Una de superherois

Aquests dies hem sabut que un cèntric cinema barceloní, tancat des del 2008, reobrirà amb un projecte excepcional, únic, mai no vist: l'exhibició de films subtitulats en l'idioma del país. L'empresari que l'ha llogat i ara el reforma explica la clau del negoci: 'una idea original' amb la qual 'no farem la competència a ningú'. En efecte: el cine Boliche, en matèria de subtítols en català, no té competència en uns 40.000 quilòmetres a la rodona, que ve a ser la circumferència de la Terra. Això és tenir vista comercial. 

Però la proesa continua: l'empresari diu que, si no rep cap ajuda pública, pagarà la subtitulació de la seua butxaca, uns mil euros i escaig per pel·lícula, a preu de becari famolenc. De moment compta amb les traduccions sense ànim de lucre de la Plataforma per la Llengua i la generositat d'una empresa que li sincronitzarà els subtítols de franc. Tal com és aquest país, si arriba a fer un Verkami per a la reforma del cine, hauria recollit fons per a sufragar deu sales HFR-3D. Són aquestes coses tan estranyes que només passen a Catalunya, el veritable país dels superherois.

Imagineu-vos ara que tots els empresaris del cinema del món haguessin de fer igual. Arrossegar-se als peus de les distribuïdores per si els seria gaire molèstia de deixar-los subtitular les seues produccions a l'idioma tal, perquè elles no en tenen cap voluntat; un cop rebut el permís, sol·licitar-los si us plau la tramesa dels originals, a ports deguts; un cop rebuts els originals, tenir la bona disposició d'ONG i voluntaris per a traduir-los i muntar-los, i encara haver de demanar ajut al govern perquè més trist és robar... En definitiva, que si tots els empresaris haguessin de passar per aquí tornaríem al cinema mut i s'hauria acabat. 

I ara imagineu-vos que totes les sales del nostre país també haguessin de fer igual. Que els espectadors catalans, per veure films en català, només haguéssim de consultar la cartellera, triar el cinema més pròxim i l'horari que ens convingués. Com trobaríem a faltar els sudokus per a quadrar l'agenda amb sessions intempestives –la del Woody Allen a les deu del matí, la de Disney a les onze de la nit–; i les entranyables excursions de carretera i manta fins a les sales més recòndites de l'extraradi; i els embolics amb el GPS, les temptacions d'abandonar a la setena rotonda i, sobretot, sobretot, al final de la gimcana, quan ja t'has tret la cartera, quan ja has demanat les entrades, quan ja sents l'olor de la victòria, l'advertiment d'aquella amable taquillera que et vol bé: 'Esta es en catalán, ¿eh?' 

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Aquests dies hem sabut que un cèntric cinema barceloní, tancat des del 2008, reobrirà amb un projecte excepcional, únic, mai no vist: l’exhibició de films subtitulats en l’idioma del país.