Opinió
-
Jaume
Andreu Barnils
30.03.2014
-
Per fer una truita s'han de trencar els ous
Pere Cardús
27.03.2014
-
'¿Al perro le habláis en catalán?'
Marta Rojals
25.03.2014
-
Qui crea els diners?
Andreu Barnils
23.03.2014
-
Carme Forcadell, in prison
Pere Cardús
20.03.2014
-
Carme Forcadell, a la presó
Pere Cardús
20.03.2014
-
El Photoshop de l’ànima
Marta Rojals
17.03.2014
-
Jo votaré Jordi Martí
Andreu Barnils
16.03.2014
-
Contra la unitat
Pere Cardús
13.03.2014
-
Remena, nena
Marta Rojals
11.03.2014
-
El senyor Miguel, ambaixador
Andreu Barnils
09.03.2014
-
Tant sí com no, independència
Pere Cardús
06.03.2014
-
El Gobierno té un pla (també hidrològic)
Marta Rojals
04.03.2014
Maria Antònia Oliver
12.01.2007
Talaiots
Aquestes festes passades vaig voler visitar Ses Païsses, d'Artà, però no fou possible perquè els qui en tenen cura feien vacances. Vaig decidir, idò, anar a Capocorp Vell, que es troba a la marina de Llucmajor. Cada any faig una passada i m'atur a un talaiot o a un poblat talaiòtic per recordar els meus ancestres, els gegants.
Un talaiot és un monument megalític prehistòric de planta rodona o quadrada, de pedra seca, ciclòpia, que agafa el nom popular de talaia (els pagesos antics en deien talaiot, una mica despectivament, perquè eren grans torres plenes d'esbarzers que els feien nosa a l'hora de roturar la terra), i científicament s'ha adoptat aquest nom per anomenar la civilització indígena que hi havia a Mallorca i Menorca mil anys abans de la nostra era. A Menorca n'hi ha un munt (navetes, taules, etc.) que es poden visitar, uns més fàcilment que uns altres. A Mallorca també n'hi ha un munt, no tan fàcilment visitables perquè, o bé no són senyalitzats, o bé l'amo de la terra on hi ha un talaiot no t'hi deixa passar, o bé qui se'n cuida fa vacances en plenes festes de Nadal, o bé ningú no sap (o no vol saber) que allà hi ha unes pedres que poden ser un monument de la cultura talaiòtica. No hi ha, ni a Mallorca ni a Menorca, cap ruta talaiòtica. De no haver-hi, no hi ha ni diners per fer les excavacions pertinents ni interès institucional perquè hi siguin. Algun estiu s'han dedicat quatre duros a desembarassar una mica S'Hospitalet Vell, un poblat a prop de Manacor, o Capocorb, però els duros s'acaben i torna la desídia i el desconeixement.
M'agraden els talaiots, i tots els amics que he duit a veure'ls han quedat impressionats, i m'han creguda, encara que no sigui vera, quan els he dit que eren fets per gegants de l'antigor. I m'han dit: llàstima que els gegants d'ara només serveixin per fer blocs de pisos, adossats i autopistes.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015