Opinió
-
Dragon Khan
Andreu Barnils
02.03.2014
-
Quan les ideologies maten les idees
Pere Cardús
27.02.2014
-
Els Estats Units Interessats
Marta Rojals
25.02.2014
-
Una història d'esperança
Andreu Barnils
23.02.2014
-
La imparable decadència de l’antic règim
Pere Cardús
20.02.2014
-
Impressions a setanta-cinc anys d’exili
Jem Cabanes
20.02.2014
-
L’idioma dels unicorns
Marta Rojals
18.02.2014
-
Brots verds
Andreu Barnils
16.02.2014
-
Atemorir, desmoralitzar, dividir, fustigar, enganyar i seduir
Pere Cardús
13.02.2014
-
L'admirat Trueba no en té cap culpa
Marta Rojals
11.02.2014
-
Torna, Pepe, torna
Andreu Barnils
09.02.2014
-
Respireu. L'aventura nazi s'ha acabat
Pere Cardús
06.02.2014
-
Qui pot voler ser estranger, essent espanyol?
Marta Rojals
04.02.2014
Albert Dasí
03.12.2009
No som de la màfia
No som de la màfia, però la vida valenciana ens empeny a portar una doble comptabilitat. A tenir una doble vida en el sentit econòmic, però també en el sentit educatiu, cultural, empresarial, fins i tot en la manera de viure el lleure, i no diguem el sexe. Foi, vivim en la frontera de l’esquizofrènia, els valencians.
La vida oficial, que els cronistes van anotant en llibres blancs, polits i de transparència escassa, té la capacitat d’aprovar grans pressupostos, de legislar i de governar els valencians (gronxant-los o collant-los a son albir), des de la Generalitat, les Corts i els altres poders. Però hi ha una altra vida que solament s’escriu en llibres petits (en realitat són quaderns tirant a llibretes) que representen un altre estil de comptabilitat, que una part de la societat civil va tirant endavant, escurant-se les butxaques doblement, demanant esforços suplementaris, esprement-nos a base d’idees i maneres fins a límits elàstics.
Fet i fet, és habitual d’anar fent programes paral·lels als que marca la vida oficial de torn, representada pel govern valencià i l’oposició majoritària. Cultura, educació, empresa, lleure…, no hi ha àmbit valencià que no compte amb una doble personalitat i un programa doble. Poca broma, perquè això significa que una part important de la societat valenciana viu d’esquena a la vida oficial, gairebé d’esquena a la ‘legalitat’ per poder sobreviure, amb més o menys dignitat.
Començant per l’escola i continuant per la Cultura, ens obliguen a organitzar programes paral·lels al marge dels silencis i de les prohibicions habituals: aquest cap de setmana, sense anar més lluny, el festival de cinema Inquiet i els Premis que organitza la centenària Societat Coral el Micalet; l’altra setmana, el macroconcert a Llíria o l’actuació de Raimon, no gaire més lluny els premis Octubre o els premis Bromera, són exemples que figuraran en una comptabilitat cultural de llibres oficiosos, sense despesa en els paraments públics, silenciats pels grans mitjans, malgrat que mereixen com tants altres una informació destacada.
També la vida empresarial té, al marge d’organitzacions oficials antivalencianes, una doble vida de més amplitud moral i social.
A més, molts mitjans públics i privats exerceixen també la doble informació a partir d’un equilibri impossible: d'estar al costat dels uns o dels altres, l'oficial i l'oficiós, i ja sabem qui paga més i qui paga millor, quan parlem de premsa i d’informació. La mediocritat no està en l’ofici, naturalment, sinó en la manera d’exercir-lo.
El perill de les vides paral·leles va accentuant-se cada dia, a València. I malgrat la bona voluntat i la professionalitat de molts sectors, la vida de doble cost és cara de mantenir, en tots els sentits, esgotadora i ruïnosa. La cosa més probable és un final d’esquizofrènia. De traca i mascletada.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015