ara!' ple de consternació, gairebé d'horror, que deixava entendre que havia estat prou bona mare per a evitar aquesta tara al seu fill. A aquest nin, ara adult, vull dedicar aquest premi. I, juntament amb ell, a tants infants del nostre país que creixen muts i sords a la llengua catalana per culpa de les polítiques d'estats lingüicides i dels seus zeladors locals, i per culpa, també, de pares mal informats, o sectaris, o ignorants, o impotents, o mandrosos, o indiferents, o manipulats. A tots, els dedico aquest premi, per bé que probablement no sabran mai ni que existeix. Dolorosament, els trobem a faltar. El 9 de novembre els catalans del Principat també votaran a favor seu, a favor dels infants de tots els territoris dels Països Catalans que no tenen accés al català, aquesta llengua que també ha de ser seva.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El dedico també als xiquets valencians agredits per feixistoides, als pocs mainatges de Catalunya Nord a qui es pot oferir l'oportunitat de no desaparèixer dins l'oceà francòfon.