Opinió
-
L'últim dia que vam fer d’Espanya
Marta Rojals
03.06.2014
-
La cara lletja del rei d'Espanya
Andreu Barnils
03.06.2014
-
El PIB, més brut que mai
Andreu Barnils
01.06.2014
-
En defensa de la nostra escola
Xavi Sarrià
30.05.2014
-
Senyor Navarro, sobretot, no dimiteixi
Pere Cardús
29.05.2014
-
El que puc fer amb un premi literari
Joan-Lluís Lluís
28.05.2014
-
Volem volar
Marta Rojals
26.05.2014
-
Bienvenue en Catalogne
Andreu Barnils
25.05.2014
-
Gràcies
Xavi Sarrià
22.05.2014
-
Què volen, violència?
Pere Cardús
22.05.2014
-
Twitter no és cap barra de bar
Marta Rojals
20.05.2014
-
Grans ironies històriques
Andreu Barnils
18.05.2014
-
Més enllà del Castor
Xavi Sarrià
16.05.2014
Andreu Barnils
05.10.2014
Dies de glòria i dies de fúria
'En un país que camina cap a l'estat propi i ho fa unit, alegre i decidit, i on tots tenim l'oportunitat de ser coprotagonistes de la Història, tots els dies que visquem fins aleshores són dies de glòria.' Són paraules de Francesc Abad i d'ençà de divendres que no me les puc treure del cap. És una sensació brutal. Com un boig, emocionat (jo també, David, jo també!) les vaig repetint com si fossin profecia: 'Tots els dies que visquem fins aleshores són dies de glòria.' Fuck yeah!
Dia de glòria va ser-ho dimecres quan el parlament va dictar l'ordre de crear una comissió per a la consulta. Tenia l'estat en contra. Doncs igualment ho va fer. Dia de glòria va ser-ho divendres, beneït divendres, quan CiU, ERC, ICV, EUiA i la CUP van decidir de continuar portant endavant la consulta tenint com tenien una suspensió cautelar damunt la taula. Ni cas. Pocs dies de glòria com aquest. Les llàgrimes no me les vaig ni eixugar, deixant que m'entressin, com més lentament millor, dins la meva pell. I dia de glòria va ser-ho ahir, beneït dissabte, quan els nostres ullets van veure aquest anunci per televisió. Qui ho diu, que la revolució no serà televisada? Ahir en vam tenir un primer exemple.
Ara, si ens fixem bé en les paraules de Francesc Abad, en les precioses paraules del motard, veurem que són allotjades intel·ligentment en un bloc titulat 'Dies de fúria'. Perquè la fúria i la glòria són tan barrejades jo no ho sé. Però ho són. O no és veritat que divendres mateix vam tenir una altra notícia impactant? Molt impactant. Parlo de l'horror del Castor. Fins ara sabíem que una empresa, Escal UGS, havia començat a construir un magatzem de gas davant la costa de Vinaròs i Alcanar. En deien projecte Castor. També sabíem que aquests ineptes havien provocat terratrèmols mentre emmagatzemaven el gas. Molta població amb molta por durant molts dies. Doncs ara resulta que en lloc de fer que l'empresa pagui pels danys, l'empresa... cobrarà diners! Increïble, però cert. Una clàusula que va signar amb l'estat dóna a l'empresa 1.350 milions d'euros en cas que el projecte no pugui tirar endavant. Espectacular. Provoquen terratrèmols... i els donen diners!
Dies de fúria, dius? Espera't i mira això: l'empresa dels terratrèmols té, com es veu a la pàgina web, per accionista principal ACS, l'empresa de Florentino Pérez. I sabeu qui és membre del consell d'administració d'ACS? Sabeu qui hauria de fer diners amb la indemnització dels terratrèmols? Doncs Miquel Roca i Junyent. Ací el teniu, al consell d'administració. Roca i Junyent. L'home assenyat. El tolerant. El dialogant. El senyor de Barcelona. Un capitalista europeu. Mare de Déu: Puah! Si el pujolisme us preocupa, que el roquisme us agafi asseguts: és el mateix, però legal.
Dia de glòria serà el dia que el roquisme deixi de ser legal. Dia de glòria serà quan a vostè, senyor Miquel Roca i Junyent, el jutgi un tribunal català, lliure, i independent. Ens hi anem acostant. Tant de bo, cregui'm desgraciat, arribi el dia que puguem sentir un fiscal, veí seu del passeig de Gràcia, membre de l'elit, però no pas cap criminal, començar així la seva intervenció: 'S'ha de ser mala persona per a fer pagar diners a les víctimes dels terratrèmols. El següent pas quin serà? Pagar si ens violen les filles? Aquí, senyor Roca, la pregunta és la següent: vostè, com a membre de la comissió de nomenaments i retribucions de l'empresa ACS, va ser qui va negociar la clàusula amb l'estat? O s'ha limitat a cobrar? A vostè, quant li ha tocat?'
I una veu, des del públic, plena de glòria i de fúria, dirà: 'Tu, home tristíssim, profund desgraciat, perillosíssim capitalista català i catòlic immoral: demana perdó, lliura la toga i dissol el bufet. Ets un perill real.'
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015