Opinió
-
Dragon Khan
Andreu Barnils
02.03.2014
-
Quan les ideologies maten les idees
Pere Cardús
27.02.2014
-
Els Estats Units Interessats
Marta Rojals
25.02.2014
-
Una història d'esperança
Andreu Barnils
23.02.2014
-
La imparable decadència de l’antic règim
Pere Cardús
20.02.2014
-
Impressions a setanta-cinc anys d’exili
Jem Cabanes
20.02.2014
-
L’idioma dels unicorns
Marta Rojals
18.02.2014
-
Brots verds
Andreu Barnils
16.02.2014
-
Atemorir, desmoralitzar, dividir, fustigar, enganyar i seduir
Pere Cardús
13.02.2014
-
L'admirat Trueba no en té cap culpa
Marta Rojals
11.02.2014
-
Torna, Pepe, torna
Andreu Barnils
09.02.2014
-
Respireu. L'aventura nazi s'ha acabat
Pere Cardús
06.02.2014
-
Qui pot voler ser estranger, essent espanyol?
Marta Rojals
04.02.2014
Andreu Barnils
26.04.2014
Records de la darrera martingala
Un grup de militants i simpatitzants de la Comunió Tradicionalista Carlista van participar fa poques setmanes en un aplec a Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Els homes homenatjaven els requetès de Nostra Senyora de Montserrat, els catòlics catalans que van lluitar armats a les ordres de Francisco Franco. Després de la santa missa celebrada a l'església parroquial, la comitiva pujà fins a Quatre Camins, des d'on el Terç de Montserrat va atacar durant la batalla de l'Ebre. A continuació, monsenyor Carlos Bey va adreçar unes paraules als presents i va pronunciar unes absoltes pels carlins de Franco caiguts en la batalla. De tornada al poble, després de dinar, el secretari del partit carlí, Javier Barraycoa (pdf), va prendre la paraula. En un vibrant discurs va fer una crida als militants i simpatitzants a allunyar-se de l'anarquisme individualista. Encara que no ho sembli, això va passar el gener del 2014 i Javier Barraycoa és l'home d'ulleres, jaqueta negra, bossa a l'espatlla i boina vermella carlista que apareix en aquesta fotografia, just al peu de la creu, a primera fila. Si us hi fixeu bé, un amic seu li passa, sempre cristianament, el braç per l'espatlla. Són, tots, carlins en ple segle XXI. Quin món, Déu meu. El seu lema és 'Déu, Pàtria, Furs i Rei' i actualment tenen un interessantíssim punt III en el programa polític: 'L'Estat ha de reverir públicament Déu com a Suprem Senyor i Legislador i professar la Religió Catòlica, única veritable.'
El senyor Barraycoa, doncs, partidari d'un estat que revereixi públicament Déu, resulta que fa poc que va anar a la seu del partit neonazi Democracia Nacional, a Castelló de la Plana. Coses. Una més de les coses que ens passen els lectors de VilaWeb. Gràcies! Barraycoa hi presentava el seu llibre 'Cataluña Hispana'. L'acte es va enregistrar en vídeo. Només de començar un dels neonazis demana un minut de silenci per la División Azul (minut 1.15). Un minut de silenci pels soldats franquistes que van lluitar en favor dels nazis a la Segona Guerra Mundial. Tots els presents s'aixequen. Després, Barraycoa s'asseu, com tots, i la presentació del llibre prossegueix.
No he llegit el llibre de Barraycoa, però aquí en teniu la crítica que en va fer la Fundació Francisco Franco. Signada pel fill del militar colpista Blas Piñar. No sols els neonazis, doncs, sinó també els franquistes són lectors de Barraycoa. De fet, els encanta, i l'home no para de fer presentacions i concedir entrevistes. Per exemple, aquesta: 'Els qui més van atacar el català foren els maçons i l'esquerra.' Coseta. Però si jo hagués d'escollir un titular de Javier Barraycoa, seria aquest que apareix amagat al vuitè paràgraf d'aquesta crònica del diari El Mundo. Javier Barrayoca hi diu: 'No voto. Jo estic en contra de les eleccions.' Coseta bonica.
Barraycoa és un dels impulsors de Societat Civil Catalana (SCC), plataforma unionista que fa pocs dies que es va presentar al Teatre Victòria de Barcelona. El diari El Mundo va escollir Barraycoa perquè en parlés a les pàgines del diari, perquè Barraycoa és un dels fundadors i puntals de SCC. És a dir, i per acabar: Barrayoca ret homenatge a soldats franquistes del Terç de Montserrat, guarda minuts de silenci en honor de la División Azul a la seu d'un partit neonazi, declara que està en contra de les eleccions i ara organitza això de la Societat Civil Catalana. Doncs 'that's not all folks'! Recordeu que som a Catalunya, on el goril·la és blanc, la Mare de Déu negra i Javier Barraycoa, cap d'estudis de la Universitat Abat Oliba. Ho heu llegit bé. Un paio com aquest, cap d'estudis d'una universitat (departament de Ciències Polítiques).
Quin gran país no és Catalunya.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015