Opinió
-
Dragon Khan
Andreu Barnils
02.03.2014
-
Quan les ideologies maten les idees
Pere Cardús
27.02.2014
-
Els Estats Units Interessats
Marta Rojals
25.02.2014
-
Una història d'esperança
Andreu Barnils
23.02.2014
-
La imparable decadència de l’antic règim
Pere Cardús
20.02.2014
-
Impressions a setanta-cinc anys d’exili
Jem Cabanes
20.02.2014
-
L’idioma dels unicorns
Marta Rojals
18.02.2014
-
Brots verds
Andreu Barnils
16.02.2014
-
Atemorir, desmoralitzar, dividir, fustigar, enganyar i seduir
Pere Cardús
13.02.2014
-
L'admirat Trueba no en té cap culpa
Marta Rojals
11.02.2014
-
Torna, Pepe, torna
Andreu Barnils
09.02.2014
-
Respireu. L'aventura nazi s'ha acabat
Pere Cardús
06.02.2014
-
Qui pot voler ser estranger, essent espanyol?
Marta Rojals
04.02.2014
Marta Rojals
04.03.2014
El Gobierno té un pla (també hidrològic)
Vejam si ens queda clar: l'Ebre és un riu insolidari i malgastador. Ho confirmen els portaveus del secà: 'L'Ebre llença al mar 450 metres cúbics d'aigua per segon'; 'L'Ebre ha malbaratat 19.000 hectòmetres cúbics l'últim quadrienni'. Per això, en vista de tanta desídia continuada, el Gobierno de España ha decidit de posar el riu a ratlla amb un pla hidrològic que li farà passar les ganes de malbaratar el bé comú de tots els espanyols.
Els regants homenatjats estan contents perquè confien en el ‘pla’ del Gobierno, que sempre ha mirat pels treballadors de la terra, és clar que sí. Els habitants del delta, en canvi, són tan malpensats que veuen en la promesa del ‘agua para todos’ una excusa per a embassar i satisfer les demandes insostenibles dels nous models de turisme, urbanisme, consumisme i cinisme en general. Quines coses de pensar, oi? El PP no els ho faria mai, això, als seus amics els pagesos. Abans de deixar una finca de Lleida sense gota a gota faria tancar els aspersors de tots els camps de golf entre Vila-seca i Calatayud, com ha fet sempre.
Molts pro-PH veuen en els deltencs l’egoisme dels senyorets que ho volen tot: acostumats a tenir un riu que llença aigua al mar a carretades, i a plantar-hi arròs i veure-hi peixets i moixonets, ara es queixen que els volen canviar l’aigua desaprofitada per clorur de sodi, que és la sal de la vida, i ells vinga plorar que els ho matarà tot. Però que no ho han sentit, que els garantiran un cabal ‘ecològic’ segons uns ‘criteris cientificotècnics’? D’acord que aquests científics i tècnics ningú no els ha vistos, però que no en tenen prou, amb la paraula d’un partit que sempre s’ha caracteritzat per la sensibilitat mediambiental?
Estic fent una caricatura: els regants no són tan ingenus de creure que sobreexplotar un riu ja sobreexplotat no afectarà negativament el delta, però ah: unes vegades es guanya, unes altres es perd. El president del canal Segarra-Garrigues, que no se’n sent, de l’arròs, dels peixets i dels moixonets, ho explica així de diàfan: ‘A vegades s’ha de prioritzar: aliments o ecologisme’. És clar que sí: si el món sempre ha funcionat trinxant ecosistemes com fins ara, per què ho hauríem de voler canviar? Servidora, que és de poble de secà, no és aliena a aquesta filosofia que es resumeix en el famós refrany: ‘pa per avui, no li miris el dentat’. La cosa que ja m’estranya més és que aquests pagesos, amb l’experiència de generacions que mai no els han regalat res, confiïn que pel ‘regal’ de desviar-los l’aigua no els en demanaran res a canvi.
Però també cal dir-ho tot: si a l’agricultor no li paguessin el fruit a preus d’explotació esclava, no li caldria produir cada vegada més per a cobrir les necessitats, que contínuament en són més, i són més cares. El Pla Hidrològic només és la consolidació en ciment d’aquest desequilibri voraç: l’objectiu ha de ser produir més, i no pas qüestionar-nos per què els fruits no es paguen a un preu just, i encara menys per què cada vegada tenim més necessitats i més costoses. Dit en termes hidrològics: l’objectiu és estirar la cadena, i no pas demanar-nos per què la cisterna del vàter fa servir aigua potable, i encara menys si podria ser reciclada de la dutxa o del rentamans. Aquesta és la força del PHE: mentre mantingui la capacitat d’enfrontar el territori, evitarà la reflexió. El Gobierno haurà abatut dos pardals d’un tret, si no els ha matat abans l’aigua salada.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015