Opinió
-
Molt soroll per no res
Pere Cardús
15.05.2014
-
Fes-te emprenedor, dropo!
Marta Rojals
13.05.2014
-
Voteu, voteu, voteu!
Joan-Lluís Lluís
12.05.2014
-
Sebastià Sastre i Papiol
Andreu Barnils
11.05.2014
-
'¡Qué guay!'
Xavi Sarrià
09.05.2014
-
Godot, el regal de Raimon, un ase, una pastanaga i la Tercera Via
Pere Cardús
08.05.2014
-
Bah, només són persones
Marta Rojals
06.05.2014
-
Benvolgut Josep Ramon
Andreu Barnils
04.05.2014
-
La plantofada, Navarro i la pau dels cementiris
Pere Cardús
01.05.2014
-
Els eurosalaris en l'era Skype
Marta Rojals
29.04.2014
-
Aquest Raimon desdibuixat
Joan-Lluís Lluís
28.04.2014
-
Records de la darrera martingala
Andreu Barnils
26.04.2014
-
El risc de tenir un estat propi
Pere Cardús
24.04.2014
Oriol Izquierdo
06.10.2014
S’ha acabat el temps del diàleg… que mai no ha existit
Ens costa molt entendre l'actitud tancada, suïcida fins i tot des del punt de vista dels que deuen ser els seus interessos –'cerril', em sembla que en dirien ells–, de l'estat espanyol i les seves institucions. Durant molts mesos hem intentat explicar-nos-la dient que a la qüestió que es plantejava des de Catalunya, una qüestió política, ells només estaven disposats a oposar-hi raons jurídiques. I això ha estat cert fins ara, i segurament no deixarà de ser-ho les setmanes que vindran. Però per què? Per què s'entesten a convertir el conflicte polític en un cul-de-sac jurídic? Em sembla que n'he trobat la raó, i ho dic amb tota la modèstia i sense alegria: perquè en realitat, per a ells, la discussió és, simplement, metafísica. Sense ironia: perquè senten Espanya com una 'unidad de destino en lo universal'. Anterior a la història. Inevitable i insubstituïble. I per tant no els cap al cap la possibilitat que sigui una altra cosa que el que entenen que és.
Si això és així, deu tenir sentit que el president del seu govern, el senyor Rajoy, vagi titllant el president Mas i tots nosaltres d'antidemòcrates. Perquè, des de les essències metafísiques, hi ha coses que no són discutibles. La llei, per exemple, s'assembla prou a un dogma de fe. No entenen que la voluntat dels ciutadans sigui anterior a la llei, ni que és precisament això, la capacitat dels ciutadans de modificar les lleis, a través de l'elecció dels seus representants, o fins i tot de la resistència fins a la desobediència civil quan amb això no n'hi ha prou, el que defineix la democràcia.
Per això dic, si això és així, i cada vegada que obren la boca –aquest cap de setmana mateix el senyor Rajoy, amb 'lapsus linguae' inclòs– sembla que ho sigui, que el diàleg amb les institucions estatals espanyoles i els qui les encarnen no té futur. Que se n'ha acabat el temps. Que, de fet, mai no ha estat un diàleg possible. Que no cal que hi dediquem més energia.
Ara és l'hora, com entenc que es va escenificar en la reunió de divendres, com vam veure majestuosament representat dissabte en la trobada d'alcaldes amb el president Mas, que caminem decididament cap al gest de l'emancipació final. Emancipats ja, de fet –com molts ens en sentim–, políticament, sentimentalment, jurídicament i tot. Ara és l'hora de plantar cara. Sense violència de cap mena, sinó amb el somriure de la il·lusió i la cortesia del que se sent emparat per la raó. Que la tenim.
A hores d'ara no sé si el 9-N votarem o no votarem. Però estic del tot segur que el camí que hem fet fins avui ja no té marxa enrere i que, sigui el dia 9 o el dia que sigui que votem, proclamarem la nostra llibertat i la nostra independència amb serenitat i la mirada posada en el futur. Si res no canvia molt, el gest desembocarà per força en una declaració unilateral d'independència. Però la farem amb la mà estesa, fins i tot, a les institucions de l'estat espanyol que aleshores, potser, finalment, s'adonaran que cal seure a parlar d'alguna cosa. I si no, ja s'ho faran. Quan necessitin res, si l'orgull els ho permet, que truquin a la porta.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015