Opinió
-
Jaume
Andreu Barnils
30.03.2014
-
Per fer una truita s'han de trencar els ous
Pere Cardús
27.03.2014
-
'¿Al perro le habláis en catalán?'
Marta Rojals
25.03.2014
-
Qui crea els diners?
Andreu Barnils
23.03.2014
-
Carme Forcadell, in prison
Pere Cardús
20.03.2014
-
Carme Forcadell, a la presó
Pere Cardús
20.03.2014
-
El Photoshop de l’ànima
Marta Rojals
17.03.2014
-
Jo votaré Jordi Martí
Andreu Barnils
16.03.2014
-
Contra la unitat
Pere Cardús
13.03.2014
-
Remena, nena
Marta Rojals
11.03.2014
-
El senyor Miguel, ambaixador
Andreu Barnils
09.03.2014
-
Tant sí com no, independència
Pere Cardús
06.03.2014
-
El Gobierno té un pla (també hidrològic)
Marta Rojals
04.03.2014
Andreu Barnils
20.10.2013
La increïble història dels Bitcoin
Bitcoin, moneda electrònica del segle XXI, segueix avançant. Sis mesos enrere vam escriure aquest article explicant què són i com funcionen. Només un petit recordatori. Primer, el bitcoin, enlloc de ser un paper imprès (què són els diners, si no un paper imprès?) són una llarga sèrie de nombres al teu ordinador. No guardes els diners al banc, sinó al teu portàtil o iphone. Segon, els bitcoin són una moneda que qualsevol persona pot fabricar des del seu ordinador. Si ho fas, te'n podràs quedar una petitíssima part. En diuen minaires, i són més partidaris de la idea que no pas avariciosos. Fan falta coneixements d'informàtica i ordinadors potents, però ja no calen governs ni bancs centrals per a fabricar diners. És el vell somni llibertari fet realitat: gent fabricant moneda pel seu compte. Adéu Banc Central Europeu, adéu. Tercer: com qualsevol moneda, es pot bescanviar per altres monedes. Bitcoins per euros, i al revés. I quart: el bitcoin és una moneda que permet l'anonimat. A diferència de la targeta de crèdit, aquí ningú no sap on, què i quant compres.
Aquest mes d'octubre els meus ulls van obrir-se com unes taronges al veure que la cadena Walmart dels Estats Units acceptava bitcoins. Es trencava així un dels grans inconvenients que plantejava la moneda. Què pots comprar amb bitcoins, era la gran pregunta. Al final, es venia a dir, només quatre partidaris de la idea la fan servir. Doncs mira, ara Walmart també. I dir Walmart és dir la gran cadena dels Estats Units. S'hi troba de tot: bicicletes, verdures, tendes de campanya, cerveses, armes, llibres, camises i neveres. Qualsevol cosa, i més, es troba a Walmart. Des de fa dues setmanes l'únic que has de fer és comprar, amb els teus bitcoins, un val de compra eGifter. Amb aquest val de compra (que, per cert, també es pot fer servir a la llibreria Barnes&Nobles), vas a Walmart, i compres.
Una de les pàgines web de cites més important dels Estats Units és OkCupid. Té milions d'usuaris online. Doncs ells també accepten bitcoins. I no és només als Estats Units que l'ús dels bitcoins avança. També ho fa a la Xina. A la Xinael gran cercador es diu Baidu. En diuen el Google xinès. Fa pocs dies s'ha anunciat que aquesta empresa monstre també accepta aquesta moneda electrònica. Baidu, de fet, no només és un cercador d'informació, sinó que també és una empresa que dóna serveis a d'altres empreses. Per exemple dóna serveis de seguretat. Com fer que la teva pàgina web no rebi atacs informàtics i coses per l'estil. És aquesta secció de Baidu, la de serveis de seguretat, la que ha començat a acceptar moneda electrònica. I és així com els bitcoin ha entrat al mercat xinès.
Més? Més: fins fa poques setmanes SilkRoad era el mercat negre més important del món a Internet. En aquesta pàgina hi podies entrar a comprar heroïna tranquil·lament. Era una pàgina que només acceptava l'ús dels bitcoins perquè, com hem dit, el Bitcoin no deixa rastre: podies comprar droga i que ningú ho descobrís. Això feia que els detractors de la moneda afirmessin que els bitcoins vivien bàsicament gràcies al mercat negre de Silk Road. 'És impossible que tanta gent faci servir bitcoin. Això és cosa del mercat negre!”. Doncs bé, SilkRoad ha caigut, han detingut al seu propietari, i ara s'ha descobert el percentatge de bitcoins que Silk Road movia respecte el total: un 4%. La revista Wired va titular la notícia així: "Silk Road ha mort. Bitcoin continua".
I tant que continua: el Col·legi d'advocats d'Israel accepta que els clients paguin amb aquesta moneda, hi ha cases de barrets d'Anglaterra, restaurants a Nova York, Pubs a Londres que n'accepten. Tot Déu s'hi apunta. En resum, des que vaig descobrir aquesta moneda, ara fa sis mesos, he vist com el seu mercat es duplicava (ha passat de moure 1.000 milions a 2.000 milions de dòlars). He vist com superava la principal crítica que se li feia (és moneda de drogats i camells). I he vist com superava son principal inconvenient (pots comprar poques coses). Però és que, de fet, fins i tot comença a haver-hi empreses que paguen amb bitcoins pel treball que ofereixen. Aquesta, online, ho fa. Tothom qui vulgui pot guanyar-se uns bitcoins treballant per ells. És una paga mínima i una feina horriblement senzilla: mirar-se vídeos online (aquesta empresa fa diners generant trànsit a pàgines web de vídeos). Uns que s'han apuntat a fer-ho han estat ... sense sostre de Califòrnia. Han passat de parar la mà a mirar-se vídeos online des de la Biblioteca del Barri. Cobren quatre bitcoins, i avall. Mica en mica, doncs, els bancs i els governs veuen créixer una economia que ni controlen, ni dominen, ni sembla que de moment puguin frenar.
Aquesta setmana l'FMI va anunciar que valora la possibilitat d'aplicar a tot Europa el que ja va fer a Grècia. És a dir, treure'ns diners direcatment de les comptes corrents dels ciutadans. Hores d'ara pensen en un 10%. Literalment. D'un dia per l'altre. Vaig pensar que si això passa els únics que no patiran el robatori seran els usuaris de bitcoins. Aquests, que els busquin, que els diners no els guarden pas als bancs, sinó dins el seu ordinador.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015