V de revolució

Ahir l'Assemblea Nacional de Catalunya va decidir, entre moltes altres coses, que la propera Diada es formi una gegant lletra V a la ciutat de Barcelona. Més d'un milió de persones hauran d'omplir trams de l'Avinguda Diagonal de Barcelona i de la Gran Via de les Corts Catalanes. Aquestes dues avingudes si es miren des de l'aire formen juntes la lletra V. L'Assemblea ha escollit la lletra V de 'Via, Voluntat, Votar i Victòria'. A mi em sembla molt bé tot, i humilment afegeixo més varietat a la llista: V de Verdaguer, Vespre, Vagina, Verga, Vodka i Revolució, V de ReVolució. Perquè, diria, si hi ha cap paraula que descriu el procés que vivim és Revolució. Molt més que Via, Voluntat, Votar i Victòria. Jo, com més textos llegeixo sobre la Revolució, més semblances hi veig. Recomano, per exemple, la curta i preciosa 'Teoria de la Revolució' (pdf) escrita l'any 1969 pel sociòleg nord-americà James C.Davies. Són catorze pàgines que teoritzen sobre la revolució americana, la francesa, la russa i d'altres. Catorze pàgines on ens veig a nosaltres sense parar.

'És més probable que les revolucions tinguin lloc quan després d'un període de desenvolupament social i econòmic objectiu, ve un curt període d'abrupte inversió. La gent, aleshores, creu subjectivament que es pot perdre el terreny guanyat amb tant d'esforç; i els ànims es tornen revolucionaris', diu l'autor. És a dir, no hi ha res com tocar la mel amb els dits perquè, al quedar-te'n sense, comencis una revolució. Necessitem millora per aixecar-nos. No és quan estem a baix de tot que ens revoltem. A baix de tot, amb prou feines subsistim. És quan hem tocat la felicitat per un instant, i al següent ens prenen l'alegria de les mans. Allà saltem. Això diu que va passar a la Revolució Russa, la Revolució Americana, i la Revolució Francesa, entre d'altres.

A Amèrica, la Revolució va néixer després d'un creixement econòmic progressiu i una autonomia política que van provocar expectatives creixents. La gent veia futur. La vida era mel. I un segon després, Anglaterra va tallar-los les ales, frenant el creixement que vivien. La gent es va aixecar. A Rússia, van creure que les reformes del Tsar superaven el feudalisme. Per un segon es van crear expectatives, i al frustar-se, la gent es va revoltar. A França, diu que va passar igual. I les revoltes dels negres als EUA dels anys seixanta van ser en ciutats en creixement i obertura que van veure frustrades les il.lusions. No van ser les ciutats on els negres vivien pitjor, les més revolucionàries. Van ser on tenien més expectatives de millora. Millora que al no realitzar-se va provocar la revolta.

Aquesta idea contradiu una idea molt estesa que diu que quan la pobresa i la injustícia superen uns límits, la gent s'aixeca. La revolució neix de la misèria absoluta, la injustícia total. Com pitjor anem, millor per la revolució. Voldrà dir que som a punt d'ebullició. Segons Davies quan la gent està a baix de tot, enfonsada, tot l'esforç es dedica a subsistir. Res d'aixecar-se. Submissió total, com els jueus als camps de concentració. Allà, aguantar, i gràcies. La revolta necessita un període de bonança, que s'estronca després.

Què és el procés català sinó el resultat d'uns anys de bonança, que s'estronquen després? Els catalans no es van revoltar en ple franquisme. Allà, aguantar i gràcies. El procés neix després de trenta anys de democràcia. L'avanç imparable s'ha frustrat amb la sentència de l'Estatut. Un cop has tastat la mel, te la retiren. I fins i tot perds terreny. Llengua catalana dius? Llei Wert. Estat del Benestar? 25% d'atur. L'horror. Tu que creies que sí, i no. La distància entre les expectatives  i el que realment reps, marca la revolta. Millores, ni que sigui una mica, et fas il.lusions, i quan la realitat no et correspon, t'aixeques. I de quina manera. Va passar a Rússia, Amèrica i França. Abans de la revolta, uns anys de millora. Diria que és el que ha passat a Catalunya després del franquisme. Per això a mi no m'estranyaria gens que per la Diagonal es formés una V de revolució. 

Que no ens espanti la paraula. Revolució. Jo la faria servir més perquè ben bé sembla que en seguim el patró. Un cop tastada la mel, no la volem pas perdre.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Que no ens espanti la paraula. Revolució. Jo la faria servir més.