'Nice shot'

'Has d'agafar un d'aquests sobres i posar-hi una de les paperetes: la del 'sí', la del 'no' o la del vot en blanc', explica un dels voluntaris de la parada de vot anticipat que hi ha a la plaça a un vigatà que es disposa a votar a primera hora, enmig d'una boira espessa i blanca. L'home dubta, somrient, i demana què vol dir votar en blanc. 'Aquest vota en negre!', exclama una veu divertida, amb la boca petita i des de darrere. El vigatà, que té la pell més negra que el quitrà, no s'ofèn gens. Ben altrament, riu amb una complicitat no gens dissimulada, agafa la papereta del 'sí' i posant-la dins el sobre deixa clar que, efectivament, vol votar en negre.

Mentre el sol esquerda la boira a tot estrop, es comença a veure la plaça sencera, amb els balcons plens de pancartes que animen a votar diumenge. Mentrestant, se'ls va acumulant feina, als quatre voluntaris que hi ha a la parada: tres, molt atrafegats, no paren de recollir el vot dels veïns i el quart, que cerca clapes de sol com un gripau, reparteix díptics informatius. 'Mira noi, a mi, no me'n donis cap que ja vaig votar ahir; però, si pogués, votaria deu cops cada dia!'

Poc després, un equip de periodistes de la BBC es planta davant la parada i enregistra la cua de veïns i l'activitat que s'hi desplega. 'Nice stuff', diu el càmera anglès a les dues redactores que l'acompanyen. Hi arriba una dona amb vel, probablement marroquina o amaziga, que demana de poder votar. No pot: tot i estar-se a Vic, té la residència a Alacant. Se'n va, dolguda. El càmera enregistra la conversa. 'That was good, too.' Tres amigues que semblen acabades de sortir de la perruqueria i que no passen dels trenta anys voten en bloc, emocionades. L'una fins i tot petoneja la papereta, abans de ficar-la al sobre. 'Wow! Terrific.'

Encara no són les onze quan, caminant amb un bastó, passa per davant de la parada l'Ortega, un guàrdia urbà retirat, conegut de tothom pel seu passat franquista i mal caràcter. Un voluntari li ofereix un díptic i l'anima a votar. Ell baladreja alguna cosa antipàtica i sense aturar-se deixa clar que no té la menor intenció de votar. Se'n va, empetitit. El càmera de la BBC no para d'enregistrar. 'Cool.'

Malgrat el fred, que a les dotze encara manté cristal·litzats els ossos de la majoria, la pintura de la plaça en aquell moment és preciosa. Ja no hi ha ni una filagarsa de boira i, tot i que el bar Sport i la papereria Campà són tancats, en aquell racó hi ha una activitat quasi frenètica. Per alguns, el sol fet de poder votar és un fet únic, en la seva vida. Per uns altres, poder votar sobre la independència del país és, senzillament, una novetat terriblement alliberadora. En dues hores o tres han votat més de cent persones. Els voluntaris mateixos, que no cobren ni una pesseta per passar els matins al fred, se sorprenen, alegres, de la feinada.

Tocades les dotze, passa a prop de la parada, a uns quinze metres, Josep Anglada. Sol, també sense aturar-se i fumant discretament amb la mà esquerra, mira de reüll el personal aplegat al voltant de la parada: les rialles, la paperassa, el càmera de la BBC embogit que ho enregistra tot, els periodistes d'aquí i d'allà, els fotògrafs, el repartidor de díptics, les dones amb vel, els avis que s'aturen a conversar i els cinc o sis vigatans d'origen africà que s'esperen emocionats per poder votar. Ell vesteix una jaqueta llarga de pell ben negra que li va una mica gran i uns texans blaus, prou a mida. La camisa, ben tapada. Algú l'identifica i crida l'atenció de la resta. Ell se'n va capcot i empetitit igual que l'Ortega. El càmera continua enregistrant. 'Nice shot.'

roger.cassany@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Per alguns poder votar sobre la independència del país és, senzillament, una novetat terriblement alliberadora.