Shell colonitza Irlanda

Per imposar la seva voluntat les petrolieres multinacionals apliquen el mateix patró arreu del món. No tenen escrúpols a violar les lleis i els drets humans i ambientals. Esgotades les vies legals, utilitzen la corrupció, la desinformació i la repressió. Tenen impunitat total. I no només a l’Àfrica, on el cas del Delta del Níger n’és paradigmàtic, també a Llatinoamèrica i Europa. Un dels punts calents és la península d’Erris, a Irlanda. Allà, com a Nigèria, la Shell practica una estrategia colonialista. És sospitosa de corrupció i repressió, ja sigui per la seva influència sobre la policia o per la contractació de tèrboles empreses privades de seguretat.

La península d’Erris és una zona pobre de la costa nordoest d’Irlanda. Els seus habitants estan avesats al treball dur en mar i en terra. La natura mai no els ha regalat res. El poc que tenen s’ho han guanyat amb voluntat, força i sacrifici. Han patit durant segles, però és la seva terra. I els irlandesos, en això, no fan concesions. Des del 1996, quan una empresa britànica, Enterprise Oil, va descobrir un jaciment de gas natural al mar, la gent d’Erris lluita pacíficament per impedir que la Shell envaeixi les seves terres amb un perillós gasoducte i una planta de processament.

Síntesi dels fets. El 2002, Shell compra Enterprise Oil i assumeix el projecte. L’acció legal dels veïns atura el permís. L’infome oficial conclou que no és el lloc adequat. El 2003, Shell es reuneix amb el primer ministre Bertie Ahern. El 2004, Shell obté el permís. En aquests anys, els governs irlandesos han anat aprovant importants reduccions d’impostos i grans facilitats d’explotació per a petrolieres estrangeres, en detriment de les estatals. També han elaborat lleis que permeten Shell d’adquirir terres sense el permís dels propietaris. Hi ha manifestacions i ocupació d’instal·lacions. Repressió i detencions. El 2005, cinc homes van ser empresonats per intentar impedir que el gasoducte passés per les seves terres. També hi ha hagut amenaces a activistes per part d’encaputxats.

Erris està pràcticament militaritzada. Hi ha efectius policials i de marina, dos vaixells patrulla i una empresa de seguretat privada, IRMS (Integrated Risk Management Services) contractada per Shell, que, com sol passar al Delta del Níger, té connexió amb les forces armades. Està dirigida per dos ex ràngers de l’exèrcit irlandès, un cos d’èlit per a operacions especials, alguns membres del qual, als anys 60 i 70, van rebre instrucció a Fort Benning, Georgia, a l’Escola de les Amèriques, a l’igual que els torturadors de les dictadures llatinoamericanes.

El món petrolier ha privatitzat la repressió. Els grups de mercenaris es dissimulen sota la tapadora d’empreses de seguretat privada, vinculades a grups multinacionals, a la cúpula dels exèrcits o als serveis secrets. Estan convenientment emparats per una enginyeria jurídica a base de trampes en l’aplicació de la llei local i internacional. De tant en tant, però, en algun racó de món, salta una noticia que els delata. A Bolivia, l’abril del 2009, en un enfrontament a trets, les forces especials van matar tres homes, un irlandès, un croata, i un romanés, i van fer uns quants detinguts. Els van trobar un important arsenal d’armes. Un dels caps era líder d’un grup paramilitar feixista hongarés.

L’irlandès i algun altre membre d’aquest escamot, originari de l’Europa de l’est, havien treballat a Erris per la seguretat privada de Shell.

La policia boliviana diu que volien provocar una guerra civil per aconseguir la secessió de la regió de Santa Cruz, rica en gas. Havien provocat un atemptat amb bomba i planejaven atemptats mortals. Evo Morales podia haver estat un dels objectius. Per què? Un any abans, el president bolivià havia anunciat la nacionalització d’un gasoducte. Shell posseïa un 25% d’aquesta empresa, però no és possible relacionar-la directament amb els fets. IRMS, l’empresa de seguretat, tampoc. Al·lega que els morts i els detinguts ja no treballaven per a ells.

A més, la premsa boliviana ha publicat que entre les transaccions econòmiques que va rebre el grup de mercenaris, hi ha una ONG espanyola, la Fundación Iberoamérica-Europa, presidida per Pablo Izquierdo, ex diputat del PP i antic cap de premsa de José Maria Aznar. No és la primera vegada que hi ha sospites sobre aquesta entitat. Ja l’any 2004, ERC va revelar que aquesta i altres ONGs lligades al PP i a l’Opus Dei es beneficiaven dels fons d’ajuda a l’Irak. En aquell moment, un dels vocals de la Fundación Iberoamérica-Europa era Josep Antoni Duran i Lleida.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

' El 2002, Shell compra Enterprise Oil i assumeix el projecte. L’acció legal dels veïns atura el permís. L’infome oficial conclou que no és el lloc adequat. El 2003, Shell es reuneix amb el primer ministre Bertie Ahern. El 2004, Shell obté el permís'