Opinió
-
L'últim dia que vam fer d’Espanya
Marta Rojals
03.06.2014
-
La cara lletja del rei d'Espanya
Andreu Barnils
03.06.2014
-
El PIB, més brut que mai
Andreu Barnils
01.06.2014
-
En defensa de la nostra escola
Xavi Sarrià
30.05.2014
-
Senyor Navarro, sobretot, no dimiteixi
Pere Cardús
29.05.2014
-
El que puc fer amb un premi literari
Joan-Lluís Lluís
28.05.2014
-
Volem volar
Marta Rojals
26.05.2014
-
Bienvenue en Catalogne
Andreu Barnils
25.05.2014
-
Gràcies
Xavi Sarrià
22.05.2014
-
Què volen, violència?
Pere Cardús
22.05.2014
-
Twitter no és cap barra de bar
Marta Rojals
20.05.2014
-
Grans ironies històriques
Andreu Barnils
18.05.2014
-
Més enllà del Castor
Xavi Sarrià
16.05.2014
Xavi Sarrià
17.10.2014
#18OsetgealCIE
Empresonats en un no-espai, en una terra de ningú, en uns llimbs administratius en què els drets elementals són violats dia sí dia també. Aquesta és la política de l'estat per als invisibles que conviuen amb nosaltres. Els ningú. Els fills de ningú. Els amos de res. Fotuts. Refotuts. Que no tenen nom, sinó número. Que no figuren en la història universal, sinó en la crònica roja de la premsa local.
Ho escrivia Galeano fa molts anys. I els invisibles continuen partint de continents invisibles. O, més ben dit, de continents espoliats, fragmentats i arruïnats pels qui ara es protegeixen amb sofisticades tanques. Rostres que ho van arriscar tot per alimentar els seus. Mirades fulminades per una travessia infrahumana. Camins, claustrofòbia, màfies, deserts, camions, esperes, amuntegament, xantatges, fam, barcasses, set, desesperació i mort. Els supervivents, proven sort entre l'escala de discriminacions de casa nostra. I molts se'n surten. Però molts altres acaben en presons 'alegals' construïdes en polígons industrials.
Centre d'Internament d'Estrangers, es pot llegir al cartell. I les torres de vigilància amaguen maltractaments, agressions i vexacions. I dins el pou d'opacitat queden persones que ni tan sols tenen família perquè la família no en té notícies. Persones com tu i com jo que només compten amb persones com tu i com jo. Persones que sense conèixer-se intenten de trencar els murs que les separen. Com les que assetjaran demà dissabte el CIE de Barcelona. És l'única esperança que els queda. És l'única esperança que ens queda.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015