Opinió
-
Molt soroll per no res
Pere Cardús
15.05.2014
-
Fes-te emprenedor, dropo!
Marta Rojals
13.05.2014
-
Voteu, voteu, voteu!
Joan-Lluís Lluís
12.05.2014
-
Sebastià Sastre i Papiol
Andreu Barnils
11.05.2014
-
'¡Qué guay!'
Xavi Sarrià
09.05.2014
-
Godot, el regal de Raimon, un ase, una pastanaga i la Tercera Via
Pere Cardús
08.05.2014
-
Bah, només són persones
Marta Rojals
06.05.2014
-
Benvolgut Josep Ramon
Andreu Barnils
04.05.2014
-
La plantofada, Navarro i la pau dels cementiris
Pere Cardús
01.05.2014
-
Els eurosalaris en l'era Skype
Marta Rojals
29.04.2014
-
Aquest Raimon desdibuixat
Joan-Lluís Lluís
28.04.2014
-
Records de la darrera martingala
Andreu Barnils
26.04.2014
-
El risc de tenir un estat propi
Pere Cardús
24.04.2014
Joan-Lluís Lluís
09.06.2014
Vint-i-vuit quilòmetres per una profecia
En els darrers dies he rebut una gran quantitat de missatges referents al fet que al novembre passat vaig escriure, en un article a Presència, que Juan Carlos abdicaria abans de l’estiu. Tot i haver-me plantejat obrir una oficina de tipus Mag Lluís - Endevinacions & Profecies, he d’explicar aquí que els meus dots de nigromant són, ai las, inexistents. Tot em ve de la gràcia o de la desgràcia de viure a vint-i-vuit quilòmetres de vosaltres, oh catalans del Principat de Catalunya. Aquests vint-i-vuit quilòmetres que he de recórrer per passar l’estúpida frontera m’atorguen no el do de clarividència sinó l’oportunitat d’observar Catalunya amb una mica de distància. Una distància molt relativa atès que a efectes intel·lectuals, emocionals i polítics crec poder afirmar que visc al Principat, però una distància concreta, real, com aquell qui, des d’un pujol modest, pot veure millor la plana. És, crec, l’únic avantatge que dóna la condició de ciutadà francès a qui voldria tenir passaport català. Per això, i només per això, tenia clar des de feia mesos que el rei d’Espanya abdicaria abans de l’Onze de Setembre; i més precisament al juny, ja que no podia fer-ho ni abans de les eleccions europees ni durant l’estiu. Tot per afeblir el procés d’independència amb l’intent de recrear un lligam emocional entre Catalunya i Espanya.
Vaig copsar per primera vegada aquesta capacitat a albirar alguna realitat amb una mica d’antelació el 2012, en els mesos precedents la manifestació de la Diada. En converses al llarg de l’any amb independentistes d’ideologies diverses vaig adonar-me que ells mateixos, a vegades, no havien pres consciència del seu grau exacte de ruptura amb Espanya. Que n’eren molt més lluny del que sospitaven. Que, de fet, ja no vivien a Espanya. Recordo molt bé la cara d’estranyesa i, al cap d’uns segons de reflexió, d’intensa satisfacció d’algunes persones quan els deia: “Però, t’adones que, mentalment, ja no vius a Espanya? Que ja n’ets fora?” Era, de debò, molt bonic, testimoniar aquesta mena de revelació. Bonic i engrescador atès que la independència veritable comença en les ments de les persones, des d’on es pot fer inexpugnable.
Aquesta evolució intel·lectual, mental i emocional es pot notar, també, en la manera de parlar. Fa no gaires anys no era infreqüent sentir algun independentista una mica distret dir, per exemple, en converses informals: “Sí, perquè aquí, a Espanya...” Avui es fa molt més difícil sentir aquest inici de frase, simplement perquè molts dels que podien dir-la de manera mecànica ara han integrat que ja no correspondria a la seva realitat. Espanya ja no és aquí, Espanya és allà.
És clar, molta gent em demana, ara, que faci alguna altra predicció. I malauradament no sabria fer-ne cap, però si una mena d’advertència: des del pujolet on m’estic, des dels vint-i-vuit quilòmetres que em separen de vosaltres, oh Catalans del Principat de Catalunya, em sembla de primeríssima importància que s’acceleri el descens de lectors i, per tant, d’influència, de la premsa unionista i molt particularment de La Vanguardia. Intentaré parlar-ne més detalladament en una altra ocasió.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015