Opinió
-
Dragon Khan
Andreu Barnils
02.03.2014
-
Quan les ideologies maten les idees
Pere Cardús
27.02.2014
-
Els Estats Units Interessats
Marta Rojals
25.02.2014
-
Una història d'esperança
Andreu Barnils
23.02.2014
-
La imparable decadència de l’antic règim
Pere Cardús
20.02.2014
-
Impressions a setanta-cinc anys d’exili
Jem Cabanes
20.02.2014
-
L’idioma dels unicorns
Marta Rojals
18.02.2014
-
Brots verds
Andreu Barnils
16.02.2014
-
Atemorir, desmoralitzar, dividir, fustigar, enganyar i seduir
Pere Cardús
13.02.2014
-
L'admirat Trueba no en té cap culpa
Marta Rojals
11.02.2014
-
Torna, Pepe, torna
Andreu Barnils
09.02.2014
-
Respireu. L'aventura nazi s'ha acabat
Pere Cardús
06.02.2014
-
Qui pot voler ser estranger, essent espanyol?
Marta Rojals
04.02.2014
Marta Rojals
06.05.2014
Bah, només són persones
Cada matí, el Pere surt de casa per passejar el gosset. L'hi van regalar els fills quan es va jubilar i, des de llavors, treu el Tobi tres cops el dia, li parla mentre miren la televisió, el renya perquè li rosega les sabatilles --Noooi, que no en tinc cap més--, li deixa llepar la tapa del iogurt. De matinada, es desperta perquè se li ha adormit sobre el genoll de la pròtesi: mira que hi ha llit, i tu sempre a sobre... L'endemà, quan sent les llepades al nas, es recorda que és viu: Que ja m'aixeeeco, home, com ets.
Un dia, el Tobi no el desperta amb llepades ni vol caminar. Amb el cor a la gola, el Pere l'agafa als braços, pren els deu euros reservats per a anar al mercat i demana un taxi. El veterinari li fa un pressupost: dos-cents euros la visita, les radiografies, la medicació. El Pere s'ha de recolzar a la llitera del company malalt: l'imprevist és inassumible per a la seua pensió, la meitat de la qual és per al menjador dels néts. Demana al veterinari si, en lloc de l'antibiòtic, no li pot donar aigua de farigola. Els fills li han dit només és un gos, ja te'n trobarem un altre.
Aquesta pot ser la història d'un dels milers de petits nuclis familiars formats per una persona i el seu animal de companyia. La paraula 'companyia', en aquests casos, té un significat que va més enllà del mer atribut, i l'expressió 'nucli familiar' no és pas cap metàfora. Moltes d'aquestes persones són gent gran que es desperten i se'n van a dormir sols, i la seua bèstia és la que sempre hi és, la que els fa riure i els obliga a endreçar-se, sortir de casa, fer una mica d'exercici i continuar relacionant-se amb el món: Mira allà, Tula, qui et remena la cua!; Ahir no ens vam veure, Joan, que no et trobaves bé?; No tindràs pas unes tripes de peix, Rosa, per al gat?
I què passa quan aquests seus companys de vida han de menester atenció mèdica? Una visita pelada al veterinari puja tranquil·lament a quaranta euros, gravats des de l'any passat amb l'impost del luxe: el famós 21%. Qui pot considerar la salut de les bèsties --de les bèsties que donen salut-- un luxe? Elemental: els mateixos cafres que penalitzen la cultura amb l'IVA màxim i fomenten matar toros amb l'IVA reduït. El missatge és: et queixes que no t'arriba la pensió, vell inútil de merda, i encara vols que ens preocupem perquè no pots mantenir el gos.
Però és igual. Suposem que el benestar animal se'ns en fumés, i encara més les persones per a qui el seu animal és el seu benestar. Mirem-ho des del prisma de l'interès general: d'ençà que els serveis veterinaris van a preu de massatge tailandès s'han reduït dràsticament les vacunacions, les desparasitacions, els controls rutinaris i, en definitiva, la prevenció de malalties que poden tenir conseqüències, també, sobre la salut humana: la dels humans i la dels inhumans. Construir una societat malalta també és això: menystenir el patiment dels qui pateixen perquè oblidem allò que ens fa persones, és a dir, per fer-nos éssers insensibles, buits de valors, fàcils de gestionar.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015