Opinió

 

<26/88>

Andreu Barnils

29.12.2013

Aplaudiments

Hi havia una vegada un jove soldat aliat que va lluitar contra els nazis a la Segona Guerra Mundial. La seva màquina, però, no era tan sols assassina. Durant la guerra també carretejava una màquina d'escriure. El soldat no va parar d'escriure ficció entre combat i combat i el lúcid conte curt 'The Ocean Full of Bowling Balls' n'és un exemple. És un cas realment xocant perquè hi ha estudis fets per psiquiatres militars que afirmen amb seguretat que qualsevol persona que lluiti dos-cents dies seguits acabarà malament del cap. El cervell necessita descansar de tanta mortaldat. Doncs el nostre soldat va lluitar més de dos-cents cinquanta dies sense descans, desembarcament de Normandia inclòs, on els crits d'ànim dels caporals eren com aquest: 'No us preocupeu si moriu tots. Penseu que darrere vostre n'enviem més: vosaltres obriu camí. Coratge!' També va sobreviure a la terrible batalla del bosc Hürtgen, que els aliats van batejar amb el nom de 'The killing field': era un bosc ple de mines, bombes trampa, franctiradors amagats i temperatures sota zero. Un autèntic horror. Una gran vergonya per als generals que van decidir aquell suïcidi col·lectiu. El soldat va servir a la IV Divisió d'Infanteria, una de les més castigades durant la Segona Guerra Mundial i mai no va parar d'escriure, envoltat de morts, amputats i assassins. Acabada la guerra, va tornar als Estats Units, se'n va anar a viure prop d'un bosc i va passar la resta de la vida escrivint ficció dins una caseta. De la caseta en deia búnquer.


Hi havia una vegada un altre soldat. Aquest, educat en acadèmies militars, tenia unes altíssimes dots d'observació i parlava idiomes (alemany i francès). El van enviar als serveis d'intel·ligència. Cada vegada que els americans ocupaven un poble o ciutat alemanys ell havia de descobrir qui eren els nazis locals. La seva feina era entendre com funcionava el III Reich. Va interrogar-los, va fer-se'n mig amic, va treure'ls informació. Va ser un dels alliberadors del camp de concentració Kaufering IV, on els nazis eliminaven gent malalta. Quan va entrar-hi els supervivents van alçar-se des de sota les piles de cadàvers on s'havien amagat i es van posar a aplaudir. Però els supervivents tenien unes mans tan febles, tan pelleringues, tant no res, que els aplaudiments no feien soroll. L'agent, dies després, va tenir un xoc nerviós i va ingressar a l'hospital. Nuremberg. Quan en va sortir va casar-se amb l'enemic: l'agent aliat d'intel·ligència va contraure matrimoni amb una jove alemanya que, segons que sembla, era informant de la Gestapo. D'això se'n diu voler entendre l'enemic. O potser la raó era una altra, que es veu que la connexió de la parella era tan potent que es comunicaven gràcies a la telepatia. La família del soldat, però, creia que la noia nazi l'havia abduït. Sobretot el pare, que era jueu, no ho veia clar. Poques setmanes després d'haver tornat als Estats Units la parella es va separar.


El tercer soldat era ben plantat, ric i se'n va anar a la guerra deixant la bellíssima enamorada enrere. Orgullós, ensenyava als seus amics les cartes i fotografies que en rebia. Fins que un dia ella va deixar d'escriure perquè el va deixar per un altre. I el soldat va tenir tan mala sort que l'altre era una celebritat mundial. Per tant ell, i la resta de soldats, van assabentar-se que la seva enamorada es casava amb l'altre llegint la premsa: a mitja guerra les portades dels diaris de mig món anunciaven el casament de Charles Chaplin amb Oona O'Neill, l'ex-parella del soldat.


El primer soldat es deia Jerome. El segon David. I el tercer, Salinger. Són, tots tres soldats, una mateixa persona: J. D. Salinger, soldat escriptor, agent d'intel·ligència i ex-parella de la filla del premi Nobel Eugene O'Neill. J. D. Salinger, l'enorme escriptor de 'El Vigilant en el camp de sègol' feia anar un aforisme zen. Ell, precisament ell que havia alliberat el camp Kaufering IV, el feia servir: 'Sabem quin so fan dues mans quan aplaudeixen, però quin so fa un sola mà que aplaudeix?'


Aquesta tardor ha aparegut 'Salinger', llibre biogràfic i alhora DVD documental. Aquest llibre-documental, per mi, no arriba al nivell d'intimitat, respecte i genialitat de Salinger: A Life, la biografia que m'ha atrapat més sobre un dels escriptors més influents del segle XX. Aquesta nova biografia, tanmateix, és més rigorosa, i aporta una immensa quantitat de documents i entrevistes inèdites. Altament recomanable. A més a més, anuncia felicitat als milions i milions de lectors de la prosa brillant i guaridora de J. D. Salinger: a partir del 2015 començaran a publicar-se les seves obres pòstumes. Són un dietari d'un agent d'intel·ligència durant la Segona Guerra Mundial convertit en novel·la; una història d'amor entre un soldat americà i una jove alemanya que es comuniquen per telepatia; un manual de religió vedanta, curull de contes curts i faules; cinc noves històries sobre la família Glass, la gran nissaga inventada per Salinger, i més obres sobre Holden Caulfield, el protagonista de 'El vigilant en el camp de sègol'.


'The Ocean Full of Bowling Balls', un dels contes que Salinger va escriure a mitja guerra i que esmentàvem a l'inici, es guardava a la Universitat de Pennsilvània. L'autor no volia que es publiqués fins l'any 2060. Doncs no fa ni cinc setmanes que s'ha filtrat a la xarxa i es pot llegir en línia. Aquesta n'és la crítica apareguda al diari The Guardian. 

Editorial