Opinió
-
Jaume
Andreu Barnils
30.03.2014
-
Per fer una truita s'han de trencar els ous
Pere Cardús
27.03.2014
-
'¿Al perro le habláis en catalán?'
Marta Rojals
25.03.2014
-
Qui crea els diners?
Andreu Barnils
23.03.2014
-
Carme Forcadell, in prison
Pere Cardús
20.03.2014
-
Carme Forcadell, a la presó
Pere Cardús
20.03.2014
-
El Photoshop de l’ànima
Marta Rojals
17.03.2014
-
Jo votaré Jordi Martí
Andreu Barnils
16.03.2014
-
Contra la unitat
Pere Cardús
13.03.2014
-
Remena, nena
Marta Rojals
11.03.2014
-
El senyor Miguel, ambaixador
Andreu Barnils
09.03.2014
-
Tant sí com no, independència
Pere Cardús
06.03.2014
-
El Gobierno té un pla (també hidrològic)
Marta Rojals
04.03.2014
Juli Peretó
30.11.2006
Sàhara oblidat, silenciat
El desànim i el cansament s’estenen pels camps de refugiats saharians. La crisi humanitària s’eternitza i se sent l’impuls cap al conflicte armat. Als territoris ocupats s’agreuja el panorama: la monarquia alauita ignora els acords internacionals i viola sistemàticament els drets humans. I cosa que és encara pitjor, empeny cap a la mort dotzenes de saharians que tracten de fugir mar enllà. El darrer episodi tràgic s’ha produït fa uns pocs dies.
Tot això, és rar de llegir-ho als diaris o de veure-ho a les televisions. Internet i els blocs ens subministren una informació més directa. Però, en tot cas, el llarg i penós conflicte del Sàhara Occidental continua essent el gran tema oblidat de l’opinió pública europea i, cosa més insuportable, dels ciutadans de l’estat espanyol. La frustració constant de l’aplicació dels acords internacionals, sobretot del respecte del dret d’autodeterminació del poble saharià i la celebració d’un referèndum, no és únicament responsabilitat dels governants del règim dictatorial marroquí. La complaença dels estats amb capacitat d’influència (espanyols, francesos o nord-americans, tant se val) només es pot explicar per l’enorme pes dels interessos econòmics en aquella zona estratègica: siga el riquíssim banc de pesca, les abundoses mines de fosfat o les possibilitats raonables de trobar-hi petroli. Si el xantatge energètic fa possible la permissivitat de la Unió Europea amb el règim criminal de Putin, no és estrany que, a la seua manera, Rabat també plante cara al món amb la seua política repugnant.
Alhora la tenalla política estreny el Polisario. És evident que Algèria no té gens d'interès en la reactivació del conflicte armat i sembla ben adaptada a la situació. Mentrestant, l’estat espanyol impedeix que els altres estats reconeguen la República Àrab Sahariana Democràtica o que alguns que ja la reconeixien hi renuncien per tal de debilitar-ne el suport internacional. És un escàndol més que cal afegir a la vergonyant història iniciada el 1975 amb l’humiliant abandó dels saharians. Un escàndol en sintonia amb la tradicional actitud farisaica i aduladora de la monarquia borbònica, del PSOE i dels seus màxims dirigents envers el rei del Marroc. Un escàndol que resta credibilitat al govern espanyol quan afirma que treballa per una solució acceptable per a tothom.
Els darrers informes sobre l’estat dels drets humans als territoris ocupats confirmen i superen les pitjors sospites. La persecució de l’independentisme és cruel i sanguinària, com vam saber per boca de l’heroïna de la intifada, Amainatou Haidar, quan va visitar València. Aquests darrers mesos han augmentat notablement les peticions d’asil polític a les Canàries i s’han ofegat molts dels qui tractaven de passar la mar cercant la llibertat. L’enèsima demanda de l’ONU al govern de Rabat perquè cesse d'infringir les seues pròpies promeses i propose d’una vegada solucions creïbles ens sona a sarcasme. L’embull del Sàhara Occidental no té una eixida immediata i clara perquè el Marroc menysté l’ONU i se sent protegit per les grans potències.
Què ha de passar al Sàhara Occidental i als camps de refugiats de Tindouf perquè els mitjans de comunicació trenquen el silenci còmplice i ens informen del drama d’aqueell poble malaurat? Ens haurien de recordar més sovint que al Sàhara Occidental també hi ha un mur de la vergonya gegantí que recorre el país de dalt a baix, farcit de mines antipersona. Que hi ha milers de persones malvivint a la Hamada, una de les terres més inhòspites del planeta, on l’escassetat d’aliments és palesa i la precarietat de l’atenció sanitària voreja sovint l’infortuni. Que hi ha moltes persones que es juguen la vida cada dia, sofrint tortures i presons infectes, ofegant-se a mar quan tracten de fugir de l’estat de terror instal·lat als territoris ocupats pel Marroc. Que, en fi, hi una altra intifada al nord d’Àfrica des de fa un any i mig, la darrera esperança de la recuperació definitiva de la dignitat i la llibertat del poble saharià, mereixedor de tot el nostre respecte i solidaritat.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015