Opinió
-
L'últim dia que vam fer d’Espanya
Marta Rojals
03.06.2014
-
La cara lletja del rei d'Espanya
Andreu Barnils
03.06.2014
-
El PIB, més brut que mai
Andreu Barnils
01.06.2014
-
En defensa de la nostra escola
Xavi Sarrià
30.05.2014
-
Senyor Navarro, sobretot, no dimiteixi
Pere Cardús
29.05.2014
-
El que puc fer amb un premi literari
Joan-Lluís Lluís
28.05.2014
-
Volem volar
Marta Rojals
26.05.2014
-
Bienvenue en Catalogne
Andreu Barnils
25.05.2014
-
Gràcies
Xavi Sarrià
22.05.2014
-
Què volen, violència?
Pere Cardús
22.05.2014
-
Twitter no és cap barra de bar
Marta Rojals
20.05.2014
-
Grans ironies històriques
Andreu Barnils
18.05.2014
-
Més enllà del Castor
Xavi Sarrià
16.05.2014
Marta Rojals
29.07.2014
Preferents, reina! Que me les prenen de les mans!
Les frases que llegireu aquí sota són d'uns correus electrònics enviats entre el 2008 i el 2009 per les direccions de Caixa Catalunya d'Astúries i Galícia als treballadors de les seues oficines. Els publica la web de la Cadena SER, i els podeu llegir sencers aquí. Aquest n'és el nostre resum, i disculpeu si en la traducció literal se'ns ha escapat alguna correcció ortogràfica:
'HI HA EN JOC LA NOSTRA REPUTACIÓ COM A ENTITAT I LA NOSTRA COM A VENEDORS !!!'
'Ja teniu tots els temes tancats [...], ¿ SI, perfecte, ......NO ...doncs s'ha de moure fitxa ja ¡¡ , a buscar clients i diners.'
'TOCA POSAR TOTS LA “CARN A LA GRAELLA”, A MORT !!!'
'RECORDAR [ho diu en infinitiu, jo només tradueixo] QUE HEM DE VENDRE-HO, AMB CRITERI DE DISPONIBLE, ENCARA QUE SIGUI DE 1.000 EN 1.000 EUROS.'
'. . .hem de COLLAR, D'ACORD ¿'
'.........hem de ser venedors, NO INFORMADORS, NO OFERIDORS, VENEDORSSSSSSS ...'
'HEM D'ATACAR, ATACAR, ATACAR, molt més!!!'
Semblen els deliris d'uns comercials pertorbats, oi? I et diré més: d'uns comercials pertorbats sense el graduat escolar, oi? Doncs bé, així pressionaven el personal de les oficines gallegues i asturianes perquè col·loquessin participacions preferents i deute subordinat a 'famílies, pares, germans, companys, amics, amics d'amics', a costa d'assegurar-los que eren a 'termini fix' i que tindrien 'disponibilitat immediata' dels seus diners. Dit en el llenguatge tècnic de la direcció:
'Euribor + 2,30 ¡¡¡¡¡¡¡¡ D'ACORD ¿, bé ....... jo en dic termini fix deute subordinat, o termini fix dipòsit anticipat, o termini fix triple a.......el que sigui. [...] té disponibilitat immediata......... què més podem demanar, què més ¿¿¿..........els clients i els no clients estaran encantats amb nosaltres ens “faran petons” durant cinc anys, petons.....'
Novament, els accents són nostres, i us hem estalviat les negretes i els subratllats. Doncs bé: Catalunya Caixa ha dit a la SER que aquest sistema de pesca per arrossegament és una pràctica 'individual', que a l'hora de 'comercialitzar els productes' sempre seguien els criteris de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, i que un 70% dels clients ha recuperat la inversió gràcies a l'arbitratge impulsat per l'entitat. Mira si són bones persones! Segur que el 30% de clients que queden és perquè estan encantats amb aquesta 'inversió', despatxada amb transparència tal (segons els criteris de la CNMV, escolti!) que necessita un arbitratge per a ser recuperada, si no un jec de demandes.
Però si ells ho diuen, hi confiem. Com també confiem que hauran enviat els remitents dels correus a repetir l'ESO, de la mateixa manera que Narcís Serra, quan era president de l'entitat, va enviar els consellers assessors a fer cursets de comptabilitat, ignorants com eren de la cosa econòmica i financera. Hem d'entendre que hi ha càrrecs de responsabilitat que no els cal saber comptar o escriure bé per a cobrar la nòmina, i que d'aquests casos no n'hem de dir incompetència o burla als desocupats més ben preparats, sinó demagògia.
Canviem mig de tema. A Isidre Fainé, president de l'actual CaixaBank, tampoc no li faria mal un curset: en l'última entrevista amb Mònica Terribas, el banquer reincidia a pronunciar 'deuta pública', que és com si un cambrer digués 'cafè amb letxa' o 'un cortat'. No res, un altre detall sense importància. Doncs anem al cas: en l'entrevista, l'oient sensible podia notar com l'home s'esforçava a suavitzar el llenguatge 'de llop de les finances' i, amb tot, se li anava escapant la filosofia: 'Jo posaria oficines a cada cantonada del passeig de Gràcia, perquè les oficines les entenc com punts de venda... [pausa dubitativa i rectificació:] de servei, de servei als clients.' Més endavant, tornava a ser massa clar: 'Jo bàsicament sóc un venedor de sabates [...] i al món està tot per fer: nosaltres podem col·locar molts productes al món.' I acabava així: 'A mi, vendre és el que més m'interessa.' Oh, quina elegància.
És l'altre extrem del pobre ignorant que escrivia 'HEM D'ATACAR, ATACAR, ATACAR', i aquí ja tanquem el petit cercle del Barri Sèsam: la forma i el fons en el negoci de la banca convencional, digues-ne col·locació del producte, digues-ne venda de sabates. I, en el cas de les preferents de tants bancs i caixes, sabates sense dret de devolució ni portant el tiquet. Qualsevol diria que no tenien por d'anar a judici o fer cap a la presó, oi?
Doncs ara que ve l'agost i tindrem més temps, podem fer l'exercici de comparar aquestes maneres amb les de la banca anomenada ètica, cooperativa o ciutadana: entitats que no tenen la fita de fer-se riques, com tampoc no ens faran rics als qui no tenim estalvis a Andorra, a Suïssa, o a les Illes Caiman. O també podem reflexionar amb els nostres pares i avis sobre els seus comptes corrents porucs, els que mantenen per inèrcia a l'oficina 'de confiança', on el noi que els coneixia pel nom, els actualitzava la llibreta i els aconsellava ja fa anys que qui sap on para. En resum: podem pensar, entre muntanya, piscina i platja, en la classe de sabates que ens han venut els 'venedors' i quines volem comprar a partir d'ara.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015